Zaxxon 3-D a Sega Master System/Mark III: cada tret crema el combustible que et manté viu

El relat situa la Terra davant l’atac de l’Imperi Militar Vargan, que hi envia una línia de fortaleses. ZAXXON és una nau de combat monoplaça destinada a infiltrar-se en aquestes defenses i destruir-ne les naus mare. El pròleg nord-americà parla de dos mil anys de pau anterior; el brasiler, només de mil. La xifra varia, però la funció del relat és clara: cada ronda representa una incursió darrere les línies enemigues.¹³

La creueta mou ZAXXON en vuit direccions, també en diagonal. El botó 2 dispara i el botó 1 selecciona el tipus de tret; qualsevol dels dos pot iniciar la partida. El moviment vertical és tan important com el lateral: cal encertar també la profunditat. Els raigs mostren l’angle del tret, i una mira groga apareix quan la nau queda ben alineada amb l’objectiu. Observes on cau el foc, ajustes la posició i decideixes si val la pena gastar combustible.¹

El mesurador baixa contínuament durant el vol, i disparar o augmentar la velocitat n’acceleren la caiguda. Destruir dipòsits enemics recupera combustible i vèncer una nau mare l’omple. Quedar-se a zero costa una de les tres naus inicials, igual que rebre un impacte o tocar una paret o una barrera magnètica. A fora, els Death Fighters busquen la col·lisió o ataquen a trets; dins les fortaleses, bateries, tancs i míssils obliguen a combinar foc i esquiva.¹

Les càpsules de millora ofereixen quatre efectes: G amplia el dipòsit, E concedeix una nau, S augmenta la velocitat i W habilita armes. La velocitat té quatre nivells, però pujar-la fa consumir més combustible. Les armes progressen de N a H i M; els trets forts gasten més energia, però contra un míssil teledirigit calen sis impactes amb N, tres amb H i dos amb M. La partida comença amb tres naus i cada E n’afegeix una, tot i que el límit acumulable queda sense especificar. El manual nord-americà transposa algunes lletres i efectes; els manuals japonès i brasiler coincideixen en la correspondència indicada.²¹³

Cada ronda desplega tres tensions consecutives. Primer cal superar els Death Fighters en espai obert; després, travessar una fortalesa amb defenses terrestres, parets i barreres; finalment, apareix una nau mare. El canvi no altera els controls, però sí les prioritats: el combat exterior demana alineació, el corredor exigeix trajectòria i la nau mare obliga a concentrar el foc sobre un punt feble vermell.¹

La missió principal arriba fins a la ronda 9, on esperen tres naus mare que s’han de destruir. Després apareix «MISSION COMPLETE», però la partida continua a la ronda 10. És un gir d’estructura, no de relat: el joc reconeix l’èxit i tot seguit recupera la lògica pròpia de les recreatives, basada en prolongar la supervivència i acumular punts.³

Zaxxon 3-D a Sega Master System/Mark III no tracta les SegaScope 3-D com una curiositat posterior: el joc alterna dues imatges i les ulleres empren obturadors de cristall líquidobturador de cristall líquid: Lent electrònica que s’enfosqueix alternativament davant de cada ull, sincronitzada amb dues imatges successives per crear sensació de profunditat. per presentar-ne una a cada ull. En una Mark III cal connectar les ulleres mitjançant l’adaptador 3-D inserit a la ranura de targetes; el Master System japonès incorpora la connexió corresponent. Així, enemics, trets i obstacles semblen ocupar plans diferents; sense les ulleres, la imatge es veu borrosa o tremolosa.⁶

Al Japó, la coberta anomena el suport Gold Cartridge, la denominació original del cartutx daurat, i l’associa tant a Mark III com a Master System. Les instruccions d’instal·lació, en canvi, el qualifiquen d’exclusiu de Mark III. Aquesta diferència no altera el requisit central: totes dues parts del manual situen les ulleres dins la configuració prevista per jugar.²

Avui continua interessant perquè lliga tres accions habitualment gratuïtes —moure’s, accelerar i disparar— a una mateixa reserva. Un tret fallat no és només una oportunitat perduda: acosta la mort per falta de combustible. Aquesta economia converteix un joc de trets aparentment elemental en una disciplina de punteria, selecció d’objectius i autocontrol.

També és un joc sever i estret. Cada ronda torna a combinar espai obert, fortalesa i nau mare, les col·lisions castiguen sense matisos i la profunditat costa de llegir al principi. Qui busqui una campanya canviant o una progressió generosa trobarà un repte de recreativa inflexible; qui gaudeixi perfeccionant rutes i reduint errors hi trobarà un sistema rígid però ben travat.

La recomanació directa és jugar-hi amb les ulleres SegaScope 3-D i la connexió corresponent sempre que sigui possible, perquè el perifèric dona sentit tant a la imatge com a la punteria. Sense aquesta configuració encara es pot apreciar el sistema de combustible, però es perd la profunditat que diferencia aquesta edició. Zaxxon 3-D funciona millor quan cada obstacle sembla sortir de la pantalla i cada tret sembla treure temps al motor.⁶

Les capses adapten llengua, marques i grafia a cada mercat. Al Brasil, el títol perd el guionet i es presenta com Zaxxon 3D, mentre que Tec Toy ocupa un lloc visible al frontal. No és una diferència de joc, sinó una empremta física del recorregut comercial del cartutx.

La capacitat del cartutx depèn de la regió. El producte japonès G-1336 figura amb una capacitat d’1 Mbit; l’edició nord-americana s’identifica com un cartutx de 2 megues, i el llom brasiler imprimeix «2 MEGA». Aquestes xifres descriuen edicions concretes, no una capacitat comuna a tot el llançament.⁵¹⁴

Tonka distribuí l’edició nord-americana, mentre que la brasilera porta la garantia i la identificació de Tectoy. La història física del joc és la d’un mateix experiment estereoscòpic embolcallat per mercats molt diferents.¹³

L’atribució pública més cauta és corporativa: SMS Power indica «Sega (?)» com a desenvolupador i no hi associa cap nom personal. Sega és, per tant, una atribució raonable però no una base per adjudicar el programa, el disseny o la música a persones concretes.⁷

La manca de crèdits personals no resta interès al resultat. El joc concentra una idea de disseny molt precisa: convertir la demostració tecnològica de les ulleres en un sistema on llegir bé la profunditat estalvia combustible i vides. El perifèric dona l’espectacle; l’economia del tret evita que l’espectacle quedi buit.