Wanted per a Sega Master System/Mark III: dispara només quan sàpigues a qui

Wanted situa l’acció al Far West de la dècada de 1880. El jugador encarna el xèrif Lightning, cridat a recuperar pobles dominats pels fora de la llei. L’argument és una línia recta funcional: cada ronda és un nou tram del viatge i cada cap, una barrera abans del següent assentament.¹

Els personatges importen menys per la seva biografia que per allò que comuniquen a la pantalla. Alguns civils alcen les mans; altres vianants poden aturar-se i desenfundar. Fins i tot el mateix xèrif entra per l’esquerra a l’inici dels combats i no se li ha de disparar. El western es converteix així en un alfabet de gestos petits que cal interpretar de pressa.

La Light Phaser es connecta al port Control 1 i serveix per a totes les accions. A la pantalla inicial prems el gallet; després tries una de les tres dificultats apuntant directament al número corresponent. El nivell 1 és el més assequible i el 3, el més exigent. Aquesta coherència fa que el joc comenci abans del primer bandoler: fins i tot el menú és una diana.¹

En combat, els enemics apareixen al carrer, darrere de finestres o entre el mobiliari. La informació visible és mínima però decisiva: una arma, un moviment sobtat o una postura de rendició canvien el valor del tret. Si dubtes massa, el bandoler ataca; si dispares massa aviat, pots castigar un innocent. Wanted troba la seva millor tensió en aquest interval minúscul.¹

La barra verda de la cantonada superior esquerra representa la vida. Els impactes la tornen vermella per segments fins que s’esgota. Algunes dianes especials fan aparèixer una bomba: disparar-la elimina els enemics visibles i recupera vida segons el nombre de baixes. Activar-la aviat dona un respir; reservar-la pot permetre esborrar una pantalla més carregada, però obliga a sobreviure mentrestant.¹

La puntuació recompensa alguna cosa més que l’encert immediat. Els enemics abatuts sumen punts, i al final de cada ronda la vida conservada i les bosses de diners valen mil punts per unitat. Això converteix l’autocontrol en rendiment: no ferir civils i aprofitar bé una bomba protegeix simultàniament la partida i el marcador.

Quan la vida s’acaba, cal disparar a YES per continuar o a NO per reiniciar. La continuació retorna al començament de la ronda que s’estava jugant, amb una excepció aspra: morir a la ronda 7 envia el xèrif a l’inici de la sisena. El càstig no és perdre-ho tot, però sí repetir prou trajecte perquè el duel final pesi més.¹

Les set rondes tracen un viatge deliberadament variat. Tombstone obre el joc al carrer; The Desert i The Outland posen Lightning a cavall; Mary’s Saloon i Ricky’s Hotel traslladen les amenaces a interiors; Nugget Town prepara l’últim tram, i The Final Showdown introdueix dinamita abans del Big Boss.¹

Després de les rondes 2 i 4 arriben escenes de desafiament. A la primera, cal trencar les ampolles assenyalades abans que s’esgotin la munició o el temps. Disparar tard, fallar o tornar a disparar contra una ampolla ja trencada malgasta trets. La segona posa monedes en moviment i elimina el límit de munició, de manera que el criteri passa de l’economia del tret a la velocitat pura.¹

La setena ronda canvia les prioritats: els cartutxos de dinamita s’han d’interceptar abans de tocar a terra, perquè l’explosió causa molt de dany. Mentrestant, el Big Boss corre entre edificis i necessita nou impactes. El final força a alternar defensa i atac; fixar-se només en el cap deixa caure la dinamita, però netejar cada amenaça allarga el duel.¹

La versió revisada és inseparable de la Light Phaser. El manual nord-americà la situa al port Control 1 i estableix que gestiona els menús, la selecció de dificultat, les continuacions i el combat. No documenta cap esquema de control alternatiu amb comandament. Això no és un detall perifèric: apuntar físicament, perdre temps entre dos extrems de la pantalla i decidir abans del tret defineixen el joc sencer.¹

La publicació nord-americana està datada l’agost de 1989 i l’europea, el novembre del mateix any; l’edició brasilera de Tec Toy només està datada genèricament el 1989. El número 5118 apareix al material físic nord-americà i també és recollit per VGDB. GameFAQs mostra, a més, el valor 462764 com a Product ID, però la seva funció exacta no queda aclarida; no convé presentar tots dos números com si fossin equivalents.²⁴

Les edicions documentades corresponen als Estats Units, Europa i Brasil. Les fonts disponibles identifiquen el joc com a títol de Master System, però no acrediten una edició japonesa específica per a Sega Mark III ni diferències pròpies d’aquella màquina. El nom ampli de la plataforma serveix per situar la família de maquinari, no per inventar una variant regional absent.²³

Wanted encara té una virtut nítida: no confon velocitat amb competència. El bon tret és el que arriba de pressa després d’una lectura correcta, no el primer que surt. Civils, rendicions, bombes i dinamita fan que una mecànica elemental produeixi decisions entenedores i conseqüències immediates.

També conserva límits difícils d’esquivar. Set rondes donen prou canvis d’escenari, però els patrons acaben revelant-se i la continuació de l’últim tram obliga a repetir la sisena ronda. Sobretot, l’experiència original exigeix la Light Phaser i no preveu cap alternativa. La barrera d’entrada és, doncs, part de la mateixa edició que es vol recuperar.¹

És recomanable per a qui vulgui entendre com una pistola òptica pot sostenir un joc complet amb molt poques regles, i especialment per a qui gaudeixi millorant puntuacions després d’aprendre patrons. No és una bona tria per a qui busqui exploració, improvisació llarga o flexibilitat de control. Aquí el western dura el temps exacte que trigues a mirar bé abans de desenfundar.

La caixa i el manual nord-americans converteixen la Light Phaser en part visible de la identitat comercial. El manual identifica Sega of America, la distribució de Tonka, l’any 1989, el número 5118 i la impressió al Japó. La garantia era nord-americana i tenia una vigència de noranta dies, un rastre molt concret de l’objecte que acompanyava el cartutx.¹

Europa va conservar la iconografia del duel sobre la quadrícula blanca de Sega, mentre que l’edició brasilera incorporà textos en portuguès i la marca de Tec Toy. Aquestes diferències permeten parlar de presentació regional i distribució. No demostren, per si soles, canvis de programa, regles o rendiment entre els cartutxos.⁴

El manual també reservava dues pàgines perquè el jugador hi anotés dates, noms i puntuacions. És un detall modest, però encaixa amb el disseny: un cop conegudes les aparicions, la vida conservada, les bosses i les escenes de desafiament conviden a continuar millorant la puntuació. El llegat de Wanted no depèn d’una història extensa, sinó d’aquesta invitació física a repetir i afinar.¹

Sanritsu Denki figura com a desenvolupadora i Sega com a editora. Les fonts especialitzades coincideixen en el llançament de 1989, en el format per a un sol jugador i en l’ús de la Light Phaser. Aquesta coincidència permet atribuir els crèdits principals amb solidesa sense estendre’ls a variants o conversions que no estan documentades.²³⁵

Dins el catàleg de Master System, Wanted representa una manera especialment estricta d’entendre el joc de pistola: no afegeix moviment lliure ni un inventari que dissimuli la simplicitat. Concentra tot el disseny en aparicions, gestos, prioritats i conseqüències. Quan funciona, una sola figura que alça les mans val més que una pantalla plena d’efectes.