X-Men: Mojo World a Sega Master System: cada heroi perdut tanca una opció

La premissa converteix la violència en televisió. Spiral organitza un espectacle on els X-Men han de combatre enemics sota la mirada de Mojo. El text comercial situa episodis a Nova Orleans, en una Nova York futura i a Mojo World. Aquests llocs donen context a la successió de proves sense interrompre gaire l’acció.¹⁴

Mojo apareix a la portada i espera com a adversari final. Una seqüència de presentació mostra un primer pla seu, però el relat queda subordinat a arribar a la sortida i conservar la plantilla.³

Segons una ressenya basada en dues partides, la creueta mou el personatge, un botó ataca i l’altre salta. Una segona pulsació permet fer un doble salt, útil per corregir una trajectòria o assolir una plataforma elevada. En prémer tots dos botons alhora, el poder mutant s’activa o es desactiva. Com que no hi ha cap manual complet d’aquesta edició, són controls observats pel revisor i no una assignació oficial.⁵

El marcador separa salut i poder. Així pots veure si necessites resistència o si convé buscar energia per a l’habilitat mutant. Els escenaris contenen objectes que restauren tots dos mesuradors, però cadascun resol una necessitat diferent. La informació visible determina quin objecte interessa i quin risc compensa assumir per recollir-lo.⁵

Cada membre disposa d’una habilitat mutant pròpia, però les descripcions disponibles no en precisen prou bé tots els efectes. La conseqüència demostrable és més important que l’inventari: si un mutant cau, la plantilla perd també la seva habilitat. Continuar amb un altre personatge salva el nivell, però redueix les opcions per als trams posteriors.⁵

Aquesta pèrdua canvia el sentit de la salut. Rebre dany no només acosta una repetició o el final de la partida: posa en perill una eina que ja no tornarà. Els mesuradors mostren si la necessitat immediata és recuperar salut o poder, i els objectes corresponents poden ampliar el marge d’acció. Tanmateix, cap recuperació retorna un mutant perdut; protegir la plantilla pesa més que reparar tard una errada.

La regla també obliga a distingir supervivència immediata i força futura. Gastar marge per travessar de pressa un passadís pot acostar-te a la sortida, però deixa el mutant exposat al següent combat. Jugar amb prudència conserva habilitats per al conjunt de la campanya, encara que el repertori de moviments sigui modest. És aquí on el joc troba la seva tensió: una decisió petita, presa davant un enemic ordinari, pot alterar la plantilla disponible diversos nivells després.

Els sis nivells segueixen una pauta estable: recorregut, sortida i cap. Aquesta regularitat ajuda a llegir el progrés i concentra l’interès en l’estat de la plantilla. Superar un escenari no només acosta a Mojo; durant la primera part de la partida també pot afegir un nou mutant a la plantilla disponible.⁴³

Gambit, Cyclops, Havok i Shard s’incorporen en aquest ordre després dels quatre primers nivells. El joc, per tant, amplia possibilitats mentre també pot retirar-les definitivament. Arribar al nivell cinquè amb Cyclops disponible no significa el mateix que arribar-hi després d’haver perdut bona part de la plantilla.⁵

Aquest ritme produeix una corba peculiar. Durant els quatre primers nivells, cada victòria amplia la reserva alhora que els errors poden reduir-la. Després d’incorporar Shard ja no queden rescats documentats que compensin una baixa: la plantilla acumulada és la que haurà d’arribar fins a Mojo. La progressió, per tant, no consisteix a augmentar indefinidament el poder, sinó a construir un grup durant la primera part i administrar-lo quan el recorregut ja no ofereix nous membres.⁵

El menú ofereix les dificultats Maniac i Suicidal. La ressenya que les documenta només va comprovar Maniac i no determina si Suicidal modifica dany, resistència, enemics o cap altra variable. Són, doncs, dues opcions visibles, però no es poden atribuir efectes concrets a la segona.⁵

L’edició examinada és el cartutx publicat per Tec Toy exclusivament al Brasil. Els catàlegs especialitzats hi associen el codi de producte 028740, i VGDB també registra el codi de barres 7891196028748. Aquesta identitat regional importa: no és una edició europea ni un llançament habitual de Master System fora del Brasil.⁴²

La versió de Master System deriva de la de Game Gear. Paul Hutchinson explica que va completar aquesta conversió per al mercat brasiler i va reescriure el codi de visualització. El resultat pateix més parpelleig dels elements mòbils en pantalla que el joc portàtil. La comparació verificable acaba aquí: no es poden afirmar altres canvis de contingut, controls o estructura.⁶

El parpelleig més acusat que a Game Gear pot dificultar la lectura del combat i afegir incertesa just quan cal protegir un membre de la plantilla. No anul·la la regla central ni impedeix seguir el recorregut, però resta claredat a una acció que depèn d’identificar enemics, calcular distàncies i reaccionar amb poc marge. És una limitació concreta de la conversió, no una prova d’altres diferències entre versions.⁶

Avui, el millor argument per jugar-hi és la regla de la plantilla. Allò que en altres jocs seria una vida anònima aquí té nom, habilitat i valor futur. Una derrota no només fa repetir part d’un nivell: altera les opcions amb què afrontaràs els següents. Aquesta conseqüència dona continuïtat a una acció molt senzilla.

També cal acceptar-ne els límits. El repertori bàsic és reduït, els sis nivells reiteren la mateixa pauta general i el parpelleig dels elements mòbils en pantalla pot embrutar els moments més carregats. Qui busqui exploració oberta, una història desenvolupada o una gran varietat de sistemes hi trobarà poc espai. Qui valori una campanya curta governada per una regla severa hi veurà més interès.

La recomanació és directa però condicionada: val la pena per entendre com una sola regla pot donar pes a una plantilla de superherois, no perquè sigui l’aventura definitiva dels X-Men. Juga-hi protegint cada mutant, perquè Mojo no necessita derrotar tota la plantilla de cop: li basta que la vagis esborrant tu mateix.

La caixa, el text portuguès i els codis comercials situen el joc dins el catàleg brasiler de Tec Toy. L’any de publicació, en canvi, continua sense resoldre. GameFAQs indica 1996 i SMS Power assenyala 1997. VGDB mostra 1998 a la taula regional, tot i que la capçalera de la mateixa fitxa també diu 1996.¹²⁴

VGDB registra X-Men 3 com a nom alternatiu, però l’edició examinada s’identifica a la caixa i als catàlegs com X-Men: Mojo World. La contradicció entre dates obliga a tractar aquesta peça física com un document regional ben identificat, però incapaç per si sol de fixar-ne l’any.²

La portada frontal, la contraportada en portuguès, el codi de producte i el codi de barres formen un conjunt més útil que una data aïllada. Permeten reconèixer l’objecte i separar-lo d’altres edicions encara que els catàlegs discrepin sobre el calendari. En aquest cas, la història física és precisa quant a territori i editor, però prudent quant a l’any.¹²

Paul Hutchinson identifica Sega of America com a desenvolupadora i afirma que va acabar la versió de Master System. SMS Power li atribueix programació, part de l’art, música i so, i també documenta aportacions de Jerry Markota, Eric Dunstan, Clint Dyer i Kim Biscoe. Tec Toy va actuar com a editor brasiler.⁶⁴

El detall tècnic més revelador és la reescriptura de la visualització. Hutchinson recorda que va refer aquest codi per a la conversió i admet que el resultat introdueix més parpelleig dels elements mòbils en pantalla. És una història modesta de conversió, però explica una limitació que el jugador pot veure directament.⁶