ESWAT: Cyber Police a Sega Master System: sobreviure sense armadura per guanyar-la

Balzar, un científic boig vestit de verd, dirigeix una organització criminal que ha ocupat els carrers. El protagonista és un agent anònim que decideix plantar-hi cara; si supera l’assalt inicial, entra a l’ESWAT, sigla d’«Enhanced Special Weapons And TacticsESWAT: Sigla que el manual desenvolupa com «Enhanced Special Weapons And Tactics», la unitat a la qual s’incorpora el protagonista després de la primera ronda.». La història és funcional: cada promoció, pista o objectiu serveix per empènyer-lo cap al quarter secret de Balzar.³

Cindy i Nasty Nick donen una meta concreta a la primera ronda. Després, el relat encadena teulades i edificis condemnats, el moll 36 i el magatzem enemic. Els noms dels caps —Rolling Man, Fireman, Rocket Man, Gladiator o els bessons Chameleon— expliquen millor la seva funció que qualsevol escena: són obstacles mecànics amb una silueta i un patró recognoscibles.²

La creu direccional mou l’agent cap als costats, l’ajup i permet orientar el tret en cinc direccions: horitzontal, vertical i dues diagonals superiors. El botó 1 dispara i el botó 2 fa saltar l’agent. El HUD manté visibles la puntuació, l’objecte equipat, la munició, la vida i el temps. Això obliga a decidir quan convé netejar cada aparició i quan és millor avançar per arribar ben proveït al cap.²

La munició pot arribar a 999 bales i la reserva no gastada passa a la ronda següent. En EASY, una recàrrega n’afegeix 50; en NORMAL, 25. Des de la segona ronda apareixen la Heat Charge o càrrega tèrmicacàrrega tèrmica: Objecte especial que travessa repetidament la zona de combat i danya els enemics que troba al seu recorregut., l’arma Spray, que obre el tret en dues direccions, i el làser de tres feixos. Només es conserva un tipus alhora, amb un màxim de nou usos, de manera que recollir una arma nova també és renunciar a l’anterior.²

L’objecte equipat s’activa prement simultàniament els botons 1 i 2. La combinació estalvia un tercer botó, però una pulsació imprecisa pot fer disparar o saltar l’agent. Quan rep un impacte, el parpelleig concedeix un breu interval d’invulnerabilitat per reposicionar-se. Si s’acaben les bales i els objectes, encara queda la puntada, tot i que obliga a acostar-se i arriscar la vida.¹

Les rondes funcionen com una escalada compacta. El carrer ensenya els atacs des de davant, darrere i finestres; les teulades introdueixen caigudes; el moll combina combatents i màquines; al magatzem cal controlar enemics situats a diferents altures. El manual confirma una cinquena ronda, però n’amaga deliberadament el contingut sota «???».²

EASY i NORMAL no es limiten a una etiqueta: almenys canvia la quantitat de munició obtinguda. Quan s’esgota la vida, es pot continuar fins a tres vegades. La represa torna al començament o a un punt intermedi de la ronda segons on s’hagi produït la derrota, una concessió important en un joc que basa bona part de la dificultat en la sorpresa.¹

Aquesta és l’edició de cartutx per a Master System, pensada per a un jugador i compatible amb el comandament estàndard. El manual europeu l’anomena Mega Cartridge i divideix les instruccions entre anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià. La pantalla de títol utilitza «ESWAT: City Under Siege», mentre que cobertes i manuals també mostren «E-SWAT» o «ESWAT».⁵

Els llançaments documentats corresponen al setembre de 1990 als EUA, al novembre de 1990 a Europa i al 14 de febrer de 1991 al Brasil. SEGA va editar les versions nord-americana i europea, i Tec Toy s’encarregà de l’edició brasilera.⁸

No convé confondre-la amb l’adaptació de Mega Drive. Comparades per Sega-16, la versió de Master System segueix més de prop l’estructura de l’arcade, mentre que la de 16 bits reinterpreta el material amb més llibertat. Per això les cinc rondes, l’arsenal i les continuacions descrites aquí pertanyen exclusivament al cartutx de 8 bits.⁷

També existeixen dues revisions comercials, v0 i v1. La posterior ajusta l’accés a la memòria de vídeo, afegeix temps límit a la pantalla de continuació, elimina una recuperació de vida abans del cap, redueix munició i canvia la presentació de ronda. Totes dues s’han preservat a Europa; la regió de la capsa, per tant, no identifica tota sola el programa interior.⁶

Avui encara funciona perquè la promoció divideix la partida en dues sensacions clares. Primer hi ha por de perdre dues seccions de vida; després arriba la confiança d’una barra plena i d’un inventari devastador. El joc no explica aquesta evolució amb números ascendents, sinó fent que el mateix carrer sembli més petit quan l’agent torna cuirassat.

És recomanable per a qui gaudeix aprenent patrons curts, afinant la posició i administrant munició entre intents. Qui busqui exploració, rutes alternatives o una campanya llarga hi trobarà poc recorregut. El control respon a una lògica clara, però la combinació de botons per als objectes i alguns atacs sobtats demanen una paciència molt de l’època.

La millor manera d’abordar-lo és acceptar la primera ronda com un examen, no com un pròleg prescindible: conserva bales, mira les finestres i aprèn quan ajupir-te no serveix. Val la pena jugar-hi, sobretot, per sentir com una sola promoció altera el marge d’error. La portada ven l’armadura; el joc et fa guanyar-la.

Les edicions regionals es distingeixen clarament pels manuals i l’embalatge. El manual brasiler és en portuguès, porta la marca Tec Toy, inclou una garantia de noranta dies i indica que el producte es va fabricar a la Zona Franca de Manaus. L’europeu, en canvi, reparteix sis llengües al llarg de quaranta pàgines. Són diferències documentals; no demostren, per si soles, canvis funcionals del cartutx.³

Els manuals europeus i brasilers reserven fulls perquè el jugador hi anoti nom, data i puntuació. Aquestes pàgines recorden que el recorregut curt no havia d’acabar amb la primera victòria: millorar la puntuació i dominar els patrons convidaven a repetir la partida i deixar-ne constància amb bolígraf.²

Les fonts no coincideixen en l’autoria empresarial. SMS Power i VGDB atribueixen l’adaptació de Master System a Sanritsu, mentre que Sega-16 identifica Sega Enterprises com a desenvolupadora. Sanritsu és, així, l’atribució més estesa per a l’adaptació, amb SEGA com a creadora de l’obra original i empresa editora principal.⁵⁸⁷

Els crèdits personals transcrits sí que permeten més concreció: Miya figura en planificació; Miya, T. Asano, Satokun i Yasukuni, en disseny; Kimrom i T. Asano, en programació; i Chikako Kamatani, sota l’àlies Tarnya, en so. Aquests noms posen un equip darrere d’una conversió sovint resumida només amb una empresa.⁴