The Smurfs per a Sega Master System: portar la clau sense perdre-la

Gargamel vol acabar amb els Barrufets i ja n’han desaparegut tres. El manual brasiler els anomena Brincalhão, Gênio i Smurfete; corresponen a Jokey Smurf, Brainy Smurf i Smurfette. El protagonista hi figura com a Smurf Robusto, nom portuguès de Hefty Smurf, i rep l’encàrrec de travessar tot el país per trobar-los.¹⁶

L’argument dona sobretot sentit jugable al recorregut. Cada entorn és un tros del viatge, cada clau obre la possibilitat d’un rescat i els mitjans de transport justifiquen canvis de regla. El catàleg d’Infogrames també presenta Hefty com l’heroi i associa l’aventura amb la cigonya, la vagoneta, el trineu i el recorregut fluvial.⁶¹

La creu direccional mou Hefty a esquerra i dreta; avall l’ajup i serveix per manipular objectes, mentre que amunt permet pujar quan l’escena ho admet. El botó 1 serveix per iniciar la partida, confirmar opcions, córrer i llançar objectes. El botó 2 serveix per saltar i també per confirmar opcions; la creu direccional orienta el salt. El botó de pausa és a la consola.¹

Els enemics ordinaris es vencen saltant damunt seu. Aquesta solució obliga a llegir l’altura, la velocitat i l’espai d’aterratge: eliminar un perill pot deixar Hefty mal col·locat davant del següent. Alguns bolets amaguen bonificacions que només apareixen quan Hefty hi salta al damunt, de manera que explorar també consumeix temps i exposa Hefty a contactes evitables.¹

Portar objectes introdueix la decisió més interessant. Un regal explosiu pot convertir-se en arma; un trampolí obre una trajectòria vertical; una clau s’ha de conservar fins a la gàbia corresponent. Rebre un cop fa caure l’objecte. Així, el joc transforma una ordre tan elemental com ajupir-se en una aposta sobre posició, ruta i seguretat.¹

L’HUD manté la informació essencial a la vista. Mostra vides, fins a quatre punts de salut, temps i fulles de sarsaparrella. Una mora recupera salut, el ninot de Barrufet dona una vida i cada 25 fulles n’atorguen una altra. Esgotar el temps costa una vida, de manera que buscar-ho tot no és mai una decisió gratuïta.¹

El recorregut alterna les fases de plataforma amb situacions que canvien la manera de controlar el personatge. Al riu, el tronc comença a moure’s quan Hefty hi puja i la creu direccional en governa el desplaçament. La pantalla deixa de ser només terreny sota els peus: l’aigua converteix la plataforma mateixa en el vehicle.¹

Damunt la cigonya, la creu direccional controla el vol i qualsevol dels dos botons activa l’atac amb el bec. A la mina, cal canviar la vagoneta d’una via a una altra. El trineu imposa la restricció més severa: no se’n pot controlar la direcció, els senyals amb una S n’augmenten la velocitat i tota l’atenció recau en el moment del salt.¹

Cada fase pot contenir fins a cinc estrelles. Reunir-les totes obre una fase de bonificació, tot i que no són necessàries per completar el recorregut principal. En una d’aquestes fases, Hefty vola dins d’una bombolla mentre esquiva papallones; una altra planteja una tria de camins sobre bolets relliscosos. Les contrasenyes de quatre lletres permeten reprendre el progrés. Des de les opcions també es pot triar la dificultat —Easy, Medium o Hard— i jugar amb música o sense.¹

La cronologia demana distingir la data impresa de la comercialització. GameFAQs situa la versió europea el 1994, any que també figura a l’avís de drets d’autor. VGDB registra, en canvi, la venda europea el gener de 1995. Per això convé identificar 1994 com la datació de la versió i 1995 com la data de comercialització europea registrada.²⁵¹

L’edició europea representada permet triar entre anglès, francès, espanyol i alemany mitjançant quatre banderes. També és una edició per a un sol jugador, distribuïda en Mega Cartridge i amb contrasenyes per reprendre el progrés.⁴

Al Brasil, Tec Toy va publicar el joc el novembre de 1996, amb codi 027380 i codi de barres 7891196027383. El manual brasiler és en portuguès, indica que és per a un jugador i mostra models compactes de la Master System. La llengua del programa del cartutx no queda especificada al llibret.¹⁵

Avui funciona millor si s’accepta com una aventura de moviments escassos però conseqüències clares. Portar una clau, descobrir un bolet o decidir si cinc estrelles mereixen el temps invertit produeix decisions petites i llegibles. Les seqüències de transport eviten que el bosc inicial defineixi tota l’experiència.

Convé començar al nivell Easy per familiaritzar-se amb el salt i la lògica dels objectes. Els nivells Medium i Hard són per a qui tolera repetir trams i prefereix la pressió a la comoditat. No és la millor elecció per a qui busca exploració lliure o combat elaborat; sí per a qui gaudeix de dominar recorreguts compactes, rutes de col·leccionables i canvis puntuals de control.

La recomanació és directa però condicionada: val la pena per la varietat mecànica que extreu d’un esquema modest, sempre que l’exigència de precisió no sigui un impediment. La imatge és innocent; la clau que cau després d’un cop, gens.

L’edició europea documentada porta el codi MK-27082 i el codi de barres 3329720007197. La brasilera de Tec Toy utilitza 027380 i 7891196027383. Aquests identificadors són més útils que el color de la portada per separar tirades físiques, especialment perquè l’any 1994 de l’avís de drets d’autor conviu amb dates comercials regionals posteriors.⁵¹

El llibret brasiler és també un objecte peculiar del seu temps. A més de les regles, inclou una advertència sobre epilèpsia fotosensible, recomana descansos i dedica una pàgina a combinar videojocs, esport i protecció de la natura amb humor promocional. La garantia era de noranta dies i la documentació remet a la producció de Tec Toy a Manaus.¹

Bit Managers consta com a responsable de la versió de Master System i Infogrames com a editor europeu. Els crèdits especialitzats desglossen funcions de programació, gràfics, música, disseny i producció, però l’atribució general de la versió de Master System correspon a Bit Managers. La publicació brasilera correspon a Tec Toy.³²⁵

El material comercial d’Infogrames va presentar el joc com una aventura extensa i variada, destacant contrasenyes, bonificacions, objectes i vehicles. En aquesta edició, el valor històric no rau en una innovació tècnica singular, sinó en la manera com una llicència adreçada al públic infantil es tradueix en controls simples, canvis freqüents de situació i una dificultat poc condescendent.⁶