Mortal Kombat II a Sega 32X: bloquejar, castigar i pujar fins a Shao Kahn

La derrota anterior ha deixat Shang Tsung davant la ira de Shao Kahn. Per salvar-se, el bruixot proposa un nou torneig a Outworld, on pot atreure els guerrers del regne de la Terra i sotmetre’ls a les regles de Kahn. Aquesta premissa uneix motivacions personals simples però eficaces: Liu Kang busca venjança, Jax segueix el rastre de Sonya i Kano, Scorpion persegueix Sub-Zero i Mileena vigila Kitana.¹

El relat no interromp gaire el combat. Serveix per donar identitat als participants i convertir l’ascens final en una invasió del territori enemic. Kintaro ocupa el lloc de Goro; Shao Kahn espera al cim com a governant d’Outworld. L’objectiu narratiu i el mecànic coincideixen: derrotar l’escala sencera fins al responsable del torneig.¹

Les barres superiors mostren la salut i el rellotge força a decidir. Quan el temps s’acaba, guanya qui ha rebut menys dany; el primer combatent que venç dos assalts s’endú l’enfrontament. Si cinc assalts no produeixen vencedor, tots dos queden desqualificats. Aquesta informació transforma la distància en una aposta: amb avantatge pots obligar l’altre a exposar-se; anar per darrere exigeix més riscos.¹

Els atacs bàsics inclouen cops de puny, puntades, salts, escombrades, ganxos i bloqueig. Els moviments especials donen la personalitat real: el gel de Sub-Zero pot aturar una ofensiva, la llança de Scorpion castiga des de lluny i la metamorfosi de Shang Tsung demana memoritzar ordres diferents. Cap recurs elimina la necessitat de mesurar l’espai; fallar una seqüència acostuma a regalar el torn.¹

El bloqueig és la frontissa del sistema. Atura una part de l’impuls rival, revela quan acaba una animació i obre l’ocasió de respondre. El manual recomana paciència, defensa i contraatac abans que l’abús dels especials. És un consell encertat: la memòria muscular importa, però la victòria neix de reconèixer l’acció adversària i respondre-hi en el moment segur.¹

Després d’infligir el 100% del dany apareix la fase «FINISH HIM!!». Els moviments finals converteixen la victòria en exhibició i permeten provocar l’altre jugador, però no alteren el resultat. La gràcia és aquesta pausa estranya: la lluita ja està decidida i encara queda una última ordre sota pressió.³⁶

El torneig individual presenta una successió de rivals i reserva tres obstacles per al final: Shang Tsung, Kintaro i Shao Kahn. El pla de batalla fa visible aquesta jerarquia abans de començar. No hi ha exploració ni bifurcacions; progressar significa conservar continuacions, adaptar-se al rival següent i dominar un repertori més exigent.¹

El segon jugador pot prémer START durant un combat contra la màquina. La partida torna a la selecció, tots dos trien un lluitador i el vencedor reprèn el torneig. Així, qualsevol ascensió en solitari es converteix de seguida en un duel entre jugadors.¹

Hi ha petits secrets d’interfície. La selecció aleatòria exigeix mantenir premuda la direcció amunt i prémer START sobre Liu Kang per al primer jugador o Reptile per al segon. Si tots dos escullen el mateix combatent, una paleta de colors diferent permet distingir-los. El manual japonès també permet configurar entre una i trenta continuacions, amb setze com a valor inicial.³

La versió de 32X admet comandaments de tres i sis botons, però no els tracta com si fossin intercanviables. En arrencar, el comandament de tres botons i l’Activator comparteixen l’esquema inicial. Per usar sis botons cal obrir Extra Controls, aplicar aquest esquema al port corresponent i confirmar-lo. Si s’omet el pas, el comandament físic no coincideix amb el que interpreta el joc.¹

El comandament de sis botons és l’opció més clara perquè separa els cops alts i baixos. Amb tres botons, A canvia de funció segons la direcció i START queda reservat al bloqueig. Tots dos esquemes de comandament són viables, però el de sis botons redueix ambigüitats quan una resposta ha de sortir ràpidament.

Sega-16 va destacar que aquesta conversió combinava una paleta més rica que la versió de Genesis amb una resposta igualment precisa, i també va valorar la claredat del so. La contrapartida era visible: fons borrosos, coloració inconsistent, crits reciclats i fotogrames d’animació absents. El combat aguanta millor que l’acabat.⁶

Això defineix la 32X: no és una recreació impecable de la màquina recreativa, però sí una conversió domèstica ràpida i funcional. La millora respecte de les edicions de 16 bits no es transforma en una demostració tècnica completa. La màquina ofereix més marge; el joc l’aprofita prou per jugar bé, no prou per amagar les costures.⁶

Avui continua funcionant perquè les decisions són visibles. Pots entendre per què has perdut: una escombrada previsible, un salt mal calculat, un moviment especial executat massa a prop o un bloqueig abandonat abans d’hora. Aquesta claredat permet aprendre fins i tot quan la màquina castiga amb severitat.

Per començar, convé escollir Very Easy, «molt fàcil», o Easy, «fàcil»; comprovar l’esquema de comandament; i practicar bloqueig, ganxo, escombrada i atacs en salt. Les ordres direccionals són relatives a la posició del rival: quan el personatge canvia de costat, també s’inverteixen endavant i enrere. Memoritzar una tècnica sense entendre aquesta orientació produeix molts errors falsament atribuïts al comandament.¹

És recomanable per a qui vulgui duels curts, personatges recognoscibles i una versió de consola amb resposta immediata. Ho és menys per a qui busqui la fluïdesa visual de la recreativa o un equilibri modern. En companyia resulta més viu; en solitari, l’escala pot fer-se rígida. Encara mossega, però exigeix acceptar que la sang és més polida que alguns fons.

Hi ha edicions documentades de Mortal Kombat II per a Sega 32X a l’Amèrica del Nord, Sud-amèrica, Europa i el Japó. Sega-16 situa la conversió el 1995; GameFAQs assigna 1994 a les edicions nord-americana i sud-americana, i 1995 a les europees i japonesa. Davant aquesta discrepància, convé identificar cada còpia per la franja de plataforma, la regió i el codi de producte, no per una cronologia global.⁴⁶

Els manuals regionals són especialment útils perquè les llistes de moviments separen les ordres de tres i sis botons. També documenten l’Activator, la intervenció del segon jugador i la configuració de continuacions. No són un simple embolcall: sense aquestes pàgines és fàcil creure que un botó falla quan el joc espera un altre esquema.¹

Al Japó es va publicar com モータルコンバットII 究極神拳. El manual aplica «究極神拳» als moviments finals, afirma que només arriben després d’infligir tot el dany i n’oculta deliberadament les ordres. És una bona miniatura de la cultura del joc: informació incompleta convertida en conversa, prova i descobriment compartit.³

Probe Software Ltd. figura com a responsable de la conversió de 32X al manual brasiler, i els crèdits transcrits de GameFAQs també l’hi associen. Acclaim va publicar aquesta edició, Midway aportava el joc original i la llicència, i Tec Toy assumia la publicació brasilera.²⁵

El llançament va arribar quan Mortal Kombat II ja circulava en altres sistemes, de manera que la 32X havia de justificar-se com una versió millorada, no com una estrena. Aquesta posició explica part de la contradicció: té múscul per superar limitacions anteriors, però conserva decisions pròpies d’una conversió ràpida.⁴⁶

Sega-16 la va considerar una de les conversions domèstiques més reeixides de Mortal Kombat II per la resposta del comandament, el ritme, el color i el so. Alhora, la va jutjar decebedora com a títol de 32X perquè els defectes visuals i els talls d’animació resultaven massa evidents per al maquinari disponible. Les dues idees poden conviure sense contradicció.⁶

Vista des d’avui, aquesta tensió és més interessant que proclamar una versió definitiva. Mortal Kombat II a 32X conserva un nucli de lluita tens, entenedor i molt apte per al joc entre dues persones. El que perd és coherència audiovisual: alguns escenaris i transicions no sostenen el mateix nivell que la resposta del comandament.

La recomanació és clara: val la pena per a qui vulgui estudiar aquesta conversió concreta. No justifica per si sol buscar tot el maquinari, ni substitueix l’original recreatiu. Però quan el rellotge baixa, el rival bloqueja i queda una sola obertura, les costures desapareixen durant un instant. Aleshores torna a parlar el combat.