Time Soldiers per a Sega Master System/Mark III: tria bé el túnel o perdràs l’oportunitat de salvar un company

Gylend, conqueridor de l’espai galàctic, llança les seves forces contra la Terra. Yohan, Ben i cinc membres més del Comando de la Terra s’infiltren a la seva fortalesa, però l’enemic descobreix l’operació. Els cinc companys són convertits en boles vermelles d’energia i llançats al passat i al futur. Gylend desafia els dos supervivents a recuperar-los abans d’obtenir el dret d’enfrontar-s’hi.³

La història és senzilla, però dona una funció precisa a cada cap gran: no és només un enemic resistent, sinó el carceller d’un soldat. En derrotar-lo, la bola vermella que deixa enrere recupera forma humana. La campanya enllaça així l’era primitiva, Roma, el Japó medieval, la Segona Guerra Mundial i el món futur abans del territori final de Gylend.³

La creu direccional mou Yohan o Ben en vuit direccions. El botó 1 dispara trets normals i el botó 2 dispara les armes especials. La distinció importa: els enemics corrents cauen amb foc ordinari, mentre que els caps intermedis i grans requereixen armament especial. Gastar immediatament els trets especials pot deixar la ruta neta, però pot convertir el cap següent en una baralla massa llarga.³

Alguns enemics deixen caure objectes en ser derrotats, i cal tocar-los per recollir-los. El Tri-Shot obre foc en tres direccions; el Missile passa per damunt dels obstacles; l’Energy Gun concentra potència. Totes tres armes milloren durant les tres etapes d’una era. Speed-Up accelera el desplaçament lateral, Power-Up automatitza el foc mentre conserva energia i Warp porta directament al tram del cap gran.³

La informació visible és senzilla —posició, projectils, obstacles i objectes a terra—, però les decisions se superposen. Roques, arbres, murs i tanques poden tancar una escapada; moure’s per evitar un tret pot consumir el Power-Up o empènyer-te a un carreró. Com que un sol contacte o impacte fa caure el personatge, llegir l’espai val més que córrer sempre cap amunt.³

Quan un combatent acumula tres caigudes, cal continuar la partida per evitar que s’acabi. En solitari es pot continuar dues vegades si es prem el botó 1 dues o tres vegades abans que aparegui la pantalla de puntuació, però Yohan perd els objectes i la potència acumulats. En cooperatiu, el combatent abatut reviu automàticament mentre l’altre segueixi en joc. Sobreviure junts és, literalment, un recurs.³

Les cinc eres de rescat tenen tres etapes cadascuna. En vèncer un cap intermedi apareix un túnel temporal; a dins, el D-Scanner identifica l’era que conté un presoner. Si el senyal apunta a una altra era, cal viatjar-hi. Si ja has arribat a la destinació correcta, has d’ignorar el túnel posterior i continuar derrotant caps intermedis fins que aparegui el cap gran.³

Ignorar un túnel també permet arribar al tram següent i obtenir un objecte. Això transforma la navegació en un intercanvi: canviar d’era pot acostar-te al rescat, però allargar la ruta pot reforçar l’arsenal. El joc no comença necessàriament a l’era més antiga, de manera que memoritzar quins túnels connecten amb cada era és més útil que imaginar una cronologia lineal.³

Cada era renova el bestiari i el cap gran: dinosaures a la prehistòria, figures mitològiques a Roma, guerrers al Japó medieval, soldats i blindats durant la guerra, i criatures mecàniques al futur. El canvi és sobretot temàtic, però ajuda a anticipar obstacles, siluetes i patrons abans que el recorregut desemboqui al món de Gylend.³

Trobar el punt feble i vèncer el cap gran completa la lògica de la ruta. L’enemic desapareix, deixa una bola vermella i aquesta recupera la forma del company empresonat. El missatge de rescat confirma la recompensa abans de tornar a posar en marxa la recerca temporal.³

El segon jugador pot entrar durant una partida individual prement el botó 1 o 2 del comandament 2; Ben apareix al costat de Yohan. No cal reiniciar ni començar una altra partida. Aquesta incorporació immediata encaixa especialment bé amb una estructura on el company viu sosté la reanimació de l’altre, encara que compartir una pantalla estreta també obliga a coordinar les fugides.³

Els llançaments documentats per a Master System arriben a Amèrica del Nord el maig de 1989, a Europa l’agost del mateix any i al Brasil el 1991. Sega publica les dues primeres edicions, amb Tonka com a distribuïdora nord-americana, mentre Tec Toy assumeix la brasilera. El títol del cartutx és Time Soldiers; Battle Field pertany a la recreativa japonesa i Time Soldier apareix en conversions d’ordinador.¹²

L’atribució del desenvolupament és discrepant: MobyGames acredita Alpha Denshi com a desenvolupadora de l’edició de Master System i Sega com a responsable de la conversió, mentre GameFAQs acredita Sega com a desenvolupadora. Les dues atribucions estan documentades, de manera que l’autoria tècnica de la conversió s’ha de mantenir oberta.²¹

El manual europeu reparteix el text entre anglès, alemany, francès, castellà i italià. El brasiler és en portuguès, identifica Tec Toy i situa la fabricació a Manaus. Les diferències regionals verificables afecten així la llengua, la documentació i la presentació física.⁴³

Avui continua funcionant perquè el túnel temporal no és només una transició vistosa. T’obliga a retenir informació, valorar si necessites un objecte i assumir que una decisió de ruta pot fer fracassar l’intent de salvar un company. Aquesta capa dona tensió a una acció que, considerada només com a successió d’enemics, seria molt més rutinària.

També conserva una virtut social poc aparatosa: algú pot agafar el segon comandament i incorporar-se sense desfer la partida. El sistema de reanimació recompensa mantenir almenys un soldat dret, de manera que cooperar no equival simplement a duplicar els trets. Tanmateix, la pantalla compartida castiga les fugides descoordinades i la duresa d’un sol impacte no fa concessions.

El duel només tanca la ruta quan l’atac troba el punt feble del cap gran. En derrotar-lo, la criatura desapareix i deixa una bola vermella que recupera la forma del soldat captiu. El premi no és una simple pujada de puntuació: és un dels cinc rescats que obren el camí cap al món de Gylend.³

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs de trets amb perspectiva superior, la memòria de rutes i el cooperatiu exigent. Ho és menys per a qui vulgui una campanya transparent, una corba amable o llibertat per improvisar sense perdre progrés. Cal jugar-hi amb paciència i mapa mental: en aquest viatge, l’arma obre pas, però recordar on porta cada túnel és el que salva els soldats.

Les edicions regionals mostren trajectòries comercials diferents. Les versions nord-americana i europea comparteixen la il·lustració de dos soldats davant un dinosaure i un blindat; la caixa europea ofereix textos en cinc llengües. La versió brasilera incorpora la marca Tec Toy i documentació en portuguès, mentre el manual nord-americà porta el número 7024 i identifica Tonka com a distribuïdora.¹⁴⁵

Els manuals no es limiten a descriure botons. Enumeren els enemics de cada era, adverteixen que cal memoritzar quin túnel correspon a cada era i reserven pàgines perquè el jugador anoti nom, data i puntuació. Aquest quadern imprès revela què esperava el joc del seu públic: repetició, memòria i competició amb el propi registre, tres eines externes per domesticar una estructura deliberadament opaca.³