Cosmic Carnage per a Sega 32X: tria l’armadura abans que el combat la desfaci

La premissa evita el torneig esportiu convencional. Uns criminals segresten una nau presó i acaben xocant amb un creuer militar. Sobreviuen quatre ocupants de cada nau, però només resta operativa una càpsula d’escapament per a una persona. El combat no decideix una copa: decideix qui abandona el desastre.¹²

El repartiment nord-americà barreja Talmac, Naja, Yug i Deamon, fugitius que depenen del propi cos, amb Tyr, Naruto, Cylic i Zena-Lan, soldats capaços d’escollir armadura. Naja utilitza la cua com a arma; Yug busca preses; Cylic prefereix la mobilitat i els projectils. Són perfils breus, però justifiquen unes siluetes que no semblen simples còpies.¹

Amb el comandament de sis botons, X i Y executen els atacs normals de puny i puntada; A i B en fan les versions fortes; Z i C serveixen per provocar. La creu direccional permet avançar, retrocedir, saltar o ajupir-se. Mantenir la direcció oposada al rival activa la guàrdia alta, mentre que prémer avall i enrere protegeix dels atacs baixos.¹

La distribució assigna un botó directe a cada extremitat i nivell de força. L’alçada del cop indica si convé defensar-se dret o ajupit, i retrocedir per protegir-se també cedeix espai. Les preses exigeixen contacte; els moviments especials combinen direccions i botons; les ordres horitzontals s’han d’invertir quan el personatge canvia d’orientació.¹

Amb el comandament de tres botons, A executa els cops de puny i B les puntades. Un toc ràpid produeix la versió normal; una pulsació ordinària activa l’atac fort. Aquest sistema afegeix una mesura temporal a cada ordre. Per aprendre distàncies i moviments especials, el comandament de sis botons és l’opció sensata i també la recomanada pel manual.¹

Després de triar Tyr, Naruto, Cylic o Zena-Lan, l’edició nord-americana permet combinar armadura lleugera o pesada i provar els moviments abans de començar. L’armadura lleugera no és simplement pitjor ni la pesada sempre millor: cada configuració habilita tècniques diferents. La decisió útil depèn del personatge, de la distància que vols conservar i del risc que acceptes quan la protecció rep massa càstig.¹

Cada assalt comença amb 99 segons quan el límit és actiu. Si el temps s’acaba, guanya qui conserva més vitalitat; el primer combatent amb dues victòries s’endú l’enfrontament. En solitari, la progressió consisteix a superar els altres membres del repartiment. En una partida a dos jugadors, el vencedor conserva el personatge i el perdedor pot escollir un nou aspirant.¹

El menú d’opcions permet variar la dificultat entre cinc nivells, desactivar el cronòmetre, reassignar botons i escoltar música o efectes. Treure el temps és especialment útil per practicar: elimina la pressió del compte enrere i deixa observar com canvien els moviments especials amb cada configuració d’armadura.¹

L’edició nord-americana de Sega 32X va aparèixer el 1994. Al Japó, Sega va publicar el joc el 27 de gener de 1995 com a Cyber Brawl, amb el model GM-4004. El catàleg japonès també registra un cartutx de 24 Mbit i compatibilitat amb el comandament de sis botons.⁴³

La funció general de l’equipament és comparable, però cada manual l’explica amb regles i noms regionals. El nord-americà associa armadura lleugera o pesada als quatre soldats. El japonès reserva la selecció de peces als quatre humans, separa braços, pit i cames i distingeix els nivells 1 i 2. Aquests termes no són intercanviables.¹²

Encara resulta estimulant provar com una configuració d’armadura altera els moviments especials i veure com el combat erosiona aquella decisió. També ajuda que els rivals ocupin l’espai de maneres diferents: una cua, una presa o un projectil obliga a variar la distància. Quan el sistema respon, el joc deixa entreveure una direcció pròpia dins la lluita dels noranta.

El problema és que aquesta curiositat conviu amb un control rígid, una campanya poc variada i efectes d’ampliació que poden tapar la informació més important. És recomanable per a qui vulgui explorar les rareses de Sega 32X o comparar experiments del gènere. No és una bona porta d’entrada per a qui busqui precisió, fluïdesa o una competició duradora.

Val la pena jugar-hi amb sis botons, temps desactivat i expectatives mesurades. Cosmic Carnage no domina el combat que imagina, però la seva armadura variable encara explica una història que els seus cops no sempre saben rematar.

Les capses converteixen una mateixa obra en objectes regionals ben diferenciats. Nord-amèrica utilitza la franja groga de Genesis 32X; Europa, el marc de Mega Drive 32X; el Japó canvia el nom i destaca tot el repartiment sota Cyber Brawl. El codi GM-4004 identifica l’edició japonesa fins i tot al llom.⁴³

Els manuals també són part essencial de l’experiència física. El nord-americà distribueix controls i moviments especials en vint pàgines; el japonès n’ocupa trenta-sis i associa les peces a zones corporals i nivells. Sense aquesta documentació, el comandament de tres botons i la dependència entre equipament i moviments especials són força més opacs.¹²

El crèdit de desenvolupament no és unívoc: GameFAQs registra Givro, mentre que Sega-16 indica Almanic Corp. Cap de les dues publicacions explica la relació entre aquests noms, de manera que no es pot establir una atribució única amb seguretat. Els manuals regionals identifiquen Sega com a editora.⁴⁵

Cosmic Carnage va arribar a Sega 32X amb combatents dibuixats, escenaris espacials i una escala que varia segons la separació entre els rivals. Aquestes decisions li donen una aparença recognoscible, però l’ambició visual i la precisió jugable no avancen al mateix pas. El seu interès històric neix d’aquesta tensió, no d’una estratègia comercial que les fonts no documenten.⁵

La ressenya retrospectiva de Sega-16 va ser severa amb el control, especialment amb el comandament de tres botons, i amb les ampliacions que interrompen el combat. Alhora, va destacar els vuit personatges, l’ambientació espacial, l’armadura destructible i una música més solvent del que esperava de la plataforma. Aquesta combinació descriu bé el joc avui: no és una joia amagada, però tampoc una peça sense idees.⁵

La seva consideració posterior depèn menys d’una excel·lència competitiva que de la seva singularitat dins del catàleg. Cossos estranys, equipament variable i canvis d’escala formen una identitat clara. El llegat és modest, però concret: una bona mecànica atrapada dins d’un combat que respon amb massa poca delicadesa.