The Addams Family a Sega Master System/Mark III: buscar la família entre el jardí i la cripta

Fester ha perdut la memòria i ha quedat sota la influència d’Abigail Craven, mentre Gomez ha de rescatar Morticia i acabar encarant-se amb el jutge. La història funciona sobretot com una ordre de cerca: la família dispersa dona una finalitat concreta a l’exploració de la propietat Addams.¹

La mansió i els terrenys converteixen l’humor macabre de la llicència en arquitectura jugable. Arbres, làpides, esquelets, portes i catacumbes formen un lloc que cal aprendre a distingir. L’inventari mostra categories per als familiars rescatats, els objectes, les claus i la poció, però no explica els efectes dels objectes ni estableix una seqüència concreta de progressió.⁴

Una ressenya d’usuari publicada a GameFAQs el 2002 descriu la creueta per caminar, ajupir-se i enfilar-se quan l’escenari ho permet. Segons aquesta font, el botó 1 serveix per usar objectes o entrar per portes, mentre que el botó 2 executa el salt. També descriu el salt damunt d’alguns enemics com a acció ofensiva. Com que no es disposa del manual complet d’aquesta edició, aquest esquema no és una transcripció oficial.³

Davant d’un adversari, pots buscar espai per evitar-lo o provar de caure-li al damunt. Aquesta maniobra derrota almenys alguns enemics, de manera que un salt ben calculat elimina l’obstacle i permet continuar. La recompensa és doble, però també ho és el risc: una trajectòria mal mesurada deixa Gomez massa a prop del perill que volia neutralitzar.³⁴

La resta del joc planteja una pregunta més lenta: on convé buscar? Gomez recull diners, localitza objectes, cerca familiars i recorre nombroses cambres. Una entrada, una plataforma o un enemic orienten la decisió immediata, però els objectes visibles no sempre deixen clara la seva importància. Aquesta distància entre veure i entendre alimenta tant la curiositat com la desorientació.³⁵

L’esquema de control reduït fa que el problema rarament sigui recordar una combinació. El repte és interpretar el context del botó 1 i preparar bé el salt del botó 2. Una porta reclama proximitat i prova; un enemic obliga a jutjar la trajectòria abans d’enlairar-se. Aquesta economia afavoreix decisions entenedores, però no resol l’opacitat general: saber executar una acció no sempre significa saber on convé fer-la ni quin objecte mereix atenció.

L’aventura s’estén pels terrenys, moltes cambres, passatges amagats i catacumbes. El jardí presenta la cerca a l’aire lliure; la cripta i els interiors canvien la composició amb cordes, portes, esquelets i espais tancats. No són simples canvis de color: cada disposició obliga a recalcular distàncies, accessos i amenaces.⁴

Gomez explora terrenys i cambres mentre busca diners, objectes i familiars. SMS Power cataloga 41 escenaris sense definir-ne la unitat. La xifra suggereix amplitud, no pas 41 nivells demostrats. Per al jugador, això es concreta en molts espais per examinar i en el risc de no reconèixer quin element és rellevant.¹³

La varietat espacial és més útil quan cada decorat actua com una referència mental. Un arbre o una làpida fixa un tram del jardí; una corda, un esquelet o una filera de portes singularitza una cambra interior. El joc demana convertir aquests motius en fites i recordar què queda pendent al seu voltant. Aquesta lectura dona pes a l’escenari, encara que la falta d’indicacions més explícites també faci fàcil confondre exploració deliberada amb una volta inútil.

El pas de l’exterior als interiors també altera la manera d’avançar. Al jardí, enemics i objectes comparteixen espai amb arbres i làpides; a les cambres, portes i elements verticals concentren l’atenció. De vegades importa executar bé el salt; d’altres, recordar quina part de l’espai encara no has examinat.³

Flying Edge va publicar aquesta edició PAL de Sega Master System, un joc de plataformes 2D per a un jugador i compatible amb el comandament estàndard. L’aventura reparteix la cerca pels terrenys i les cambres de la finca. La seva identitat neix de la convivència entre salts laterals, portes, objectes i interiors, no d’una característica tècnica aïllada.¹³

SMS Power i GameFAQs coincideixen a atribuir el desenvolupament de l’edició a Arc Developments. Una ressenya d’usuari específica de Master System ofereix, però, una atribució empresarial incompatible. Arc és, per tant, l’atribució que comparteixen les dues bases, no una autoria establerta definitivament per documentació primària.¹²³

Avui funciona millor si t’atrauen els jocs de plataformes que deixen espai per buscar. El jardí, la façana, la cripta i les cambres tenen prou identitat perquè cada canvi d’entorn alteri la lectura de distàncies i perills. El millor moment arriba quan localitzes una obertura, valores un enemic proper i decideixes si l’evites o intentes derrotar-lo des de dalt.

La fricció també és concreta. Alguns elements costen massa de trobar, i una cerca infructuosa pesa més entre tants espais. Qui vulgui indicacions constants o acció sense pauses hi trobarà massa incertesa. La ressenya de GameFAQs descriu el salt damunt d’alguns enemics com a acció ofensiva.⁵³

La recomanació és clara: juga-hi si gaudeixes explorant cambres, examinant objectes i dominant un salt amb doble utilitat. Evita’l si necessites una ruta transparent o un ritme d’acció sostingut. És una peça modesta i irregular, però converteix la propietat Addams en una casa prou estranya perquè buscar-hi sigui el centre de l’aventura.

La còpia europea documentada conserva portada, contraportada i llom, amb el número de producte MK-27067 de la publicació PAL. També hi ha imatges de presentacions portugueses i australianes. El motiu principal es manté, però segells, etiquetes i distintius comercials canvien segons la regió.⁶²

La variant portuguesa conserva la composició europea i hi superposa una etiqueta groga de garantia. L’exemplar australià incorpora un distintiu de Sega Classics. Aquests rastres mostren que el mateix títol es presentava comercialment de manera diferent dins la distribució PAL, però no demostren cap modificació del programa.⁶

El resum contemporani de Sega Pro va descriure el joc com una aventura de plataformes entretinguda, però va remarcar que alguns elements eren massa difícils de trobar. També va situar el repte més a prop dels aficionats als trencaclosques que dels qui buscaven acció pura. La valoració identifica la tensió que encara governa el joc: buscar és atractiu mentre la desorientació no s’allarga massa.⁵

Vista avui, aquella crítica descriu el cost de la seva millor idea. Fer de la finca un espai per investigar dona sentit a les portes, cambres i objectes; comunicar poc la importància de cada element transforma part de la investigació en frustració. El joc perd fluïdesa, però guanya una identitat pròpia: trobar allò que busques importa tant com encertar el salt.