Aerial Assault a Sega Master System/Mark III: tria l’altura abans que el cel se’t tanqui

La ficció situa l’ofensiva mundial de la N.A.C. l’any 1999. Aquesta organització militarista ha construït EL, un emissor làser capaç de degradar la capa d’ozó. Les forces convencionals no poden contenir-la i el Freedom Fighter, desenvolupat en secret i sense adscripció oficial a cap país, esdevé l’última resposta. La premissa converteix els quatre objectius militars en una ruta coherent.¹

El pilot no rep cap nom propi; els noms queden per a les màquines i fortaleses: Vinsk, CB-53, Cliff Fortress i EL. El trajecte assumeix el pes narratiu: mar, núvols, baixa altura i, finalment, la infraestructura enemiga. Després d’EL, el combat salta a l’espai.¹²

La creueta mou el caça en qualsevol direcció dins la pantalla. Mantenir el botó 1 premut produeix foc continu; el botó 2 activa bombes i altres armes explosives. Tots dos botons també inicien la partida, fan avançar les pantalles de la història i confirmen les opcions, inclosa Continue/End.¹

La separació entre armes crea la decisió més interessant. Els trets netegen la franja frontal; les bombes resolen amenaces navals o terrestres, però exigeixen alinear-s’hi. Volar baix ofereix un angle d’atac i redueix el marge davant l’aigua o el terreny. Si ignores aquests objectius, continuen pressionant des de sota mentre arriben avions nous.¹

Els objectes recollibles poden alterar el foc o reposar bombes, i els símbols disponibles canvien entre missions. Hi ha nou armes de tir, cinc armes explosives i cinc elements auxiliars: Speed Up («acceleració»), Bonus («bonificació»), 1 Up («una vida més»), 1 Down («una vida menys») i Guard («protecció»). Els efectes individuals d’aquest darrer grup no s’expliquen, de manera que reconèixer-ne els símbols exigeix pràctica.¹

La millor disciplina inicial és escollir una franja de maniobra i destruir allò que hi entra, en lloc de perseguir cada enemic. Així conserves una via d’escapada i redueixes els atacs pels flancs. Guarda les bombes per als blancs de superfície més insistents, sobretot els tancs llançamíssils de la tercera missió. Evita també la calavera, que és perjudicial.¹

Cada impacte o col·lisió mortal consumeix un dels quatre caces inicials. En perdre’ls tots apareix Continue/End. Continue reprèn la missió al començament o en un punt intermedi, sense indicar què determina una posició o l’altra; End torna al títol. La represa alleuja la longitud de les fases, però no ofereix un retorn previsible.¹

Easy serveix per practicar; Normal exigeix més moviment i Hard planteja la dificultat màxima. Els recursos també disminueixen: hi ha set continuacions a Easy, cinc a Normal i tres a Hard. La puntuació concedida pels objectius varia igualment amb la dificultat.¹

La primera missió combina caces, vaixells i el Vinsk. A la segona, els coets emergeixen sota els núvols, arriben míssils pel darrere i el CB-53 obliga a buscar-ne les torretes. La tercera afegeix tancs, helicòpters i la Cliff Fortress. La quarta entra a la base de la N.A.C., on sostres, terres i parets maten tant com els cíborgs, insectes i míssils.¹

EL tanca la quarta missió amb feixos làser, boles de foc i trets normals. Cal mantenir el foc i bombardejar quan se’n presenti l’oportunitat. El repte ja no és entendre els botons, sinó conservar espai dins una cambra plena d’amenaces. Aquí la geometria pesa tant com les formacions enemigues.¹

Després d’EL apareix una àrea espacial amb estrelles, asteroides i enemics nous. És una cinquena àrea jugable, però no una cinquena missió numerada.²

Aerial Assault per a Sega Master System/Mark III és un joc de trets horitzontal per a un jugador, desenvolupat per Sanritsu i publicat per SEGA el 1990. Les figures petites i els fons amplis deixen espai per anticipar formacions. Quan augmenta la pressió, el joc combina un objectiu baix, diversos avions i un atac des del darrere en comptes d’omplir l’escena de projectils.²⁴

El joc es comercialitza en cartutx, sota la denominació Mega Cartridge, i aprofita els dos botons estàndard. Un manté el foc i l’altre activa les bombes. Aquesta simplicitat encaixa bé amb la consola, tot i que alguns símbols depenen més de la memòria que de la informació visible.¹

La versió de Game Gear de 1992 és una adaptació diferenciada. Presenta una imatge més ampliada, mostra menys espai al voltant del caça, avança més lentament i ofereix menys objectes per reforçar l’armament. Master System deixa veure més distància i permet anticipar millor els enemics, un avantatge important quan una decisió tardana costa una vida.²

Avui conserva valor perquè les regles són llegibles i les conseqüències, immediates. Si baixes per atacar un vaixell, sacrifiques marge vertical; si persegueixes un objecte, abandones la franja preparada; si gastes bombes sense criteri, els tancs posteriors guanyen pes. Té pocs sistemes, però es creuen amb prou claredat perquè una derrota gairebé sempre deixi una lliçó concreta.³

Convé començar a Easy i aprendre els símbols, les aparicions laterals i els punts on volar baix. Normal és adequat quan ja pots protegir una franja sense perseguir-ho tot. Hard queda per a qui accepti menys continuacions i vulgui convertir la memorització en execució. Qui busqui improvisació constant toparà amb trams llargs i variacions modestes.¹

La recomanació és directa: val la pena per a qui gaudeixi polint rutes, administrant bombes i sobrevivint amb moviments petits. No és la millor porta d’entrada per a qui necessiti recompenses contínues o un arsenal explicat sense ambigüitats. Aerial Assault funciona quan deixes de voler abatre tot el cel i aprens a conservar-ne una escletxa.

Aerial Assault va tenir edicions nord-americanes, europees, australianes i brasileres. Les portades canvien la il·lustració, les llengües i les marques comercials. El manual europeu reparteix el text entre anglès, alemany i suec. L’australià és en anglès i fou imprès a Austràlia; el brasiler és en portuguès i identifica Tec Toy.⁵

El manual nord-americà reserva dues pàgines perquè el jugador anoti el nom, la data i la puntuació. El brasiler amplia aquesta idea amb diversos fulls de registre i una garantia de Tec Toy. La data exacta de l’edició brasilera resta oberta.⁵⁶