Streets of Rage 2 Streets of Rage II per a Sega Master System: sis etapes contra el cronòmetre

Ha passat un any des de la derrota de Mr. X, però el Sindicat torna a dominar els carrers. Adam desapareix després de la destrucció de casa seva i és utilitzat com a esquer per atreure Axel i Blaze a un parany. Skate Hunter, el germà petit d’Adam, s’afegeix al rescat i converteix una revenja criminal en una missió familiar.¹

El relat no interromp gaire l’acció: serveix per donar direcció als carrers, soterranis i instal·lacions armades que segueixen. La varietat enemiga va de bandes urbanes i artistes marcials a motoristes, adversaris que escupen foc i sentinelles robot. Aquesta escalada sosté la sensació d’endinsar-se en una organització cada cop més fortificada.¹

La creu direccional mou el personatge pel carrer, d’un costat a l’altre i entre el primer pla i el fons. El botó 1 ataca, recull objectes i utilitza armes; el botó 2 salta. El botó Pause —«pausa»— és a la consola i atura o reprèn la partida. Amb aquest vocabulari mínim, la proximitat activa preses i les combinacions de direcció, salt i botons produeixen atacs molt diferents.¹

Prémer repetidament o mantenir el botó 1 desplega una sèrie de quatre cops. Saltar i atacar al punt més alt produeix una puntada en salt, mentre que acostar-se prou permet subjectar el rival i triar entre colpejar-lo o projectar-lo. La informació és sobretot espacial: distància, alineació i orientació decideixen quin moviment sortirà i si quedaràs exposat.

Els especials converteixen l’energia en recurs ofensiu. L’atac giratori només en consumeix quan toca un rival; el Mega Esmagamento —literalment, «megaesclafament»— en gasta sempre. Per tant, no n’hi ha prou amb memoritzar l’entrada: cal llegir si l’impacte és probable i si l’espai recuperat compensa el preu. Una recuperació ben executada després d’un llançament permet aterrar dempeus i evita encara més dany.¹

Els recipients contenen aliments que recuperen energia, bonificacions de puntuació i vides addicionals. Una poma recupera un terç de la barra d’energia i el pollastre la restaura sencera. La icona 1P concedeix una vida addicional; la moneda i el lingot aporten 1.000 i 5.000 punts, respectivament. Entre les armes documentades hi ha el ganivet i el tub de plom. Aquestes armes desapareixen després de caure dues vegades i no passen a l’escena següent, així que guardar-les indefinidament no és una opció.¹

Una ressenya de la versió també esmenta un bat, de manera que ganivet i tub no s’han de prendre com un inventari exhaustiu. El principi tàctic, però, és clar: una arma amplia l’abast durant poca estona. Agafar-la obliga a situar-s’hi al damunt i prémer el botó 1; prémer tots dos botons la llança, un recurs útil quan conservar-la ja compromet la posició.⁴

Les sis etapes porten del centre urbà al soterrani, el dipòsit de municions, la marina, una fàbrica i la fortalesa del Sindicat. No són simples corredors continus: cada etapa es divideix en seccions que retenen l’avanç fins que cau l’últim grup. El cronòmetre es reinicia quan apareix el senyal d’avanç, canvia l’escena o perds una vida dins la secció.¹

Les opcions deixen triar Easy, Normal o Hard —fàcil, normal o difícil— i començar amb una a cinc vides; la configuració inicial és normal amb tres. Hi ha tres continuacions abans del fi de partida, el Game Over. Acabar una etapa concedeix 5.000 punts, més 100 per cada segon restant i una bonificació segons la dificultat. La puntuació també atorga vides addicionals als 50.000 punts i després cada 100.000, de manera que jugar amb decisió té valor més enllà de la taula de rècords.¹

Axel, Blaze i Skate es comparen per poder, tècnica, velocitat, salt i resistència. No són només retrats alternatius: els seus cops defensius cap enrere, les preses i altres moviments varien, i Skate disposa d’un llançament sobre el cap exclusiu. Escollir-lo afavoreix un estil més mòbil; preferir Axel o Blaze canvia el pes dels intercanvis sense alterar l’objectiu general.¹

La Master System transforma la seqüela en una experiència solitària. Max desapareix de la selecció i només queden Axel, Blaze i Skate. La campanya baixa de les vuit etapes de Mega Drive a sis i omet diversos escenaris; la pèrdua de varietat i del joc cooperatiu és evident. També incorpora un tram de tren propi, una desviació concreta en lloc d’una còpia escena per escena.⁴

Malgrat la reducció, el sistema de lluita conserva cadenes de cops, preses, atacs aeris, cops defensius cap enrere i especials amb cost d’energia. Aquesta és la fita real de l’adaptació: no reproduir l’espectacle de 16 bits, sinó preservar decisions recognoscibles amb una creu i dos botons. El sacrifici apareix en la lectura visual: personatges petits, menys detall i grups que poden resultar difícils de separar d’un cop d’ull.¹

Les fonts no coincideixen sobre la data comercial exacta: GameFAQs indica 1993, mentre SMS Power registra febrer de 1994 amb un interrogant. «Sega Master System/Mark III» és aquí una denominació de família, no pas la prova d’una edició japonesa. Només estan documentades clarament les variants europea, brasilera i sud-coreana de Master System.²³

Avui continua sent interessant perquè obliga a pensar abans de prémer tots dos botons. Un especial pot salvar-te d’un cop, però també buidar la barra d’energia; una arma pot assegurar el passadís actual, però no sobreviurà gaire; el menjar convida a explorar, mentre el cronòmetre exigeix avançar. Aquest triangle entre espai, temps i energia manté tenses unes regles que caben en pocs controls.

El mateix manual ofereix consells que descriuen bé el seu ritme: recollir objectes de pressa, evitar les vores, colpejar primer i observar les ombres dels enemics que arriben per l’aire. Les vores són especialment perilloses perquè amaguen rivals fora del camp visible. Dominar el joc significa conservar el centre, canviar d’eix i impedir que una baralla frontal es converteixi en una pinça.¹

És recomanable per a qui vulgui estudiar una conversió austera però mecànicament ambiciosa, o prefereixi una campanya curta que premiï millorar puntuacions. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui cooperació, abundància visual o la versió més completa. Cal jugar-hi com allò que és: una baralla de butxaca on cada cop fort deixa una marca també a la teva barra.

Es documenten edicions europees, brasileres i sud-coreanes en cartutx. Les diferències conegudes es limiten al títol, els identificadors i la presentació física; no hi ha base per atribuir-los canvis de programa. A Europa es va publicar com Streets of Rage II, mentre la variant sud-coreana s’associa al nom Bare Knuckle 2.²

El manual brasiler deixa ben clara la seva procedència: està escrit en portuguès, porta les marques Sega i Tec Toy, identifica l’empresa brasilera a Manaus i indica que fou produït a la Zona Franca de Manaus. Fins i tot reserva una pàgina a Land of Illusion starring Mickey Mouse. Són trets propis de la distribució brasilera i no es poden estendre automàticament a les edicions europees o sud-coreanes.¹

Sega és l’editor confirmat, però el desenvolupament principal continua disputat. SMS Power l’atribueix a JSH, nom desenvolupat com Japan System House per Retro Game Reviews; GameFAQs, en canvi, indica Biox. La discrepància d’autoria no està resolta i cap d’aquests noms es pot presentar com a responsable definitiu de la conversió.²³⁴

Els crèdits d’àudio són més consistents: Yuzo Koshiro està acreditat per la música i els efectes sonors de Master System, i Mikito Ichikawa pel programa de so. SMS Power també associa M.N.M Software a l’àudio. És una distinció important: aquests crèdits tenen suport específic, mentre que la identitat de l’equip responsable del conjunt de la conversió roman oberta.²