Submarine Attack a Sega Master System/Mark III: cada alçada exigeix una arma

Quatre anys abans de la missió, una Meta-criaturaMeta-criatura: Antagonista de Submarine Attack, capaç d’adoptar qualsevol forma no humana segons el relat que expliquen els manuals. va atacar l’estat insular de Baldèria. El jove capità Mikan va concebre un pla que semblava haver-la destruït, però la desaparició posterior d’un pesquer amb 23 tripulants li fa sospitar que ha tornat. Ja convertit en almirall, Mikan assumeix el comandament del Nautilus per entrar en territori enemic. L’adversari pot adoptar qualsevol forma no humana i roman protegit dins d’un complex submarí. Abans d’arribar-hi, el Nautilus ha de superar helicòpters, vaixells de guerra, submarins, mutants marins i estacions defensives. La narració no interromp gaire l’acció, però dona coherència a una fauna enemiga que barreja tecnologia militar, criatures i arquitectura impossible.¹

El desplaçament automàtic elimina la possibilitat d’esperar en un racó segur. Pots moure el Nautilus per tota l’àrea visible, però l’escenari continua arribant: cal llegir mines, projectils i enemics segons la seva alçada, decidir quin botó resol l’amenaça i conservar una sortida. Els torpedes, a més, poden neutralitzar trets enemics, de manera que atacar també pot obrir un corredor defensiu. La resposta als danys és clara. El primer impacte provoca un parpelleig breu; després del segon, el submarí parpelleja contínuament fins que troba una reparació o rep el cop fatal. Aquest avís transforma l’objecte H en una prioritat urgent: no és només un objecte per recollir, sinó la diferència entre conservar un submarí millorat o haver de continuar amb un dels submarins de reserva. La S augmenta velocitat i agilitat, mentre l’A reforça el tir d’una de tres maneres segons la fase. Després de destruir 100 enemics pot aparèixer un objecte misteriós que concedeix un submarí addicional. Perseguir-lo recompensa l’agressivitat, però obliga a abandonar momentàniament la línia d’esquiva més còmoda. En posar el joc en pausa es poden consultar la puntuació, la fase i les reserves. L’etiqueta LEFT indica els submarins que queden, sense comptar el Nautilus que està combatent. No hi ha un quadre permanent carregat d’indicadors: bona part de l’estat es comunica amb el parpelleig del submarí i amb els símbols dels objectes. És una interfície austera que exigeix recordar què portes i quant marge et queda.²

La campanya no es limita a canviar el decorat. Comença entre esculls, mines i forces de superfície; passa per illes volcàniques i cavernes cada cop més estretes; després visita ruïnes submarines i corredors mecànics. Cada fase conclou amb una fortificació o un enemic de final de fase que concentra en poc espai les regles practicades durant el trajecte.¹

Els dos manuals es contradiuen: la pàgina d’objectius situa la Meta-criatura al final de la fase 7, però les descripcions detallades s’aturen a la sisena i la presenten com el combat final. El joc té sis fases jugables i la guia completa segueix aquesta mateixa progressió. La suposada setena fase no apareix com una fase jugable.¹⁴

Superada la Meta-criatura, l’opció «CONTINUE» fa tornar a la primera fase amb atacs enemics una mica més durs. El manual presenta aquesta major agressivitat com el canvi documentat de la nova volta i diu que el cicle es pot repetir indefinidament. Així, la puntuació i el domini dels patrons passen al centre de l’experiència després de la primera victòria.²

L’edició europea de Sega Master System/Mark III examinada aquí es va publicar el 1990 en un cartutx de 2 Mbit, o 256 KB. És per a un jugador, porta el codi 7048 i utilitza el Control Pad estàndard. Sega figura com a editora original. El desenvolupament també se li atribueix, però aquest crèdit resta dubtós i els manuals no identifiquen cap equip ni cap persona responsable.³

La variant brasilera continua sent el mateix joc de Master System, però la documentació física canvia: Tec Toy hi apareix com a editora i el manual és en portuguès. La documentació identifica la producció a Manaus, inclou una garantia de 90 dies i consigna el llançament brasiler el març de 1992. Aquestes diferències són editorials i materials; no demostren canvis en les regles o en les sis fases.²⁷

Avui encara funciona perquè la regla central es veu i s’entén sense ornaments: dalt, míssils; sota l’aigua, torpedes. Els millors moments arriben quan aquesta divisió coincideix amb mines, projectils i una paret que s’acosta. Aleshores no n’hi ha prou amb prémer de pressa; cal ordenar les amenaces i acceptar que no totes mereixen un tret.

És recomanable per a qui gaudeix memoritzant patrons, millorant puntuacions i completant campanyes compactes. També té interès per la varietat cromàtica dels fons i per uns enemics de final de fase que ocupen bona part de la pantalla. En canvi, qui busqui rutes alternatives, progressió persistent o un càstig dur entre intents trobarà aviat el sostre de les continuacions generoses.

No és un gran desconegut perquè amagui una complexitat enorme, sinó perquè executa amb claredat una idea modesta i poc habitual. Val la pena jugar-hi amb l’objectiu de dominar les sis fases i la segona volta, no d’esperar una aventura extensa. El mar avança sempre; la gràcia és decidir, abans del següent escull, a quina profunditat disparar.

La caixa europea combina la il·lustració submarina de la portada amb una contraportada multilingüe i captures del joc. El manual conservat és principalment en francès i reserva fins i tot dues pàgines per anotar nom, data i puntuació. Aquest quadern suggereix una invitació simple: tornar-hi per superar la puntuació després d’una campanya curta.¹

Al Brasil, la portada i el manual incorporen la marca Tec Toy. La documentació regional també registra una reedició posterior: Submarine Attack figurava entre els 74 jocs inclosos en un model Master System 3 de Tec Toy. És una reedició oficial brasilera en maquinari de la companyia, no una altra versió jugable documentada.⁷

La premsa britànica contemporània no va arribar a un consens. Computer and Video Games li atorgà un 92% i valorà especialment els gràfics, la música i l’augment gradual de dificultat. Raze, en canvi, es quedà en un 67%: reconegué els elements jugables, però considerà que les sis fases i les continuacions il·limitades debilitaven la longevitat.⁶⁵

La discrepància continua sent útil perquè descriu dues maneres honestes de mirar-lo. Si es valora la precisió immediata, la varietat visual i una corba accessible, Submarine Attack és un joc compacte i segur. Si el criteri principal és quant triga a esgotar sorpreses o quant costa arribar al final, la mateixa generositat que convida a continuar també li treu pes.