Metal Head per a Sega 32X: esquivar de costat abans que l’escut falli

La Federació Mundial es va crear cinc anys abans per impedir una altra guerra, però una coalició terrorista ocupa un país estratègic. El Strike Wolf és el meca del jugador; dins la ficció, la seva classe específica és P.B.A.R.robot blindat bípede motoritzat: Classe fictícia de vehicle de combat a la qual pertany el meca Strike Wolf; combina cames, rodes integrades i armament modular., o robot blindat bípede motoritzat. El model fa 4,04 metres, pesa 2,12 tones i arriba als 80 km/h amb les rodes de les cames.¹

El pilot i el comandament romanen essencialment anònims. La ficció justifica les armes modulars, els desplaçaments laterals i els objectius militars, però deixa poc espai per als personatges o per a unes ciutats amb vida pròpia.

Amb el comandament de sis botons, la creu direccional mou el meca i B dispara. Per lliscar lateralment, mantens premut A i prems esquerra o dreta; per córrer, mantens premut C i prems una direcció. Y canvia d’arma, X i Z activen vistes laterals temporals, Mode recorre les vistes principals i Start pausa.¹

El comandament de tres botons conserva el tir amb B i el moviment lateral amb A, però C canvia l’arma. La cursa exigeix prémer dues vegades una direcció i mantenir-la. Start recorre les vistes principals; mantenir-lo premut obre la pausa. Funciona, però concentra més ordres i perd les vistes laterals temporals.¹

La resposta inicial no ha de ser girar fins que l’enemic quedi al centre. El manual recomana mantenir-se en moviment, dominar la cursa i el desplaçament lateral, vigilar el radar i preparar atacs per l’esquena. Aquesta disciplina conserva l’escut i evita que un rival més ràpid dicti la distància. També obliga a triar entre perseguir un blanc o protegir la ruta cap a l’objectiu abans que el temps s’esgoti.¹

El radar ajusta l’escala per incloure l’enemic més proper i diferencia la posició pròpia, els adversaris i els trets. El panell mostra escut, temps, arma, nivell, munició i missatges. Les vistes normal, ventral, sobre l’espatlla i d’ull d’àguila canvien la lectura de l’espai: la cabina afavoreix la punteria i les externes revelen millor cantonades i projectils.¹

L’arsenal inclou el puny martell, la metralladora de cadena, el canó de granades, el llançamíssils, la mina flotant i el làser. La metralladora i el làser tenen munició il·limitada, però perden eficàcia amb la distància; granades i míssils resolen blancs difícils amb recursos finits. El blindatge addicional redueix el dany i la velocitat addicional millora la mobilitat.¹

Les missions poden exigir destruir unitats o vehicles de comandament, cercar un punt, fotografiar l’entrada d’una instal·lació o guiar-hi un helicòpter. L’informe inicial concreta la tasca i la pausa en conserva un resum. Disparar contra tot no sempre fa avançar l’operació.²

En acabar, els enemics destruïts, l’escut restant, el temps sobrant i la munició especial conservada es converteixen en punts. Abans de l’etapa següent, es gasten en armes, munició i millores. Les armes adquirides no es conserven automàticament: l’eficiència aporta opcions immediates, no una evolució permanent de l’arsenal.¹

Metal Head va aparèixer el 1995 com a joc específic de Sega 32X. Al Japó, MH Metal Head es va publicar el 24 de febrer en un cartutx de 24 Mbit. Admet el comandament de sis botons i porta el codi GM-4008; el GM-4009 correspon a Tempo.⁴

L’edició nord-americana és per a Genesis 32X i el manual la defineix com a joc individual. La contracoberta oficial, en canvi, anuncia un o dos jugadors. Com que les instruccions no descriuen cap modalitat per a dues persones, cal entendre’l com a joc individual i conservar la discrepància documental.¹⁶

A l’edició japonesa, l’opció «English» activa l’anglès sense subtítols japonesos. També augmenta la resistència dels enemics i permet que el radar perdi funcions quan el meca rep danys. Són particularitats d’aquella edició, no regles de la nord-americana.²

Els polígons amb textures donen volum als carrers i robots, però l’ambició es paga amb elements que apareixen tard, un horitzó proper i interseccions entre polígons. La ciutat és recognoscible, no sempre llegible: sovint el radar informa abans que els ulls. Les veus digitalitzades reforcen l’ambient militar, mentre la música i el ritme convencen menys.⁸

Avui interessa perquè combina una simulació lleugera de meques amb l’acció d’un joc de consola. La recompensa arriba quan deixes de conduir el Strike Wolf com un tanc, aprofites el desplaçament lateral i canvies de vista abans que l’enemic et tanqui l’angle. És un meca de la classe específica P.B.A.R., però dominar-ne la mobilitat demana molta més destresa que memoritzar-ne la denominació tècnica.

També demana tolerància: els carrers són rígids, el ritme és lent i la informació visual falla. És recomanable per a qui vulgui explorar l’ambició poligonal de la 32X o dominar un meca deliberadament feixuc; no per a qui busqui punteria àgil, narració rica o un arsenal permanent.

Convé començar amb sis botons, dificultat baixa i atenció estricta al radar. No és un clàssic ocult ni una simple peça de museu: és una màquina obstinada que, durant uns instants, aconsegueix que esquivar pesi tant com disparar.

L’edició nord-americana es va publicar el febrer de 1995 i l’europea, l’abril del mateix any. Les edicions australiana, asiàtica i sud-americana també daten de 1995. SEGA va publicar l’edició japonesa i Tec Toy s’identifica com a responsable local de la brasilera; la data exacta del llançament brasiler i la data portuguesa no estan determinades.⁵³

Les edicions japonesa, nord-americana i brasilera conserven manuals propis. La japonesa adopta el títol MH Metal Head i descriu regles particulars del mode English; la brasilera presenta text portuguès i una garantia de 90 dies. Les capses també canvien de composició, sense demostrar altres diferències de contingut.²³

L’autoria empresarial continua disputada. GameFAQs atribueix el desenvolupament a Sega, SEGA-Club l’assigna a SEGA Studio i la capçalera de Sega-16 assenyala Bizarre Creations, amb Psygnosis com a editora. Mentrestant, els manuals nord-americà, japonès i brasiler documenten sistemes, edicions i responsables de publicació local, però no atribueixen explícitament el desenvolupament a cap empresa. Sense una font primària que resolgui la contradicció, cap d’aquests crèdits alternatius es pot donar per definitiu.⁵⁷⁸¹²³

La ressenya retrospectiva de Corey Adcock per a Sega-16 va ser molt negativa. Elogiava els polígons amb textures i considerava acceptables les veus per a la màquina, però criticava la lentitud, els errors visuals, els controls, la dificultat i l’àudio. És una valoració identificada, no un veredicte universal.⁸

Aquella condemna es pot matisar sense convertir-la en elogi. Els defectes afecten la informació i la resposta del jugador, però la relació entre moviment lateral, radar, vistes i puntuació és deliberada. Metal Head no supera les seves limitacions; almenys ofereix un sistema concret que explica per què encara val la pena entendre-les.