The Simpsons: Bart vs. the World per a Sega Master System: explorar més pot costar una vida

Bart guanya un concurs de dibuix de Krusty i el premi envia tota la família a buscar tresors arreu del món. La celebració amaga una trampa: Mr. Burns ha patrocinat i manipulat el concurs per allunyar els Simpson de Springfield. Krusty segueix l’expedició per satèl·lit i presenta el mapa que ordena les visites.¹

El guió justifica una successió de caricatures geogràfiques i un parent de Burns al final de cada destinació. Fu Manchu Burns espera a la Xina, Ramses Burns ocupa Egipte i Eric von Burns tanca Hollywood; al pol Nord, el parent és una criatura sense nom visible, mig home, mig bèstia i mig Burns. La broma és gruixuda, però dona un final reconeixible a cada ruta.¹

Saltar, disparar i preparar l’aterratge

La creu direccional mou Bart, permet pujar, baixar o ajupir-se; el botó 1 dispara i el botó 2 salta. Prémer tots dos botons alhora produeix un supersalt. La combinació és senzilla, però les plataformes estretes castiguen la inèrcia i alguns obstacles no cedeixen davant d’un salt normal.¹

Els petards no són infinits: Bart inicia les fases desarmat i troba munició dins de caixes. Serveixen contra enemics, obstacles i elements de l’escenari, de manera que cada tret també és una hipòtesi sobre l’entorn. Provar-los contra objectes poc obvis pot revelar el progrés, però també malgastar munició davant d’una simple decoració.¹

Energia, vides i recompenses

Bart comença amb tres vides i suporta quatre impactes; el cinquè buida el mesurador i li fa perdre una vida. Un Grape Squishee recupera energia, mentre que un diamant gran atorga una vida addicional. L’aigua i els forats profunds ignoren el mesurador: caure-hi costa directament una vida.¹

Quinze souvenirs de Krusty atorguen una vida al final de la fase. Els objectes rars de cada país no són obligatoris, però aporten punts i preparen una sorpresa especial si es reuneixen tots. Així, els racons laterals poden reforçar la reserva de vides, sempre que el desviament no acabi dins l’aigua.¹

El cap de Jebediah Springfield proporciona invencibilitat temporal, però no protegeix dels forats profunds ni de l’aigua. La capa i la caputxa transformen Bart en Bartman durant un temps limitat. El botó 2 manté el vol i la creu el dirigeix; quan el personatge parpelleja, cal buscar una superfície segura.¹

Cada país presenta un pergamí amb diversos punts visitables. El cursor amb forma de mà assenyala una icona i qualsevol botó confirma l’entrada. Les fases s’habiliten en un ordre determinat, canvien de color en completar-les i ja no es poden repetir; quan totes estan resoltes, l’opció de sortida «Exit» obre l’enfrontament amb el parent de Burns. La progressió és llegible, però rígida.¹

Entre els trams d’acció apareixen un trencaclosques de peces, un minijoc de memòria, l’elecció d’iglús amb Maggie, una prova de salts associada a Moe i una seqüència de taüts. El conjunt inclou vuit nivells principals i set minijocs: canvia sovint de regla i demana reaprendre què importa a cada pantalla.¹²

El minijoc de memòria concedeix cinc oportunitats per trobar totes les parelles; cada intent fallit en consumeix una. El trencaclosques mou peces cap a l’espai buit i permet desplaçar-ne diverses d’una fila. Durant uns minuts, llegir una graella i administrar intents importen més que calcular un salt.¹

La varietat també entra dins les fases. A la Gran Muralla, Bart baixa amb monopatí i ha de saltar a les rampes per guanyar distància. Al pol Nord travessa un riu sobre blocs de gel; a Hollywood actua dins dos estudis. El joc prefereix canviar de prova abans que una idea s’esgoti.¹

Arc Developments va convertir per a Master System el joc original de NES desenvolupat per Imagineering. Respecte de l’original, la diferència verificable és tècnica i d’autoria: un equip específic de la conversió s’encarrega de la programació, els gràfics i la música. Les fonts comparatives no permeten atribuir-li amb precisió cap guany o pèrdua concreta de contingut; per això no es pot presentar com una còpia idèntica ni com una revisió ampliada.⁴

Aquesta edició és per a un jugador i ocupa un cartutx de 2 Mbit, equivalent a 256 KB. L’anàlisi cobreix les edicions documentades a Europa, Brasil i Austràlia; no hi ha prou dades per distingir una edició específica de Mark III. El comandament estàndard concentra moviment, salt, tret i supersalt en la creu i dos botons, que assumeixen funcions contextuals als mapes i minijocs.³²

La Xina alterna un vaixell jonc amb una baixada per la Gran Muralla; el pol Nord combina una caverna i un riu gelat; Egipte afegeix arenes movedisses, tempestes i passadissos secrets; Hollywood canvia temples i gel per decorats de rodatge. Els escenaris varien sovint, encara que la presentació manté un vocabulari gràfic auster.¹

L’edició brasilera presenta la capsa i el manual en portuguès, però els textos del joc són en anglès: el cartutx no està traduït. També es va vendre en un lot de consola amb la pistola Light Phaser, tot i que per jugar-hi s’utilitza el comandament estàndard. El lot és una diferència comercial i no afegeix funcions al joc.⁵¹

Avui interessa sobretot com un joc de plataformes inquiet, disposat a interrompre el recorregut amb mapes, memòria, peces lliscants o monopatí. Els millors moments arriben quan la varietat reforça l’exploració: veus un objecte estrany, decideixes gastar munició o arriscar un salt i trobes una ruta, punts o una vida. Té més idees que elegància, però les idees són visibles.

Cal paciència. Girar Bart en l’aire i aterrar d’esquena evita relliscar fora d’una plataforma; el supersalt resol obstacles alts, i alguns avenços demanen disparar contra elements discrets. Massa sovint, però, la tècnica correcta arriba quan la física o el decorat ja han cobrat una vida.¹

És recomanable per a qui vulgui estudiar una adaptació primerenca dels Simpson, accepti controls exigents i gaudeixi descobrint sistemes petits. No és una bona porta d’entrada per a qui busqui salts fluids, senyalització clara o una aventura sense interrupcions. Val la pena jugar-hi amb curiositat i mesura: aquesta volta al món ofereix moltes parades, però gairebé cap xarxa de seguretat.

Hi ha edicions físiques de Master System per a Europa, Brasil i Austràlia. Les dues primeres daten de 1993. L’australiana porta el codi FBAR04SEC, però la data i el distribuïdor no estan determinats. Flying Edge va publicar l’edició europea i Tec Toy, la brasilera sota llicència d’Acclaim. Les diferències acreditades són físiques, documentals i comercials; no se sap si els cartutxos comparteixen exactament el mateix codi intern.³⁵

La distinció d’autoria és important: Imagineering va desenvolupar l’original per a NES, mentre que Arc Developments va assumir la conversió per a Master System. Els crèdits atribueixen la programació a John Barber, Stuart Middleton i Byron Nilsson, els gràfics a Paul Walker i la música a Andi McGinty. Així s’evita convertir el nom de l’estudi original en un crèdit imprecís de la conversió.⁴⁶

Acclaim queda vinculada a l’obra i a la llicència, però la presència comercial varia segons el territori: Flying Edge a Europa i Tec Toy al Brasil. A la contracoberta brasilera, els crèdits estan datats de 1993 i la producció s’ubica a la Zona Franca de Manaus.¹³