Alex Kidd: High-Tech World a Sega Master System/Mark III: cada porta fa córrer el rellotge

Paul explica a Alex que ha obert una nova sala recreativa més enllà del bosc i la vila. L’entusiasme dura poc: el mateix Paul ha estripat l’únic mapa en vuit trossos i els ha amagat pel castell. Aquesta entremaliadura domèstica dona al joc una escala peculiar: el gran viatge comença remenant habitacions de casa.¹

El castell està poblat per familiars, servents i coneguts. Mary exerceix d’institutriu i mestra; John vigila la biblioteca; Bob custodia la porta; Rockwell ofereix consells, i Tom i Mark només apareixen durant el descans. No són simples decorats: parlar-hi, superar proves o tornar-hi a l’hora adequada pot obrir una cadena de progrés.¹

Aquest repartiment no era l’original. El joc japonès de 1987 es titulava Anmitsu Hime; l’adaptació occidental va substituir la protagonista per Alex Kidd i va modificar personatges i textos, però va conservar molts entorns de caràcter japonès. El resultat sembla una aventura d’Alex que recorda constantment una altra obra sota la disfressa.⁹

Al castell i la vila, esquerra i dreta mouen Alex o el cursor. Amunt serveix per pujar, entrar o examinar; avall permet baixar. El botó 1 alterna entre el joc i el mapa o inventari, mentre que el botó 2 avança missatges i confirma opcions. La mateixa ordre pot obrir una porta, inspeccionar un moble o iniciar una selecció contextual.¹

L’acció essencial és observar, decidir si una pista justifica el seu cost temporal i actuar en l’ordre correcte. Parlar amb algú pot assenyalar un fragment; examinar un objecte pot activar una trampa; contestar la prova de Mary pot proporcionar ajuda. El joc recompensa les notes i la memòria, però penalitza la curiositat sense rumb.¹

Als boscos, la lògica canvia. Alex avança lateralment, salta, llança estrelles, evita ninjes i recull monedes. El contacte amb un enemic, un projectil o l’aigua pot liquidar l’única vida, de manera que la secció no deixa gaire espai per aprendre mitjançant errors petits.¹

Les monedes són Gold PointsGold Points (GP): Monedes recollides als boscos que determinen el poder de compra d’Alex a la vila. (GP), diners que amplien les opcions de compra a la vila. Així, l’habilitat al bosc té una conseqüència posterior: arriscar-se per una moneda pot facilitar una adquisició, però una errada fa perdre molt més que el benefici perseguit.¹

La progressió comença en un castell de cinc plantes dedicat a la cerca dels vuit fragments. La pantalla d’estat informa de la posició, els objectes, el mapa i l’hora. No resol l’aventura, però permet detectar què falta i mesurar si una desviació encara és assumible.¹

En sortir del castell, el joc proporciona una contrasenya que permet reprendre l’aventura al començament del bosc. També existeix RESUME, però el manual ofereix dues explicacions incompatibles: parla de tornar a l’inici de l’àrea de la derrota i, en un altre passatge, d’anar al principi del bosc si la consola continua encesa.¹

Després arriba la vila: cal parlar, comprar, vendre i obtenir el passi. El manual diu que superar el punt de control completa la partida, mentre que una retrospectiva de joc directe situa un segon bosc després de la vila. Aquesta discrepància impedeix presentar una única seqüència final com si fos indiscutible.¹⁹

La versió revisada és la de Master System, per a un jugador i distribuïda en Mega Cartridge. L’edició europea va aparèixer el 1989 amb el títol Alex Kidd: High-Tech World i el codi 5116.⁷⁸

També hi ha edicions nord-americanes, australianes i brasileres. Les diferències verificables afecten principalment dates, llengües, embalatge i distribució. L’edició brasilera correspon a Tec Toy, però l’any resta disputat: VGDB la situa el setembre de 1991 i GameFAQs mostra 1989.⁷¹⁰

El manual europeu combina anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià. El manual brasiler està escrit en portuguès i incorpora les dades de Tec Toy. Tots dos documenten la mateixa estructura general i repeteixen la contradicció entre el quadre de controls i l’explicació posterior dels botons del bosc.²³

Avui continua sent atractiu si s’entén com una aventura que cal cartografiar i afinar partida rere partida. El rellotge obliga a decidir quina conversa mereix cinc minuts, quan convé tornar a una habitació i quina pista justifica desfer camí. Poques portes de videojoc pesen tant abans d’obrir-les.

La seva debilitat és que la informació no sempre està a l’altura del càstig. Una trampa pot liquidar la partida, una seqüència incorrecta pot bloquejar el progrés i el bosc exigeix precisió amb un marge d’error mínim. Sense notes o paciència per memoritzar, la tensió es converteix fàcilment en feina repetida.

És recomanable per a qui gaudeixi dels experiments híbrids, les aventures breus que es dominen per iteració i els jocs on el temps forma part del trencaclosques. No és una bona porta d’entrada per a qui esperi les plataformes fluides d’Alex Kidd in Miracle World o vulgui descobrir-ho tot sense reiniciar.

Val la pena jugar-hi prenent notes i assumint que les primeres partides serviran per entendre el recorregut. El joc no et pregunta només on anar: et pregunta quantes portes et pots permetre abans de les cinc.

Les caixes occidentals comparteixen la imatge d’Alex enfrontant-se a un ninja, però canvien segells, textos i distribució. La contraportada europea presenta quatre captures i sis llengües; la nord-americana concentra el text en anglès, i la portada brasilera incorpora la marca de Tec Toy i la indicació «1 Mega».⁴⁵⁶

Els manuals no eren un apèndix prescindible. Expliquen els costos temporals, el sistema de contrasenya, els personatges i consells com llegir cartells, anotar objectes o tornar més tard a una habitació. També inclouen fulls de puntuacions, un rastre físic d’una aventura que demana escriure gairebé tant com recordar.¹

Al Brasil, Tec Toy va mantenir el joc dins la història comercial de Master System mitjançant edicions pròpies i posteriors recopilacions de maquinari. Aquesta continuïtat ajuda a explicar per què les caixes i els manuals brasilers constitueixen una part documental important, encara que no demostrin canvis jugables.¹⁰

Sega va publicar Anmitsu Hime al Japó el 19 de juliol de 1987. Per als mercats occidentals, va transformar aquell joc substituint la protagonista i part del repartiment per Alex Kidd i altres figures, i va reescriure els textos. L’edició nord-americana va arribar el juny de 1989 i l’europea durant el mateix any.⁹⁷

La transformació no va esborrar l’origen. Els interiors, les situacions i nombrosos elements visuals conserven un aire japonès que contrasta amb la nova estrella de Sega. Aquesta fricció és més interessant que una simple curiositat de localització: explica per què Alex sembla convidat a una aventura construïda per a una altra protagonista.⁹

El resultat és irregular, però també singular dins la sèrie. En lloc de basar-se només en salts i cops, posa Alex davant d’horaris, exàmens, botigues, rumors i tràmits. La seva tecnologia més avançada no és cap màquina futurista: és una sala recreativa que sempre està a punt de tancar.