BC Racers per a Sega 32X: colpejar rivals sense perdre la traçada

Millstone Rockafella, milionari de l’edat de pedra, organitza una cursa esbojarrada i ofereix l’Ultimate Boulderdash Bike al vencedor. Cliff Ace s’hi apunta amb Roxy, però la competició no reserva cap tracte de favor als protagonistes: comparteixen graella amb parelles tan carregades de joc de paraules com Granite Jackstone i Tina Burna. La selecció inclou sis equips: Cliff i Roxy; Bob Hardly i Jimi Handtrix; Brick Jagger i Gary Gritta; Chuck Rock i Chuck Jnr.; Granite i Tina; i Sado-tooth Tyger amb Sid Viscous. Jack Hammer presenta les estadístiques de cada parella. L’argument és només un marc breu, però explica per què l’últim trofeu i la moto premi funcionen com a meta.¹

La creu direccional governa la moto: esquerra i dreta giren, avall frena, i combinar avall amb una direcció activa el gir amb fre de mà. Els tres botons concentren les accions essencials. A accelera, B fa que el passatger colpegi cap a la dreta i C consumeix un Nitro. START posa el joc en pausa; aleshores A selecciona la vista posterior, B la vista posterior elevada i C la vista posterior alta. El manual no documenta cap atac equivalent cap a l’esquerra: per agredir cal situar el rival al costat correcte, una restricció que converteix la posició lateral en part de l’avançament.¹

La interfície exposa mapa i posicions, voltes, lloc actual, Nitros, energia pròpia i resistència del rival. A mesura que la moto rep danys, perd la pell exterior i deixa els ossos a la vista. Aquesta informació permet decidir si convé defensar la moto, buscar punts amb un altre cop o guardar l’impuls per a la recta final.¹

No hi ha una cadena de potenciadors recollibles que alteri les regles a cada volta. La varietat immediata depèn del combat, les rampes i la geometria de la pista. Això manté la cursa llegible, però també deixa al descobert les poques opcions d’atac quan els rivals no circulen pel costat adequat.⁵

Easy, Medium, Hard i Rockhard no són només un selector de rivals. Cada competició conté vuit proves i concedeix un trofeu si, després de l’última, ocupes el primer lloc de la classificació. La dificultat dels rivals es pot ajustar separadament, de manera que el traçat i la dificultat dels rivals no formen una sola escala inseparable.¹

Cadascuna de les quatre competicions aplica una dificultat diferent als vuit entorns, de manera que el conjunt suma 32 traçats. El menú permet invertir-los, fet que canvia el sentit dels girs i eleva el recompte a 64. La xifra és certa, però cal entendre-la bé: deriva de variacions i recorreguts invertits, no de 64 paisatges independents.¹

Hi ha modalitats per a un jugador, dos jugadors i cara a cara. Sega-16 descriu les partides de dos jugadors de 32X en pantalla dividida i assenyala que l’escenari s’hi simplifica. El cara a cara limita la cursa a dues motos i dona Nitros il·limitats als dos participants: menys gestió, més duel i més ocasions de buscar el flanc dret.¹⁵

L’edició analitzada és la nord-americana de Sega 32X. Sega-Mag la data el 30 de juny de 1995, mentre que MobyGames en corrobora la regió i el mes, però no el dia exacte. El manual identifica el format Genesis 32X i vincula l’edició nord-americana a U.S. Gold i Core Design.²³¹

La data del 31 de desembre de 1994 que apareix a la mateixa secció de Sega-Mag correspon a entrades de Mega CD, no a 32X. Traslladar aquell 1994 a aquesta versió confondria una conversió posterior amb les edicions en disc.²

MobyGames indica al peu d’una captura que la versió de Sega 32X prescindeix de la introducció animada.⁴

L’edició de 32X mostra colors vius, personatges grans i tres vistes posteriors, seleccionables només amb el joc pausat. Sega-16, però, descriu moviment entretallat, col·lisions poc convincents, sorolls defectuosos i una pista nocturna especialment tèrbola. Són problemes funcionals: redueixen el temps disponible per decidir, no tan sols la bellesa de la imatge.⁵

La millor manera d’apropar-s’hi avui és acceptar que la seva gràcia no prové d’una conducció fina. Cal observar la posició relativa, preparar el costat d’atac i resistir la temptació de gastar tots els Nitros al principi. El mateix manual recomana reservar-ne un per al final, buscar dreceres i eliminar rivals per sumar punts addicionals.¹

Aquesta combinació encara pot agradar a qui busqui una cursa estranya i competitiva, especialment amb una altra persona. No és recomanable per a qui exigeixi resposta precisa, varietat constant d’objectes o una presentació fluida. La idea del sidecar mereix una visita; la versió de 32X exigeix tolerar massa pedres dins l’engranatge.

El manual nord-americà no és només una guia de botons. Hi consten la garantia de noranta dies d’U.S. Gold, la indicació d’impressió als Estats Units i anuncis de Soulstar i Virtual Golf per a 32X. Juntament amb la capsa desplegada, aquests elements delimiten una edició nord-americana concebuda per al format Genesis 32X.¹

Core Design va desenvolupar el joc. MobyGames atribueix la publicació d’aquesta edició a U.S. Gold, l’ús del segell Front Street Publishing i la distribució també a U.S. Gold. Els crèdits del manual assignen la programació a Martin Gibbins, John Kirkland, Stef Walker i Sean Dunlevy, i l’art a Toby Gard, Stu Atkinson i Joby Wood.¹³

Nathan McCree i Martin Iveson apareixen acreditats en so i música. La llista ajuda a veure BC Racers com una producció concreta de Core Design, no com una curiositat anònima del catàleg. També recorda que la idea còmica, els pilots exagerats i els circuits temàtics van requerir disciplines diferents, encara que la conversió no sempre les faci lluir.¹

La ressenya retrospectiva de Sega-16 és severa amb l’edició de 32X: critica l’animació, el so, la detecció de col·lisions i la falta d’elements que variïn l’acció entre corbes. Alhora, considera que la premissa podia haver donat un joc atractiu. El seu diagnòstic apunta així a l’execució, no a la idea de combinar conductor i passatger armat.⁵

Les competicions, la puntuació acumulada, els danys, els sis equips i els modes per a dos jugadors donen estructura a aquesta premissa. Tanmateix, quan el moviment entretallat i els contactes poc clars dificulten llegir una corba, aquestes capes no poden desplegar tot el seu valor tàctic. El sidecar planteja una bona decisió; la conversió no sempre concedeix el temps necessari per prendre-la.