After Burner per a Sega Master System/Mark III: fixa l’objectiu abans que desaparegui

La versió japonesa situa l’acció l’any 199X, durant una guerra freda entre els països A i Z. Un pilot naval ha de penetrar en territori enemic, recuperar un disc amb informació sobre una arma secreta i lliurar-lo a un centre militar. El seu aparell és l’F-14XX, un caça embarcat fictici assistit per un ordinador de combat.¹

Els manuals occidentals expliquen una missió diferent. El protagonista, un capità de l’aviació naval conegut com The Ace, surt del portaavions SEGA ENTERPRISE per recuperar les dues meitats d’un pla enemic amagades en dos aeròdroms. Les variants comparteixen el recorregut jugable, però no convé fondre el disc japonès i els dos plans occidentals en un sol argument.²

Pilotatge, Vulcan i míssils

La creu direccional mou el caça en vuit direccions i inverteix l’eix vertical: amunt fa baixar el morro i avall l’eleva. El botó 1 llança míssils guiats; el botó 2 dispara el Vulcan. Quan deixes anar la creu, l’ordinador recupera el vol horitzontal. Aquesta correcció ajuda a recentrar-se, però també resta continuïtat a les maniobres llargues.²

El Vulcan té munició il·limitada i funciona millor quan l’enemic ja ocupa una posició clara dins la mira petita. El míssil demana una lectura diferent: la mira gran confirma que el sistema ha adquirit l’objectiu. La fixació no garanteix l’impacte. Si l’avió rival surt de la pantalla o passa massa a prop, el projectil pot perdre’l.²

Llegir el radar abans de mirar el cel

El radar no és decoració. Els senyals vermells fora del marc blanc avisen d’una aproximació lateral; quan hi entren, l’atac ja és frontal. La línia horitzontal reflecteix la inclinació de les ales. Per defensar-te, pots volar invertit, sortir de la trajectòria enemiga o executar una barrina canviant ràpidament el gir d’un costat a l’altre. Aquesta maniobra salva l’avió, però també desfà l’alineació ofensiva.²

La campanya encadena 18 fases i intercala situacions de bonificació. La partida comença amb tres avions; els manuals occidentals en concedeixen d’addicionals als cinc i quinze milions de punts. Cada aeronau enemiga abatuda val 2.500 punts i cada míssil destruït, 800. Els premis de bonificació són la via més ràpida per acostar-se a aquests llindars, però no són obligatoris per continuar la missió.²

El proveïment substitueix el tret per una maniobra d’alineació: cal portar la mànega de l’avió cisterna fins al visor i confirmar l’acoblament. Els manuals occidentals en fixen la durada en vuit segons i indiquen que fallar només elimina la bonificació. El japonès imposa un límit de temps, però no el quantifica. El premi correspon als enemics abatuts durant les tres fases anteriors, multiplicats per 20.000. La fortalesa volant també canvia les regles: el Vulcan no li fa efecte. Al Japó s’anomena TU-1000 Grant Noah i cal destruir-ne els tres tubs de llançament. A Occident és la Grantanoff TU-1000 i s’ha d’encertar un dels tres pilons ocults. Algunes trobades japoneses es poden evitar mantenint el gir, però el combat posterior a la fase 18 és obligatori.¹²

Sega va publicar l’edició japonesa el 12 de desembre de 1987 com un cartutx Gold de 4 Mbits, referència G-1340. Segons el catàleg oficial, aquest cartutx es pot fer servir tant amb una Mark III com amb una Master System i admet so FM. La compatibilitat declarada no implica cap canvi documentat de regles o contingut entre tots dos aparells.³

Aquesta edició inclou dues armes, radar, maniobres evasives, 18 fases i escenes de portaavions. Els enemics llunyans ocupen pocs píxels, i els projectils es confonen fàcilment amb les explosions quan l’horitzó s’inclina. Per això la mira i el radar indiquen el perill amb més claredat que la posició aparent de les siluetes.²

També hi ha diferències documentades entre regions. El manual japonès qualifica les dues armes d’il·limitades; els occidentals només ho diuen explícitament del Vulcan. A Occident es pot continuar fins a tres vegades prement amunt i tots dos botons alhora: el combat es reprèn, però la puntuació torna a zero. El manual japonès no documenta aquesta continuació, de manera que no és una regla universal.¹²

Avui funciona millor si l’entens com un exercici de lectura ràpida. El plaer no prové d’un model de vol ric, sinó d’interpretar el radar, decidir quina arma convé i renunciar a la fixació de l’objectiu quan arriba un míssil. Quan totes tres accions encaixen, la pantalla limitada deixa de ser només soroll i es converteix en una successió de petites prioritats.

La repetició pesa. Els enemics canvien de forma i trajectòria, però el vocabulari tàctic continua sent estret, i la profunditat visual imprecisa provoca morts poc instructives. No és una bona elecció per a qui busqui simulació, exploració lliure o una representació fluida de la velocitat. Aquesta simplificació defineix l’edició i cal assumir-la abans de començar.

Sí que és recomanable per a qui vulgui descobrir com una consola de vuit bits reordena un espectacle recreatiu en regles llegibles. Domina primer la barrina, després aprèn el radar i només llavors persegueix puntuació. After Burner no et dona gaire cel, però t’obliga a aprofitar cada tros visible abans que l’enemic el travessi.

El nom After Burner es manté a les edicions japonesa, nord-americana, europea i brasilera, però les caixes canvien força. La japonesa acumula caces, míssils i un portaavions; la nord-americana posa un avió disparant al centre; l’europea mostra un caça blanc perseguit; la brasilera incorpora la marca Tec Toy. Són presentacions regionals, no títols ni jocs diferents.⁶

La cronologia també exigeix prudència. Al Japó hi ha una data exacta; als Estats Units, les fonts situen el llançament al març de 1988, i a Europa només es documenta l’any 1988. Per al Brasil, GameFAQs indica 1988 i MobyGames 1989. La discrepància permet situar l’edició brasilera a la fi dels anys vuitanta, però no fixar-ne l’any amb seguretat.⁵⁶

MobyGames atribueix el desenvolupament corporatiu de l’edició Master System a Sega Enterprises. Segons el territori, identifica Sega Enterprises, Sega of America o Tec Toy com a editors. La fitxa no acredita individualment els professionals que van programar, dissenyar o adaptar aquest port, de manera que una llista nominal seria injustificadament precisa.⁵