The Flash per a Sega Master System: córrer de pressa obliga a saber frenar

Trickster, ajudat pel tècnic Trachmann, s’ha apoderat de Central City, s’ha proclamat alcalde i ha convertit Flash en fugitiu. També ha robat cinc gemmes i les ha amagat dins dels seus blocs. Trachmann hi afegeix el FEDFED: Droide electrònic volador de Trachmann que apareix quan s’esgota el temps d’un acte., un droide volador programat per trobar i destruir l’heroi. L’objectiu narratiu és recuperar el control de la ciutat i posar fi abans d’hora al mandat de Trickster.¹

Tina McGee, amiga de Flash a S.T.A.R. Labs, informa sobre la posició de Trickster al començament dels episodis. Els interludis amb retrats, text i mapes orienten el jugador entre espais molt diferents.¹

El comandament separa moviment, atac i salt amb economia. Per activar la SuperSpeed, cal prémer dues vegades cap a l’esquerra o cap a la dreta i mantenir premuda la direcció. El botó 1 executa l’atac vibratori o, si Flash ja es mou, un gir. El botó 2 serveix per saltar, i mantenir-lo premut augmenta l’alçada. Prémer avall i el botó 2 permet baixar a una plataforma inferior. El botó Pause de la consola atura o reprèn la partida.¹

La barra compartida indica quanta energia queda per córrer o vibrar. Cal decidir si l’acceleració estalviarà temps o si convé reservar força per als blocs. Les màquines Star Food recarreguen la barra quan Flash s’hi atura, tret que estiguin avariades.¹

Els blocs de Trickster poden contenir objectes, amagar amenaces o formar part del terreny. Poden guardar menjar, temps, gemmes, vides, protecció temporal, remolins, una continuació («Continue») o un punt de represa («Restart»). La continuació permet reprendre l’acte després d’esgotar les vides; el punt de represa fixa una posició intermèdia. No tots els blocs són segurs, i algun pot servir d’esglaó. Trencar-lo immediatament pot donar un premi o destruir la ruta necessària.¹

Quan hi ha una icona disponible, alternar ràpidament esquerra i dreta transforma Flash en un remolí que elimina enemics per contacte. Cada episodi comença amb un ús i se’n poden trobar més, però el manual no fixa cap màxim acumulable. Gastar-lo massa aviat deixa els obstacles posteriors per al repertori normal.¹

El temporitzador tampoc provoca una derrota automàtica quan s’esgota. En arribar a zero apareix el FED i ataca: l’exploració continua sota pressió. Les vides i els llamps de vitalitat completen l’HUD, i perdre tots els intents acaba la partida.¹

Després de cada parella d’actes, Flash persegueix el TrickstermobileTrickstermobile: Vehicle de Trickster que Flash persegueix després dels dos actes de cada episodi. i li llança símbols per deixar-lo fora de servei. El canvi de perspectiva substitueix l’exploració per una meta mòbil i trenca la rutina, tot i ser més simple que els actes principals.¹

La puntuació recompensa 100 punts per símbol, 100 per segon restant, 10.000 per completar l’acte sense perdre cap vida i 100.000 per gemma. Els punts de represa conserven una posició intermèdia; una continuació permet tornar al començament de l’acte després d’esgotar les vides. Sense aquesta ajuda, l’error acumulat costa molt més.¹

L’edició estudiada és la versió europea de Sega Master System. És una experiència per a un jugador que utilitza el primer comandament i funciona tant amb Master System com amb Master System II. El botó Pause de la consola forma part dels controls.¹

També hi ha una edició brasilera publicada per Tec Toy i una reedició europea amb embalatge Classic. Canvien la presentació exterior i els codis de producte; l’anàlisi se centra en l’edició europea original.⁴

Avui interessa sobretot per una idea poc òbvia: el joc no celebra la velocitat il·limitada, sinó el moment de gastar-la. Quan un tram combina blocs, desnivells i enemics, accelerar sense llegir l’espai surt car. La millor partida alterna impulsos breus amb observació, reserva energia per als atacs i tracta cada bloc com una possible eina de navegació.

També cal acceptar-ne els límits. Els patrons enemics són elementals, alguns perills entren amb poc marge i els salts no sempre tenen la finor necessària. La repetició pesa especialment quan falten continuacions o punts de represa. No és una fantasia fluida de velocitat, sinó un plataformes exigent vestit amb el personatge més ràpid de DC.

És recomanable per a qui gaudeixi aprenent rutes, administrant recursos i repetint actes fins a dominar-los. Qui busqui una cursa contínua, combats elaborats o una aventura permissiva toparà amb la seva rigidesa. Amb aquestes expectatives, conserva una personalitat clara: obliga Flash a guanyar la cursa més difícil, la que disputa contra la seva pròpia impaciència.

La primera edició europea porta el codi de producte 7506, mentre la presentació Classic utilitza 7506-50; l’edició brasilera conserva la marca de Tec Toy i el codi 026310. La caixa europea combina una il·lustració dinàmica amb captures i text multilingüe al revers. Aquestes diferències permeten identificar exemplars sense confondre l’edició original amb les presentacions Classic i brasilera.⁴⁵

El manual europeu dedica espai a l’argument, els controls, sis episodis, bonificacions i consells, i permet introduir fins a tretze caràcters a la taula de rècords. La darrera pàgina indica que fou imprès al Japó, amb el codi 672-1381-50 i paper reciclat. És l’empremta material d’una edició preparada per circular entre diversos mercats lingüístics.¹

Probe Software Ltd. va desenvolupar el joc i Sega en va publicar l’edició europea; Tec Toy s’encarregà de la brasilera. La producció queda atribuïda a Tony Beckwith, la programació a Gary Priest, els gràfics a Mark Knowles i Kevin «Kev» Bulmer, i el so a Jeroen Tel. Una base de dades brasilera i els crèdits transcrits del programari coincideixen en aquests noms.²³

La ressenya contemporània reproduïda de Sega Master Force destacava els sis nivells, els blocs amb objectes, les continuacions i les persecucions, però també assenyalava la dificultat i valorava de manera desigual el ritme i la presentació. El diagnòstic encara encaixa: The Flash té més sistema del que suggereix una llicència de superheroi, però exigeix tolerar una acció rígida i severa.⁶

El seu interès és concret: adapta un poder aparentment incompatible amb les plataformes fent-lo finit, compartit i arriscat. Quan funciona, cada esprint és una aposta; quan falla, una punxa o un salt imprecís frenen Flash. Aquesta fricció és alhora la seva millor idea i la ferida més visible.