Primal Rage per a Sega 32X: atordeix l’adversari abans de conquerir Urth

La història imagina uns instints primordials —fam, supervivència, vida, mort, bogeria, decadència, bé i mal— convertits en déus combatents. El bruixot Balsafas trenca l’equilibri entre aquestes forces i empresona una de les divinitats en una tomba de roca al centre de la Lluna. La mitologia és excessiva, però dona sentit al repartiment i als territoris.¹

Milions d’anys després, un meteorit destrueix les ciutats, esborra la tecnologia humana i reorganitza els continents. La Terra resultant s’anomena Urth, i els déus desperten per governar-la. Armadon vol posar fi als cataclismes, mentre Blizzard defensa un ideal noble. Diablo encarna el mal i Sauron, la fam. Talon protegeix el clan Raptor; Vertigo torna de l’exili lunar. Chaos completa una plantilla amb dos simis gegants, no pas formada només per dinosaures.¹³

Cada combatent combina atacs alts i baixos amb dues intensitats. El manual anomena Quick, és a dir, «ràpid», els cops que surten abans, i Fierce, «ferotge», els més lents però més contundents. Prémer simultàniament totes dues intensitats desencadena un atac més potent. Alguns especials combinen botons mantinguts amb direccions relatives al rival. La notació T/A abrevia Toward/Away: primer cap a l’adversari i després en direcció contrària. En l’exemple amb X+Y, cal mantenir aquests dos botons mentre s’introdueixen les direccions. Això obliga a calcular la distància i recordar cap a quin costat mira el combatent, no només memoritzar una seqüència fixa.¹

La barra de vida, anomenada Life Blood Barbarra de vida: Indicador vermell de salut; quan s’esgota, el combatent perd la ronda. al joc, és vermella i decideix la derrota de la ronda. La barra d’atordiment, o Brain Stem Barbarra d’atordiment: Indicador groc que, en arribar a zero, deixa el combatent temporalment indefens., és groga i registra una altra mena de pressió: quan s’esgota, la criatura queda atordida però encara viva. El jugador pot moure ràpidament la creueta d’esquerra a dreta per recuperar-se. L’atordiment obre així una finestra d’atac que dura fins que l’adversari recupera el control.¹

Les combinacions de cops fan més mal com més impactes connecten, i el recompte apareix al costat del jugador que les executa. Si el rellotge arriba a zero, guanya qui conserva més vida. Un empat final activa la mort sobtada; un nou empat en aquesta fase comporta la derrota de tots dos combatents. Les regles castiguen tant l’excés de prudència com una ofensiva sense mesura.¹

L’interruptor de violència Gore Switch està activat per defecte i conserva la sang, els humans devorats i els moviments finals violents, anomenats fatalitiesmoviment final: Moviment final especialment violent.. Apagar-lo no és només una censura visual: també elimina el moment d’alimentar-se abans de la batalla final i afegeix directament un cinquanta per cent a la barra de vida. Una opció aparentment cosmètica transforma així la preparació de l’última prova.¹

Arcade Game és la ruta principal, però també hi ha entrenament individual i l’hàndicap per a dos jugadors. L’entrenament permet triar combatent i adversari per practicar sense la pressió de la conquesta. L’hàndicap ajusta separadament la força de cada jugador entre el cinquanta i el cent cinquanta per cent; el valor predeterminat és el cent per cent. Així es poden equilibrar participants amb habilitats desiguals.¹

La conquesta territorial només ofereix el recorregut complet a la dificultat 10 o superior. Després de vèncer els adversaris, el joc encadena una batalla final sense temporitzador i sense que es restauri la barra de vida entre adversaris. Amb el Gore Switch activat, concedeix abans vint segons per devorar adoradors i reforçar la reserva vital. Tot el que aconsegueixis menjar en aquests vint segons augmenta les possibilitats de sobreviure als combats següents.¹

La dificultat inicial ja és 10, de manera que permet veure tot el recorregut sense apujar-la, però rebaixar-la serveix per aprendre. Els crèdits, el temps i el nombre de rondes també es poden modificar. Aquesta flexibilitat alleuja una campanya curta i dura, encara que no resol la modesta varietat que imposen set combatents.¹

L’edició nord-americana es va publicar el 14 de novembre de 1995 amb el codi 84705; l’europea, el març de 1996 com a MK-84705. Totes dues són la conversió de Sega 32X, i la portada principal correspon a la capsa nord-americana. El manual identifica aquest cartutx nord-americà com a destinat exclusivament al sistema Sega Genesis 32X.²¹

Els crèdits del manual atribueixen el desenvolupament de la versió domèstica a Time Warner Interactive i la conversió a Probe Entertainment. El cartutx admet comandaments Genesis de tres i sis botons, i el menú permet reconfigurar-ne les accions. Amb tres botons, START activa l’atac anomenat Upper Quick; amb sis, torna a posar el joc en pausa i Z o C poden activar directament un dels tres moviments especials assignables.¹

Sega-16 i RQ87 descriuen aquesta edició com una actualització de la versió de Genesis. Hi observen combatents més grans o detallats, més color i una animació més fluida, però també escenaris i regles molt semblants.³⁴

Sega-16 i RQ87 coincideixen a relacionar la conversió principalment amb la revisió 1.7 de la recreativa. Aquesta versió és anterior a diverses combinacions de cops i a diversos moviments especials i finals afegits a la 2.3. La filiació amb la 1.7 és, doncs, una atribució compartida per dues fonts secundàries, no una dada oficial de la compilació.³⁴

Per començar, connecta un comandament de sis botons, entra al mode d’entrenament i domina un sol combatent. Vigila quan la barra d’atordiment s’acosta a zero i practica la recuperació movent ràpidament la creueta d’esquerra a dreta. Després pots mantenir la dificultat 10 per veure tot el recorregut o rebaixar-la mentre assimiles les ordres.¹

El principal atractiu no és una profunditat competitiva inesgotable, sinó la combinació d’escala, pes i grotesc. Les criatures ocupen molt espai, cada cop sembla una topada entre masses i les barres de vida i d’atordiment creen ocasions memorables. En una partida entre dos jugadors, l’hàndicap compensa diferències d’habilitat i permet duels més disputats malgrat els desequilibris.

No és la millor elecció per a qui exigeixi una plantilla extensa, col·lisions impecables o la versió més completa de Primal Rage. Sí que mereix una partida si t’interessen les conversions de 32X, els jocs de lluita excèntrics o les criatures digitalitzades. Recomanació directa: juga-hi amb sis botons, sabent que la varietat i l’equilibri són limitats. Urth impressiona més quan no li demanes que sigui un torneig perfecte.

La capsa nord-americana adopta el llom groc de 32X i situa al centre un simi amb el tors blau, mentre que la portada europea mostra de prop el rostre d’un simi que rugeix. El manual nord-americà porta la classificació Teen i dedica bona part de les seves pàgines a ordres i perfils individuals. És una edició física que ven l’espectacle abans d’explicar-ne el sistema.¹

La versió recreativa de Primal Rage va reaparèixer el 2004 dins Midway Arcade Treasures 2. Aquella compilació preservava la versió recreativa original, no aquesta conversió de Sega 32X; per tant, no serveix per jutjar-ne els controls, els retalls ni el treball visual específic.⁵

Els crèdits de l’edició domèstica assenyalen Probe Entertainment com a responsable de la conversió. També atribueixen la programació a Cameron Sheppard, l’art a Terry Ford, la música a Andy Brock i la producció a Robert O’Farrell. La distinció és important: Probe adapta el joc per a 32X, però això no la converteix en creadora de la recreativa original.¹

L’origen recreatiu combinava lluita, dinosaures, simis gegants, violència i combatents creats a partir de figures de fang digitalitzades. A 32X, l’esforç es concentra a fer més convincents aquestes masses animades sense reconstruir de cap a peus la versió de Genesis. El resultat resumeix bé el perifèric: una millora visible, però massa lligada a una base anterior per transformar el joc.³

La valoració posterior de Sega-16 reconeixia una presentació més viva, models més detallats i una animació més suau que la de Genesis. Tanmateix, considerava que la millora s’acabava gairebé aquí. La crítica assenyalava la poca varietat i els moviments absents respecte de revisions posteriors. També destacava les col·lisions imprecises i l’avantatge de Talon davant alguns projectils.³

La contradicció central és clara: Sega 32X fa lluir millor les criatures, però no corregeix prou les regles que les enfronten. Primal Rage conserva personalitat, una doble barra intel·ligent i uns escenaris que accentuen l’escala grotesca dels combatents; una bèstia més grossa no és necessàriament més equilibrada.