Zillion II: The Tri Formation per a Sega Master System/Mark III: córrer, volar i sobreviure al canvi

La missió reprèn el conflicte dels White Knights amb l’Imperi Norsa. Després de la destrucció de la base del planeta X, una nova fortalesa apareix prop de la galàxia Norsa. Apple i Champ hi entren en reconeixement, envien una petició d’ajuda interrompuda i desapareixen; JJ surt a buscar-los.³

Apple destaca en el combat a curta distància i Champ per la precisió amb l’arma i la serenitat al camp de batalla. El joc gairebé no desenvolupa aquestes personalitats en pantalla, però dona als rescats una funció concreta: els companys passen de ser l’objectiu de la missió a convertir-se en recursos temporals contra les defenses de Baron Ricks.²⁴

La creu direccional canvia de significat segons la forma. Amb la Turbo Cycle, dreta accelera, esquerra redueix la velocitat i avall abaixa JJ; el botó 1 del comandament 1 inicia la partida i, durant el joc, fa saltar el vehicle o el personatge. El botó 2 dispara. Amb l’Armorater, la creu controla el vol en quatre direccions. A peu, mou JJ i fa que s’ajegui a terra; quan JJ entra a l’ascensor, la mateixa creu en governa el moviment.⁴

L’A-CodeA-Code: Objecte que aporta l’energia necessària per transformar la Turbo Cycle en Armorater; els manuals només el documenten a les rondes 1 i 3. aporta l’energia que habilita la transformació. Quan està disponible, cal mantenir premuda la direcció amunt i prémer el botó 1 per alternar entre la Turbo Cycle i l’Armorater. Els manuals només documenten aquest requisit a les rondes 1 i 3. Trobar el codi permet elevar-se, baixar i desplaçar-se per l’aire, de manera que certs pous i enemics resulten molt més manejables.⁴

Els codis completen aquesta economia de risc. L recupera la vida, mentre que cada Z reforça el làser; després de recollir tres peces Z, calen menys impactes per destruir els enemics. Recollir un bloc col·locat en una zona exposada obliga a comparar aquesta millora persistent amb el dany immediat que pots rebre en anar-lo a buscar.⁴

La partida comença amb tres vides. Els impactes, el contacte amb enemics i les trampes redueixen energia; esgotar-la o caure en un pou resta una vida. Arribar als 30.000, 70.000 i 120.000 punts en concedeix una altra, així que la puntuació no és ornament: atacar més també pot comprar marge per a rondes posteriors.⁴

El segon comandament té una funció insòlita en un joc d’un jugador. A les rondes imparelles, un dels seus botons atura l’acció i obre la tria entre Apple i Champ, sempre que ja hagin estat rescatats. La selecció es completa amb el primer comandament; el substitut entra amb la vida plena, però cada company només es pot utilitzar una vegada.⁴

Les rondes 1, 3, 5 i 7 fan avançar el vehicle per passos estrets plens de trampes, pous, soldats i bateries. A les rondes 2, 4, 6 i 8, JJ baixa de la màquina, recorre sales de diversos pisos i busca la sortida a peu. L’alternança evita un únic ritme durant tota la campanya, encara que els trams motoritzats repeteixen pressions frontals i els interiors reutilitzen plataformes i ascensors.⁴

Als interiors, la posició de l’ascensor revela quins pisos estan connectats i per on pot continuar la ruta. Entrar-hi obliga, però, a triar una altura sense veure sempre què espera fora: en sortir, JJ pot quedar exposat al tret d’un enemic. Quan troba l’entrada del comandant, la ronda culmina en un duel amb barra de vida pròpia.⁴

Apple i Champ es troben en cambres amagades de les rondes 2 i 4. El premi no és un nou repertori permanent, sinó dues reserves de vida completa per a futurs trams motoritzats. Guardar-les fins que JJ estigui gairebé esgotat allarga una temptativa; gastar-les aviat redueix la pressió d’un tram incòmode, però consumeix un recurs irrepetible.⁴

Quan s’acaben les vides, el joc permet continuar tres vegades des del començament de la ronda en curs. L’ordre varia segons el manual: els nord-americà i europeu indiquen mantenir premuda la direcció amunt abans de prémer el botó 1, mentre que el manual neerlandès indica avall. Per tant, convé seguir les instruccions de l’exemplar corresponent.³⁴⁵

L’edició japonesa es va publicar el 13 de desembre de 1987 com a Tri-Formation, cartutx G-1344. L’edició europea va arribar el març de 1988 i la nord-americana el juliol del mateix any, totes dues amb el títol Zillion II: The Tri Formation. El desenvolupament i la publicació s’atribueixen corporativament a Sega, sense adjudicar funcions creatives individuals.⁶

El catàleg japonès identifica un cartutx d’1 Mbit i el marca com a compatible amb FM. Aquesta etiqueta acredita el suport en la configuració japonesa corresponent, però no permet afirmar quines pistes canvien ni quins instruments sonen de manera diferent. El manual japonès també presenta el joc com a compatible amb Mark III i Master System i demana desconnectar el teclat SK-1100 si està connectat.¹²

Les caixes del Japó, els Estats Units, Europa i el Brasil canvien títol, il·lustració, llengua i marques comercials; la brasilera porta Tec Toy. Aquestes diferències físiques no demostren canvis de programari. La portada europea utilitzada aquí pertany al cartutx de Master System analitzat i forma parella amb la seva contraportada.

Avui continua sent atractiu quan es llegeix com una peça d’acció concentrada, no com el successor exploratori que el número dos podria suggerir. El millor moment arriba quan la Turbo Cycle sembla massa baixa i rígida, apareix l’A-Code i l’Armorater converteix el mateix corredor en un espai vertical. El canvi és modest, però altera de debò què mires i què arrisques.

També cal acceptar-ne els defectes. Els personatges ocupen molt espai, alguns impactes semblen més inevitables que instructius i les sales a peu tenen una física rígida. La varietat estructural no evita que els trams motoritzats repeteixin enemics i pressions, ni que els interiors depenguin massa de plataformes i ascensors semblants.

És recomanable per a qui gaudeixi memoritzant obstacles, administrant una barra de vida i millorant una ruta curta a cada intent. Qui busqui l’exploració oberta, els trencaclosques o la llibertat del primer Zillion probablement trobarà aquesta proposta massa encotillada. Disposar del manual o d’una síntesi dels controls evita que el segon comandament i les continuacions quedin amagats.

La recomanació, doncs, és directa però condicionada: val la pena per la fricció entre cursa, vol i combat a peu, sempre que la repetició no t’esgoti la paciència. Zillion II corre millor quan recordes que transformar-se no elimina el corredor; només et permet sobrevolar-ne els mateixos perills.

Les cobertes fan visibles les diferències comercials entre regions. La japonesa escurça el nom a Tri-Formation i mostra el codi G-1344; les occidentals incorporen la relació amb Zillion al títol; al Brasil, la caixa diu Zillion II i hi afegeix la marca de Tec Toy. L’embalatge canvia, però aquestes peces no acrediten cap alteració del programa.⁷

El manual europeu combina anglès, alemany, francès, castellà i italià, mentre que els manuals japonès, nord-americà i neerlandès adapten les instruccions i la terminologia. Aquests manuals expliquen ordres difícils de descobrir jugant, com la funció del segon comandament, el límit de tres continuacions o l’A-Code restringit a dues rondes.⁴

Només es pot atribuir amb seguretat el joc a Sega com a empresa, que hi figura com a desenvolupadora i editora. Les fonts no documenten qui en va assumir la programació, el disseny o la música, i per això no es poden assignar aquestes funcions a persones concretes.⁶

La pantalla de títol mostra avisos de Tatsunoko Production, NTV i Sega. Aquests avisos no identifiquen qui va programar o dissenyar el joc. El llegat més segur del cartutx és mecànic: adaptar una llicència de ciència-ficció a una alternança severa entre conducció, vol i plataformes.⁷