Pitfall: The Mayan Adventure per a Sega 32X: gronxar-se abans que la selva mossegui

Pitfall Harry s’havia retirat temporalment de les expedicions per criar Harry Jr., que als divuit anys ja comparteix la fascinació paterna per allò desconegut. Tots dos viatgen a les selves de Centreamèrica per trobar el tresor perdut d’Uaxactún, suposadament protegit per Zakelua.¹

Zakelua, esperit d’un antic guerrer, captura Pitfall Harry. El fill queda amb una fona i el diari del pare, alhora guia i rastre de l’expedició. La trama no busca girs complicats: dona una direcció clara al viatge i trasllada el nom de Pitfall a una generació nova.¹

Amb la configuració predeterminada, A dispara o utilitza l’arma, B salta i C converteix la fona en un fuet de curt abast. Un toc de START canvia l’arma activa; mantenir START premut posa la partida en pausa. Les assignacions es poden modificar, i un comandament de sis botons permet seleccionar armes directament amb X, Y i Z.¹

La fona comença amb poques pedres, però també activa mecanismes necessaris per avançar. Si mantens A, prepares un tret reforçat: guanya potència i pot trencar bloquejos de teranyina, a canvi de quedar exposat durant la càrrega. El bumerang colpeja fort, però desapareix si no el recuperes després del llançament.¹

Els artefactes amplien la gestió dels recursos. Un atura el temps durant una estona, un altre accelera la cursa i el salt, i el cor sagrat recupera salut. L’ídol de localització marca un punt de retorn; l’ídol daurat ofereix una altra oportunitat. Com que molts efectes duren poc o tenen usos limitats, guardar-los sol ser més valuós que activar-los per reflex.¹

L’indicador en pantalla reuneix puntuació, vides, arma, munició i tresor. La salut no és una barra convencional: un cocodril s’acosta a Harry Jr. a mesura que rep danys, una imatge enginyosa però poc exacta quan cal decidir quin risc es pot assumir. Cada cinquanta punts d’or concedeixen una continuaciócontinuació: Recurs que permet reprendre l’aventura després de perdre les vides disponibles; en aquest joc se n’obté una cada cinquanta punts d’or., de manera que explorar racons té una recompensa pràctica.¹

El combat funciona millor quan es llegeix com un problema de posició. Serps, rates i altres enemics petits passen per sota d’un atac mal orientat; els rivals grans demanen distància, evasió i l’arma adequada. El crític de Sega-16 assenyalava que girar-se mentre Harry Jr. està ajupit obliga a aixecar-lo abans, una fricció mínima que es torna costosa quan arriben enemics pels dos costats.⁴

El manual enumera tretze terres principals, des de Jungle of Ceiba i Xibalba Falls fins a Tikal Temple. La successió no es limita a canviar el decorat: incorpora cascades, laberints, ruïnes, tombes i mines amb vehicles. Les pantalles de mapa situen cada etapa dins d’una ruta única, no com una selecció oberta.¹

Les maniobres contextuals sostenen la varietat. Les cordes permeten escalar i saltar en una direcció; les clavilles i tirolines creen travessies horitzontals; les teranyines funcionen com trampolins. També hi ha palanques, portes, plantes elàstiques i vagonetes, inclòs un recorregut miner sense frens on només queda saltar a temps.¹

Dos mons de bonificació trenquen el ritme. Loltun Secret Vault proposa memoritzar un patró de tres llums i repetir-lo amb A, B i C. A Trip Back envia Harry Jr. a un entorn primitiu que evoca el Pitfall! original. Són desviacions modestes, però reforcen la idea que explorar pot descobrir alguna cosa més que punts.¹

Els crèdits defineixen aquesta edició com una conversió per a 32X de Zombie Virtual Reality Entertainment amb Big Bang Software. Robert Champagne i Chris Phillips hi consten com a programadors. El mateix document separa aquesta feina de la programació original de Genesis i de Sega CD, una distinció més precisa que atribuir indistintament tot el joc a una sola empresa.¹

Les millores no basten per convertir aquesta edició en un triomf tècnic indiscutible. Sega-16 descriu gràfics més nets, detallats i de més resolució, a més d’un nivell addicional. Sega Retro confirma una paleta més àmplia, però observa una cadència inferior en elements de primer pla i personatges. La 32X guanya color i detall sense assegurar més fluïdesa.⁴³

L’àudio tampoc no redefineix l’experiència: la ressenya de Sega-16 el considera essencialment comparable al de Genesis. Això deixa una versió clarament millorada en alguns fronts, però massa propera a les altres edicions de Sega per funcionar com una demostració contundent del maquinari de 32 bits.⁴

El mes de llançament exigeix prudència. GameFAQs i Sega Retro situen l’edició nord-americana l’octubre de 1995, però un informe trimestral d’Activision ja esmentava vendes continuades de la versió 32X abans d’acabar setembre. L’any 1995 és ferm; el mes exacte de comercialització no ho és.⁵³²

Avui continua sent atractiu quan es juga com una aventura de moviment, no com una cursa impecable. Les animacions comuniquen pes i personalitat; les lianes, els rebots i els vehicles canvien sovint la pregunta que planteja el terreny. Buscar tresors també té sentit perquè reforça les opcions de continuar.

Convé, però, entrar-hi disposat a negociar amb la inèrcia. Els salts verticals estrets, els aterratges llargs i els enemics diminuts exposen la lentitud de certes ordres. Qui exigeixi una resposta tan precisa com l’obstacle trobarà moments irritants; qui accepti avançar amb observació descobrirà un joc de plataformes inventiu i expressiu.

És recomanable per a qui valori l’animació dibuixada, els secrets i els recorreguts acrobàtics, especialment si interessa el catàleg de 32X. No és la millor elecció per buscar una conversió radicalment superior o controls quirúrgics. La selva té bones idees; cal aprendre a aterrar abans que aquestes et facin caure.

L’edició estudiada es va distribuir als Estats Units en cartutx, amb el codi T-13001B i el codi de barres 047875510166. La capsa segueix la presentació nord-americana de 32X: franja groga del sistema, fons negre i una il·lustració que ven perill, moviment i exotisme selvàtic.⁵

El manual de trenta-dues pàgines és més que un annex de controls. Explica la família de Harry, descriu armes i artefactes, enumera els escenaris i dedica un espai als consells d’exploració. També acredita l’animació original a Kroyer Films i la música i els efectes a Soundelux Media Labs.¹

El 2009, la ressenya de Sega-16 va elogiar l’animació i l’aspecte més net de 32X, però va criticar la inèrcia, la lentitud d’ajupir-se, els aterratges difícils i la poca claredat de l’indicador de salut. També jutjava insuficients les diferències per recomanar cercar expressament aquesta versió.⁴

Aquesta ambivalència encara el descriu bé. Pitfall: The Mayan Adventure és massa variat i ben animat per reduir-lo a una conversió menor, però els controls impedeixen que les seves millors idees flueixin sempre. La versió 32X preserva l’aventura i l’embelleix; no resol el fregament que hi ha entre Harry Jr. i el terra.