Knuckles' Chaotix per a Sega 32X: estira la parella fins que la velocitat es rebel·la

Carnival Island s’ha d’inaugurar l’endemà, però Robotnik vol apoderar-se de la Power Emerald que subministra electricitat al complex. Amb el Combi Confiner empresona Espio, Mighty, Vector i Charmy. Knuckles, guardià de l’illa i de l’Emerald Pillar, només pot rescatar-ne un cada vegada i unir-s’hi mitjançant el Ring Power.¹

La premissa serveix sobretot per justificar la regla mecànica: sempre hi ha una parella i cada company modifica la travessa. Heavy i Bomb també poden sortir del selector, tot i que el primer és lent i pesant i el segon és fràgil i explota quan la situació es complica. No són simples bromes visuals; alteren la inèrcia, la capacitat d’accelerar i la paciència necessària per arribar a la sortida.¹

La creueta mou el personatge i Start pausa. C salta o activa l’habilitat pròpia; A crida el company quan s’ha quedat enrere, però cada ús costa deu anells. B l’atura i l’ancora, o bé permet recollir-lo i llançar-lo. Els botons X, Y i Z no s’utilitzen amb un comandament de sis botons.¹

L’acció decisiva consisteix a llegir la posició dels dos cossos. Si el company és darrere, mantens premut el botó B, corres fins que el vincle queda tens i el deixes anar per projectar-lo endavant; una maniobra inversa pot catapultar el personatge controlat. En vertical, la tensió serveix per pujar fins a una cornisa. Cada impuls demana veure l’angle, decidir qui farà d’àncora i acceptar que un obstacle pot desfer l’acceleració.¹

Les habilitats individuals eviten que la plantilla sigui ornamental. Knuckles plana i escala; Vector guanya impuls a l’aire i s’arrapa als murs; Mighty hi rebota; Espio corre per parets i sostres; Charmy vola i pot quedar suspès. Canviar de parella altera quins desnivells pots ignorar, quines rutes resulten còmodes i com pesa l’altre extrem del lligam.¹⁵

Els anells són protecció, combustible i deute. Cridar el company pot fer baixar el recompte sota zero; arribar a menys cent reinicia el nivell. Un impacte tampoc no es resol igual en solitari i amb dos participants: en la partida individual, un cop rebut pel company només costa un anell, mentre que en cooperatiu qualsevol dels dos pot fer perdre tota la reserva. L’assistència té, per tant, un preu visible.¹

El marcador mostra puntuació, temps, anells i potenciador actiu. Cada nivell té un límit de 9:59; si s’esgota abans de la sortida, la parella torna al World Entrance. Fins i tot una fase permissiva posa així un sostre a les estrebades improductives.¹

El mode principal, Scenario Quest, organitza la campanya i permet jugar sense desar o emprar espais amb desament automàtic o manual. Una partida nova comença amb una introducció i la Practice Stage, la fase de pràctica inicial. Després d’escollir el personatge, el World Entrance permet sortir, entrar en una atracció o canviar de company al Combi Catcher, la màquina que el selecciona.¹

Després de la Practice Stage, les cinc atraccions són Botanic Base, Speed Slider, Amazing Arena, Marina Madness i Techno Tower. Cadascuna conté cinc nivells, i el cinquè acaba amb un enfrontament contra un cap. Els escenaris són grans, acolorits i generosos amb les rutes; això dona espai per provar catapultes, però també redueix el càstig quan la parella avança sense gaire precisió.¹⁴

Bonus Stage i Special Stage són sistemes diferents. Amb vint anells poden aparèixer anells gegants amagats que condueixen a una Bonus Stage, una fase de bonificació en caiguda lliure. La reserva d’anells determina quant de temps s’hi pot romandre, de manera que cada topada que en redueix el nombre acosta el retorn al nivell anterior.¹

Acabar un nivell amb cinquanta anells obre una Special Stage, una fase especial tridimensional. Cal córrer per terra, parets i sostres, conservar la reserva d’anells i trobar un Chaos Ring. Reunir els sis Chaos Rings permet restaurar la Power Emerald abans de l’enfrontament final.¹

El Training, mode d’entrenament independent, ofereix quatre nivells de pràctica, elimina els enemics i desactiva les fases opcionals. Options, el menú de configuració, permet reassignar els controls i obrir proves de música, efectes i color. Són complements modestos, però necessaris en un joc on aprendre a saltar no basta: cal comprendre quan el company és càrrega, àncora o projectil.¹

L’edició nord-americana de Genesis 32X presenta els textos en anglès i admet un o dos jugadors. En solitari, un participant controla el personatge principal i administra l’altre amb A i B. Amb dos comandaments, cadascú controla un membre de la parella; mantenir premut el botó B ja no permet ancorar el company com en el mode individual.¹

El desenvolupament s’atribueix a Sonic Team i l’edició a Sega; a Amèrica del Nord, l’editor va ser Sega of America. Els crèdits empresarials disponibles no inclouen un desglossament complet de l’equip individual.²³

El nom japonès és Chaotix, mentre que les edicions occidentals utilitzen Knuckles' Chaotix. Les cobertes i els textos promocionals també canvien de composició. Les diferències regionals verificades es limiten al títol i a la presentació, no a les regles, el contingut o el rendiment.⁵

El Ring Power encara té valor perquè converteix la tensió, la distància i l’impuls en decisions de moviment. Quan una estrebada ben carregada envia la parella per una rampa i tots dos recuperen el pas sense xocar, el sistema sembla una joguina física magnífica. També recompensa canviar de personatge: volar amb Charmy no planteja el mateix mapa que escalar-lo amb Knuckles o recórrer-ne els sostres amb Espio.

La recomanació necessita condicions. Funciona especialment bé per a qui gaudeix experimentant amb moviment, rutes i inèrcia, i per a qui vol veure una branca estranya de la fórmula Sonic. Resulta menys indicat per a qui busca salts de precisió, progressió sense intermediaris o un cooperatiu on sempre sigui fàcil seguir l’acció. El tutorial ajuda, però no elimina els enganxaments ni les aturades del company.¹

Cal provar-lo amb curiositat mecànica, no esperar-ne un Sonic convencional amb Knuckles al davant. La seva millor idea i el seu defecte principal comparteixen el mateix anell: per córrer de pressa, primer has d’acceptar que algú estirarà en sentit contrari.

Knuckles' Chaotix es va distribuir en cartutx de Sega 32X el 1995. La coberta nord-americana destaca la muntanya russa i els anells; la japonesa, titulada Chaotix, presenta cinc retrats sobre fons blanc. Són dues presentacions comercials diferents d’unes edicions sense canvis jugables regionals documentats.²

El manual nord-americà explica l’arrencada amb un o dos comandaments, els moviments de cada personatge i el bestiari. Acaba amb un anunci de Metal Head; les proves de so i color completen l’aparador de 32X.¹

Les lectures retrospectives coincideixen a destacar l’ambició del sistema de parelles, els gràfics vius, la música i l’estructura de cinc atraccions. Divergeixen sobretot en la valoració final: Sega-16 el defensa amb entusiasme, mentre que HonestGamers descriu amb més duresa els problemes d’impuls, els reptes poc exigents i la facilitat per quedar atrapat en el decorat.³⁴

La discrepància depèn de la tolerància a la fricció. Si cada enganxada sembla una interrupció, les fases es fan llargues. Si el company es tracta com una peça de física, el mateix espai esdevé un laboratori de velocitat. El joc encara exigeix aquest pacte.