Tempo per a Sega 32X: ballar per netejar la pantalla, saltar per sobreviure

Rhythma és un món on tot funciona com un escenari. Major Minor hi organitza un festival anual, culminat pel Major Minor Show, un concurs de dansa obert a qualsevol aspirant. Tempo i la seva amiga Katy parteixen com a favorits per obtenir el trofeu, un premi que també cobeja King Dirge. Dirge no intenta superar-los ballant: omple les actuacions amb membres de Mussi Productions perquè no arribin a la final. La premissa converteix cada nivell en una funció televisiva, amb públic, decorats temàtics i caps que semblen números de varietats. Katy no és només companyia narrativa; apareix en plena partida i altera el combat.¹

La creueta mou Tempo, permet mirar amunt o ajupir-se i desplaça la vista verticalment. En la configuració predeterminada nord-americana, A dona puntades, B salta i C activa l'atac de notesatac de notes: Atac a distància de Tempo que llança una nota per atordir l'enemic abans de rematar-lo amb un salt o una puntada., anomenat Snap Attack al joc. Aquest projectil musical atordeix l'adversari: pots acostar-te per rematar-lo amb una puntada o una trepitjada, deixar que Katy hi actuï o conservar distància. Els potenciadors afegeixen mans a l'atac, fins a quatre, i n'augmenten la potència, però rebre un cop fa perdre la millora. Els botons X, Y i Z no s'utilitzen, tot i que les funcions principals es poden reconfigurar.¹

El moviment té més recursos dels que suggereix el primer salt. Si mantens B quan Tempo inicia el salt, guanya altura; si el mantens premut quan ja és a l'aire, planeja. Una doble pulsació lateral fa que Tempo corri. Durant la cursa, pots prémer B per fer un salt impulsat o A per executar una puntada lliscant capaç d'escombrar grups. Tempo també disposa de puntada cap enrere, tombarella aèria i moviment per escales. Per rebotar contra una paret, salta-hi i prem A just abans del contacte: Tempo surt cap enrere i cap amunt.¹

La supervivència depèn d'una barra de força. Les notes energètiques la recuperen i els auriculars n'amplien la capacitat, de manera que convé buscar primer l'ampliació i omplir-la després. Altres objectes donen invulnerabilitat, vol lliure o doble puntuació. L'excés de color, però, dificulta veure què és premi, decorat o amenaça.¹

La torre del Major Minor Show distribueix tres nivells d'actuacions normals i una planta de minijocs. Al primer tram pots escollir entre tres accessos, però cal superar totes les actuacions disponibles abans d'obrir el següent grup. El recorregut acaba amb una setena actuació dedicada a la confrontació pel trofeu.¹

Els tres minijocs costen dues, cinc o deu monedes. El primer consisteix a robar pizza, el segon a fer surf i el tercer a trencar troncs o roques. Són interrupcions breus basades en el moment de prémer el botó, no una transformació del joc principal. En acabar una actuació, també puntuen el temps, les notes recollides i el nombre de danses executades.¹

La partida comença amb tres vides i dos continues. La primera vida extra arriba als 5.000 punts en Easy, 10.000 en Normal i 15.000 en Hard. Quan s'esgoten les vides, pots reprendre l'actuació, abandonar o consultar una contrasenya. Aquestes claus es construeixen amb notes i silencis musicals, una idea temàtica més memorable que còmoda: cal copiar bé la seqüència abans d'apagar la consola.¹

Aquesta és l'edició de Sega 32X, publicada regionalment sota les marques Genesis 32X, Super 32X i Mega 32X. És per a un jugador i admet els comandaments de tres o sis botons, però no aprofita X, Y ni Z. El menú ofereix tres dificultats, sis configuracions de botons i una prova de so per escoltar música, veus i efectes.³¹²

La seva aportació més evident és la posada en escena: personatges molt animats, colors abundants, múltiples capes de desplaçament i decorats que converteixen equalitzadors, circs o vísceres en plataformes. No cal confondre abundància amb precisió. Quan els fons es mouen o saturen la pantalla, el maquinari ajuda a construir l'espectacle, però continua costant distingir enemics, obstacles i camins.⁹

Time Extension llista una edició europea de 1995, però no n'ofereix una data concreta, un codi de producte ni cap embalatge. VGDB, en canvi, només documenta el Japó, Nord-amèrica i el Brasil. Aquesta discrepància impedeix presentar Europa com una regió comercialment verificada. El llançament japonès està datat el 24 de març de 1995; per als Estats Units només consta l'any, i per al Brasil, el maig.⁶⁵

Tempo encara funciona quan acceptes el seu ritme real: és un joc de plataformes d'exploració moderada, no un joc musical continu ni una prova de velocitat pura. Planar, preparar una puntada lliscant i reservar la dansa produeixen decisions petites però recognoscibles. La presentació continua sent singular, especialment quan música, animació i decorat apunten en la mateixa direcció.

Per començar amb bon peu, convé atacar de lluny quan l'escena sigui confusa, reservar les acrobàcies per puntuar i buscar auriculars abans d'omplir la barra amb notes. Katy és més útil del que sembla: protegeix, remata enemics atordits i obre alguns passatges. En triar entre Easy, Normal i Hard, tingues present que la primera vida extra arriba respectivament als 5.000, 10.000 i 15.000 punts.¹

És recomanable per a qui valori animació extravagant, plataformes de mitjan anys noranta i rareses lligades a una plataforma comercial de vida curta. No ho és per a qui exigeixi col·lisions precises, recorreguts clars o un sistema rítmic profund. Cal jugar-hi per la fricció entre espectacle i control: quan Tempo encerta el pas, tota la pantalla sembla ballar; quan no, també.

Les tres edicions regionals utilitzen presentacions diferents: el Japó porta la marca Super 32X, Nord-amèrica Genesis 32X i el Brasil Mega 32X amb Tec Toy. També hi ha una discrepància documental important. El codi GM-4008 apareix imprès al manual japonès, mentre que VGDB registra GM-4009; qualsevol identificació física rigorosa ha de deixar constància de totes dues dades.⁵²

La documentació física reforça el tema musical més enllà de la partida. El manual nord-americà explica la prova de so i les contrasenyes amb pentagrama; el japonès fins i tot reprodueix la lletra i els crèdits de la cançó «Tempo (Make It Funky)». Aquesta documentació no és merament decorativa: ajuda a entendre controls, objectes i sistemes que el joc comunica amb una exuberància poc pedagògica.¹²

La participació de Red Company en el desenvolupament està corroborada, però l'atribució corporativa varia segons la font. Guardiana atribueix el joc a Red, mentre que BD Jogos presenta SEGA i Red Entertainment conjuntament. Per això no és prudent convertir una d'aquestes atribucions en autoria exclusiva ni assumir que les diverses denominacions són equivalents sense una font que ho demostri.⁴¹⁰

Els crèdits del manual nord-americà identifiquen Keisuke Abe com a dissenyador, Keita Komiyama en l'animació de personatges i Tsukasa Aoki com a programador principal. El resultat encaixa amb aquestes prioritats visibles: Tempo dedica molt espai a l'expressió corporal, les transicions i els decorats, fins i tot quan el traçat de plataformes hauria necessitat més disciplina.¹

La lectura retrospectiva de Sega-16 resumeix bé la contradicció: celebra la música, els colors i l'estranyesa, però critica el disseny confús, els impactes difícils d'anticipar i una base jugable convencional. També assenyala que les set actuacions continuen sent superables gràcies a una mobilitat prou funcional. És una defensa condicionada, no una absolució per excés de personalitat.⁷

Hardcore Gaming 101 i Retro Game Reviews coincideixen a tractar l'animació, els caps i els decorats com el gran record del joc. Les continuacions Tempo Jr. per a Game Gear i Super Tempo per a Saturn són obres separades, no versions equivalents d'aquesta edició. Algunes diferències estan documentades, però no hi ha una comparació prou homogènia per convertir-les en una taula exhaustiva.⁹⁸