Virtua Fighter per a Sega 32X: guanyar abans que el ring et traeixi

El marc narratiu és deliberadament prim. Akira Yuki domina l’art de combat Hakkyoku ken, d’origen xinès, i viatja buscant rivals dignes fins a arribar a un torneig mundial sense armes. La documentació japonesa vincula l’estil a una iniciativa militar de l’era Shōwa, mentre que la nord-americana presenta Akira com l’únic mestre actiu; cap d’aquestes variants altera l’objectiu immediat del torneig.¹²

La plantilla reuneix Akira, Pai, Lau, Wolf, Jeffry, Kage, Sarah i Jacky. No són simples canvis d’aspecte: Akira exigeix execucions precises; Pai i Lau afavoreixen velocitat i pressió; Wolf i Jeffry concentren força i projeccions; Kage aposta per agilitat, i els germans Sarah i Jacky combinen rapidesa amb cadenes de cops.¹

La configuració predeterminada és admirablement neta: A defensa, B colpeja amb el puny i C dona una puntada. La creu direccional mou el lluitador, mentre que Start confirma opcions, pausa i omet la repetició. Els botons X, Y i Z no s’utilitzen per defecte; l’opció Pad Control permet triar tres disposicions quan es juga amb un comandament de sis botons.¹

La claredat dels tres botons no significa simplicitat mecànica. Dues pulsacions ràpides en una direcció executen un pas curt; si mantens premuda la segona, el lluitador continua avançant o retirant-se. Una puntada mitjana pot superar una defensa ajupida, i la majoria de lluitadors disposen d’una projecció genèrica a curta distància. Akira n’és l’excepció i obliga a aprendre ordres pròpies.¹

L’acció es llegeix a través de la barra de vida, el cronòmetre i els assalts guanyats. Si el rival defensa dret, pots buscar una puntada baixa o una projecció; si s’ajup, la puntada mitjana castiga aquesta resposta. Quan cau, cal decidir entre atacar-lo a terra o preparar la distància, perquè també pot rodolar, aixecar-se ràpid o recuperar-se amb una puntada.¹

Els atacs aeris exigeixen prémer durant fases concretes del salt, però la flotació fa que siguin menys naturals que el joc a terra. Aquí el ritme és millor: bloquejar un cop, guanyar mig pas i contestar amb una combinació curta produeix una cadena de causes llegible. Virtua Fighter recompensa més el criteri posicional que la pirotècnia.¹

El menú presenta cinc opcions: el mode arcade Arcade, el duel local VS, el mode de classificació Ranking Mode, el mode de torneig Tournament i els ajustos Options. Arcade ofereix la ruta individual i continuacions il·limitades; VS centra la partida entre dos jugadors. Ranking Mode s’assembla a Arcade, però avalua el rendiment final i no deixa continuar després d’una derrota.¹

Tournament construeix una eliminatòria de vuit places amb preliminars, semifinals i final. Pot reunir fins a vuit participants que comparteixen els comandaments per torns; si en falten, la CPU completa el quadre. També permet repetir personatge amb colors diferents i saltar els duels disputats íntegrament per la màquina.¹

La documentació japonesa concreta que el seu Arcade consta de vuit fases i que Ranking Mode concedeix graus entre sisè kyū i vuitè dan segons els combats superats, el temps i l’ús de tècniques. Aquestes quantitats corresponen a aquella edició regional; l’estructura general dels modes es manté en la documentació occidental.²

La versió de 32X és especialment flexible. Options modifica la llargada de la barra de vida, els assalts necessaris, el temps, la dificultat, la mida del ring, el format de pantalla, la càmera i els controls. No són ornaments: escurçar el ring multiplica els ring-outs, mentre que ampliar-lo dona més marge a la retirada i als personatges de distància.¹

La càmera també es pot canviar durant una pausa i conservar el nou angle en reprendre. Les perspectives altes són curioses per estudiar l’ocupació del ring, però la vista normal continua sent la més pràctica per llegir distàncies i animacions. El mode Squeeze adapta la imatge a una pantalla panoràmica, i Sound Test separa música, veus i efectes.¹

Respecte del recreatiu i de la primera versió de Saturn comparada per Sega-16, 32X perd detall poligonal, ombrejat i profunditat visual als fons. A canvi, les anàlisis destaquen un moviment fluid i poc parpelleig. Ranking Mode i Tournament amplien l’ús domèstic, però no compensen del tot unes figures més aspres i uns escenaris gairebé decoratius.¹⁰

Avui encara funciona perquè el seu vocabulari és petit i les conseqüències són grans. Tres accions bàsiques basten per començar, però la defensa, la distància, les recuperacions i la vora castiguen l’automatisme. És un joc adequat per a qui vulgui estudiar un rival humà i descobrir un sistema primerenc sense una interfície carregada d’indicadors.

Per entrar-hi, Jacky ofereix un perfil polivalent, mentre que Akira demana més precisió i domini del combat de proximitat. Convé començar amb un ring mitjà, temps de 60 segons i la càmera normal. Després, reduir l’arena ensenya ràpidament per què una passa enrere pot ser una decisió ofensiva o una sentència.¹

No és la millor elecció per a qui busqui abundància de personatges, una campanya narrativa o l’acabat visual més ric de Virtua Fighter. Sí que és recomanable per jugar en parella, explorar Tournament o entendre com el ring transforma una lluita aparentment austera. Quan la vora s’acosta, cada polígon recupera el seu pes.

L’edició nord-americana es va publicar el 10 d’octubre de 1995 i la japonesa, el 20 d’octubre; per a Europa i Brasil, només es pot fixar amb seguretat l’any 1995. La discrepància entre registres impedeix precisar sense reserves el dia europeu o brasiler.⁷⁸

A Europa, la conversió es va presentar com a Mega Drive 32X amb documentació multilingüe. Al Brasil va adoptar la marca Mega 32X i una edició en portuguès de Tec Toy. Són variants regionals de la mateixa conversió, amb canvis de llengua, marca del maquinari i presentació comercial.³⁴⁶

El catàleg històric de Sega registra el cartutx japonès amb el codi GM-4013, una capacitat de 32 Mbit i un preu original de 7.800 iens. És una peça concebuda per al perifèric de 32 bits de Sega, no un cartutx compatible amb una Mega Drive sense l’add-on corresponent.⁵

La ressenya retrospectiva de Sega-16 va valorar la conversió com una interpretació jugable i notable per al maquinari, tot assenyalant menys ombrejat, fons plans, so imperfecte i salts molestament lents. També va remarcar que el combat a terra mantenia intensitat, que els moviments diferenciaven la plantilla i que el joc guanyava molt amb un segon jugador.⁹

La comparació del mateix mitjà amb el primer Virtua Fighter de Saturn va situar 32X per sota en detall de models i qualitat d’imatge, però li va reconèixer fluïdesa, poc parpelleig i els modes Ranking i Tournament. La consideració posterior més justa és aquesta: no és la conversió definitiva, però sí una versió domèstica coherent, configurable i sorprenentment íntegra.¹⁰