Spider-Man: Return of the Sinister Six per a Sega Master System: escalar bé abans de colpejar

Doctor Octopus torna a reunir els Sis Sinistres després que Spider-Man hagi frustrat repetidament els seus plans. Electro, Sandman, Mysterio, Vulture i Hobgoblin ocupen els cinc primers nivells; Otto Octavius espera al sisè. El relat serveix sobretot per justificar una persecució ordenada pels amagatalls del grup, no per construir una aventura amb girs o eleccions.¹

La successió conserva una lògica de còmic: cada adversari imposa un decorat i una regla recognoscibles. Electro domina una central, Mysterio omple la seva casa d’hologrames i robots, i Vulture converteix carrers i terrats en una zona de foc aeri. Les breus pantalles narratives uneixen aquests episodis sense interrompre gaire l’acció.

Dos botons per a moltes accions

La creueta mou Spider-Man i el fa ajupir. El botó 1 salta; mantenir-lo augmenta l’altura. El botó 2 dona un cop de puny i una doble pulsació executa una puntada voladora. Si combines una direcció lateral amb el botó 1, el personatge fa una tombarella, també més alta quan mantens el botó premut. Són ordres suficients, però cal interioritzar-ne el context per no confondre atac i desplaçament.¹

En una superfície escalable, la creueta serveix per pujar, baixar o avançar lateralment. El botó 1 permet deixar-se anar o saltar cap a la direcció marcada. Aquesta llibertat obre rutes per damunt dels enemics, però exigeix llegir bé on s’acaba la paret: una ordre destinada a fugir pot convertir-se en una caiguda si es prem fora del punt adequat.¹

Les teranyines de balanceig es poden llançar mentre Spider-Man és a l’aire, tant durant una caiguda com durant un salt alt. Des d’un salt alt, cal mantenir el botó 1 i prémer el 2. Una nova pulsació del 2 al final de l’oscil·lació encadena una altra teranyina; deixar anar l’1 n’acaba el moviment. Els manuals separen aquesta maniobra dels projectils, que sí que exigeixen fluid de teranyinafluid de teranyina: Munició recollible que permet disparar deu projectils de teranyina per recàrrega i es conserva entre nivells., però no especifiquen si el balanceig consumeix aquest fluid.¹

Energia, munició i objectes que obren el camí

Spider-Man comença amb quatre quadres d’energia. Cada 1.000 punts n’afegeixen un, de manera que la puntuació també pot allargar una partida. L’energia enemiga només apareix davant d’un supermalvat. Aquesta informació marca un canvi clar de ritme: durant el recorregut controles el desgast propi; al cap, compares dues reserves i busques quan atacar.¹

Cada recàrrega de fluid proporciona deu projectils i passa al nivell següent si no l’esgotes. Els objectes ordinaris es recullen travessant-los, mentre que el fluid demana acostar-s’hi i prémer avall. Conservar trets permet afrontar un cap amb distància; gastar-los simplifica enemics i obstacles immediats. És una economia petita, però dona conseqüències a una recollida que altrament seria automàtica.¹

Els tres primers nivells fan visible la progressió mitjançant objectes obligatoris. A la central elèctrica cal una clau per obrir una porta; a l’abocador tòxic, un detonador de TNT revela el passatge; a la Casa de la Il·lusió, unes ulleres infraroges permeten veure-hi en la foscor. L’objecte queda indicat a la part superior de la pantalla i s’activa automàticament quan arriba el moment.¹

La segona meitat abandona aquesta tríada concreta, però conserva escenaris diferenciats: carrers i terrats contra Vulture, bosc i cova contra Hobgoblin, i el castell de Doctor Octopus. La varietat prové més dels perills, la disposició de plataformes i la identitat del cap que no pas d’una evolució permanent de Spider-Man.

Algunes regles converteixen el decorat en una eina. Les caixes verdes del segon nivell exploten per contacte i poden projectar Spider-Man o obrir un forat. A la Casa de la Il·lusió només són transitables les portes amb una fletxa cap amunt. Contra Mysterio cal eliminar hologrames i robots abans d’atacar l’original; contra Electro convé tallar el mecanisme que sosté el seu avantatge.¹

Aquesta estructura és el millor argument del joc. Quan una porta, una caixa o un cap exigeixen entendre una regla, l’aventura sembla construïda per a Spider-Man. Quan només encadena enemics a terra, els cops curts i les ordres superposades redueixen el personatge a un lluitador menys precís del que promet la seva mobilitat.

L’edició europea estudiada es va publicar sota el segell Flying Edge en un cartutx de 256 KB, equivalent a 2 Mbit. És per a un jugador i utilitza el comandament estàndard de Master System. La caixa presenta la màscara de Spider-Man en primer pla, amb els Sis Sinistres reflectits als ulls, i conserva al dors captures i descripcions multilingües.⁵

Austràlia manté una presentació molt pròxima a l’europea. El Brasil reorganitza la mateixa il·lustració dins la identitat blava de Tec Toy, incorpora text en portuguès i explicita els 2 Mbit al llom; Portugal també disposa d’una presentació documentada pròpia. Són diferències físiques comprovables, però no acrediten canvis de programa, temporització o dificultat.²

Hi ha tres límits documentals que convé concentrar. GameFAQs situa Europa i Austràlia el 1992 i Sud-amèrica el 1994, mentre que SMS Power! registra 1993; els avisos de copyright de 1992 dels manuals no fixen necessàriament la venda de cada territori. Tampoc no hi ha proves de diferències de programa entre aquestes edicions ni de compatibilitat directa dels cartutxos regionals amb un Mark III japonès.⁴⁵

Avui interessa sobretot quan obliga a pensar verticalment. Saltar d’una paret, reservar fluid o descobrir que un element del decorat obre la ruta produeix decisions petites però específiques. Si busques un joc de Spider-Man basat en moviment, exploració compacta i caps amb alguna regla pròpia, aquesta edició té una veu reconeixible.

No és la millor tria per a qui exigeixi combat fluid o controls intuïtius des del primer minut. La doble pulsació per a la puntada, les accions contextuals del botó 1 i el balanceig repartit entre els dos botons reclamen aprenentatge. El problema no és només la duresa: és que una ordre imprecisa pot malmetre una ruta que ja havies entès.

Els dos manuals afirmen que només es pot continuar una vegada, però una captura de la versió de Master System mostra el missatge «2 continues remain». Sense identificar la regió o revisió del programa capturat, el nombre real no es pot generalitzar. La conclusió segura és més útil: perdre té un cost considerable i convé aprendre les combinacions abans que la partida les cobri.¹⁶

La recomanació és, doncs, concreta: juga-hi si acceptes dominar un comandament aspre a canvi d’una mobilitat genuïnament aràcnida. No hi trobaràs l’elegància d’un gran joc de plataformes, però sí moments en què una paret deixa de ser un límit i es converteix en la resposta.

L’edició brasilera és el document físic més diferenciat: el manual està íntegrament en portuguès, identifica Tec Toy i conserva dades de garantia i producció de l’empresa. La caixa blava destaca també la capacitat de 2 Mbit. Les presentacions europea, australiana i portuguesa amplien aquesta història material sense demostrar, per elles mateixes, cap canvi jugable.²

El manual anglès conté una curiositat reveladora: les instruccions de càrrega anomenen dues vegades el programa «SPIDER-MAN 2», encara que la portada i la pantalla de títol utilitzen Spider-Man: Return of the Sinister Six. És una incoherència interna del document, no la prova d’un títol regional alternatiu.¹

Les fonts accessibles atribueixen el desenvolupament de Master System a BITS i associen el projecte amb l’equip d’Acclaim anomenat The Black Team. Flying Edge figura com a editora i David Whittaker com a responsable musical. Són crèdits específics d’aquesta versió, no noms traslladats automàticament des d’una altra plataforma.³⁵

Aquesta edició distribueix entre dos botons un repertori que inclou cops, salts, tombarelles, escalada, salts laterals i balanceig amb teranyines. El resultat queda partit en dos. Quan l’escenari aprofita aquestes capacitats, BITS construeix un Spider-Man convincent; quan les ignora, només resta un joc de cops més rígid del compte.