Wolfchild a Sega Master System/Mark III: superar el límit d’energia per alliberar l’home llop

En un futur indeterminat, Chimera assassina la mare i el germà de Saul Morrow i segresta el seu pare, el científic Kal Morrow. Al laboratori familiar, Saul descobreix el Projecte Wolfchild: un programa genètic concebut per convertir un humà en un guerrer licantrop amb poders sobrenaturals.¹

Saul activa voluntàriament el programa, entra a la cabina i suporta una transformació ràpida i dolorosa. La premissa no queda desconnectada de les regles: el cos doble del protagonista és l’arma amb què persegueix Chimera, però el joc el tracta com un estat fràgil governat per l’energia, no com un simple canvi estètic.

Amb el comandament estàndard, la creueta fa córrer Saul, l’ajup i permet corregir el salt en l’aire. Esquerra o dreta també canvia l’orientació mentre està ajupit. El botó 1 salta; combinat amb una direcció, projecta el moviment cap aquell costat. El botó 2 colpeja quan Saul és humà i dispara quan és home llop. Tots dos atacs interrompen la cursa. Als menús, amunt o avall mou la selecció i el botó 1 la confirma.¹

Els indicadors en pantalla separen clarament els recursos. El panell superior mostra la forma actual, les barres d’energia humana i lupina i les vides; l’inferior, el poder sobrenatural equipat, la munició restant i les bombes especials. Els manuals coincideixen que la partida comença amb quatre vides totals, però descriuen de manera diferent el número visible a les captures regionals. Per això convé llegir-lo com a reserva i no fixar-ne un valor universal.²

En forma humana, els objectes de poder sobrenatural només concedeixen punts. Transformar-se permet equipar-ne un i gastar-ne la munició: Dual Shot accelera el tir, Arc Shot dibuixa una corba, Flamer travessa enemics i blocs destructibles, Homer busca blancs i Plasma Ball avança en ziga-zaga. Three Way cobreix tres línies i Boomer envolta el cos amb una barrera ofensiva.¹

La conseqüència és més interessant que l’inventari. Un poder perseguidor redueix la necessitat d’alinear-se amb un soldat; el tir en arc arriba a cotes incòmodes; la barrera protegeix l’aproximació. Tanmateix, la munició és limitada i l’atac sobrenatural deixa d’estar disponible quan Saul recupera la forma humana. Cal mirar l’escenari, triar quin angle resol el perill i decidir si convé gastar munició abans de perdre l’accés al poder.

Cal mantenir premut el botó 2 durant aproximadament un segon per llançar una bomba especial. Saul comença la partida sense bombes, i cadascuna només s’activa quan colpeja sòl ferm; aleshores causa un efecte equivalent a deu cops sobre els adversaris afectats. És devastadora si hi ha diversos enemics visibles, però un llançament sense superfície adequada malbarata tant el temps de càrrega com el recurs.²

Altres objectes restauren energia, amplien la barra, concedeixen invulnerabilitat temporal o fixen un punt des d’on reprendre l’acció dins de l’etapa. El botó de pausa de la consola, etiquetat «Pause», congela el joc i enfosqueix la pantalla. Aquest detall recorda que una ordre necessària queda fora del comandament quan es juga en maquinari original.

Les cinc etapes formen una ruta lineal, però cada final proporciona una contrasenya pròpia de cinc caràcters. Introduir-la permet reprendre des del començament de l’etapa corresponent. Així es redueix la repetició entre sessions sense eliminar el cost de dominar cada tram.

Wolfship presenta plataformes metàl·liques, soldats amb rifles làser i motors que funcionen com a perill ambiental. Forest canvia les línies rígides per masses vegetals, petites plataformes i criatures mutants. La variació no és només decorativa: obliga a recalcular on aterrar i quina alçada pot cobrir l’atac disponible.

Ancient Temple, Laboratory i Inner Core condueixen l’aventura cap a espais més hostils i tancats. Les batalles contra enemics grans exigeixen ajupir-se, mantenir la distància i administrar la munició. El joc no ofereix una campanya extensa, però concentra la progressió en cinc identitats visuals i en una escalada clara cap al centre de Chimera.

Aquesta edició és una adaptació de 8 bits desenvolupada per Core Design i publicada per Virgin Games. Simon Phipps explica que el material de versions anteriors es va retallar i redimensionar per a Game Gear i Master System. El resultat conserva la transformació, les cinc etapes i la varietat d’armes en una presentació més compacta.³

El manual europeu indica que el cartutx és compatible amb Master System, Master System II i Power Base Converter europeus i australians. L’avís legal també esmenta Mega Drive mitjançant Master System Converter. Aquesta documentació acredita l’ús amb adaptadors occidentals. No descriu, però, cap variant japonesa específica per a Mark III ni permet atribuir-li diferències jugables pròpies.¹

Europa utilitza el codi MK-27060-50. Al Brasil, Tec Toy va publicar una edició en portuguès amb el número 027300, produïda a la Zona Franca de Manaus i acompanyada d’una garantia impresa de noranta dies. Els manuals tradueixen de manera diferent els poders i les etapes, però no aporten cap canvi mecànic regional.²⁵

Avui, Wolfchild funciona millor quan es juga pendent de les dues barres i no com una simple cursa cap a la dreta. Conservar la forma lupina, escollir un poder sobrenatural adequat i preparar una bomba contra sòl ferm crea petites decisions que donen gruix a una estructura breu. Poder corregir el salt en l’aire també permet rectificar errors sense convertir cada plataforma en una aposta cega.

Els límits són igualment clars. Saul s’atura per atacar, la pèrdua d’energia pot anul·lar l’opció a distància i els indicadors reparteixen la informació entre dos panells. Les cinc etapes canvien d’ambient, però s’acaben abans que els set poders sobrenaturals despleguin totes les combinacions possibles. La dificultat neix sovint de perdre recursos en cadena, no d’un repertori amplíssim de moviments.

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs de plataformes amb combat, rutes lineals i sistemes compactes que cal llegir bé. Qui busqui exploració lliure, una campanya llarga o control ofensiu sense pauses hi trobarà massa rigidesa. Wolfchild no et deixa prémer un botó per ser més fort: et demana que arribis fort al lloc on aquest poder serà necessari.

L’edició europea combina una coberta multilingüe, un cartutx de 2 Mbit i un manual imprès al Japó. El manual dedica quatre pàgines en forma de còmic a la tragèdia familiar i a la transformació de Saul. Aquesta introducció dona al canvi de cos una violència que els gràfics de joc, necessàriament petits, només poden suggerir.¹

El manual brasiler incorpora un certificat de garantia de Tec Toy i quatre pàgines d’anuncis d’altres llançaments. El còmic, les instruccions, la publicitat i la garantia mostren com una mateixa conversió es presentava de manera diferent en cada mercat, sense que cada traducció constitueixi una versió nova del joc.²

Els crèdits de Master System atribueixen el disseny i els gràfics a Simon Phipps, la música a Matt Furniss, els efectes sonors a Martin Iveson, la direcció a Jeremy Heath-Smith i la producció a Ian Mathias. Les pantalles inicials separen també les funcions corporatives: Virgin Games hi apareix com a editora i Core Design com a productora.⁵