Spider-Man vs The Kingpin a Sega Master System/Mark III: fotografiar per no quedar-se sense teranyina

Kingpin ha col·locat una bomba a Nova York i acusa Spider-Man d’haver-la plantada. Després ofereix 10.000 dòlars pel seu cap, de manera que la policia també persegueix l’heroi. El primer destí és el Daily Bugle: Peter necessita comprovar fins on ha arribat la mentida i començar a reunir proves mentre busca les sis claus de la bomba.¹

La ficció i els sistemes encaixen amb una eficàcia poc ornamental. Fer fotografies no és un minijoc separat, sinó l’ofici de Peter convertit en proves i moneda. Dr. Strange també té una funció concreta: després de trobar-lo, s’obre la possibilitat de tornar a casa i descansar. Els personatges no només decoren el recorregut; fan possibles noves accions durant la partida.

La creu direccional mou Spider-Man i també governa accions dependents de la posició. El botó 1 colpeja o dispara teranyina; el botó 2 salta i permet aferrar-se a les parets. Aquesta concentració d’ordres fa possible un repertori ampli amb un comandament de dos botons, però també genera fricció: abans d’actuar cal entendre què interpreta el joc en aquell instant.

Per balancejar-se, cal saltar amb el botó 2, fixar un fil de teranyina al sostre amb el botó 1 i dirigir l’arc amb la creu. El botó 2 deixa anar el fil i el botó 1 en pot disparar un altre. Quan la seqüència surt bé, una fossa deixa de ser un obstacle i es converteix en una línia de moviment; quan falla, es perd posició, vida o fluid.

La interfície mostra el temps, la vida, els cartutxos disponibles i el fluid restant al cartutx actiu. El sentit aràcnidsentit aràcnid: Indicador intermitent que avisa d’un perill proper, habitualment relacionat amb un sequaç de Kingpin. parpelleja davant del perill, sovint quan hi ha un sequaç a prop. Són dades per prendre decisions: una barra de vida vermella convida a buscar descans, mentre una reserva baixa de teranyina obliga a decidir si una drecera aèria compensa la despesa.¹

La càmera s’activa des del menú d’opcions i admet fins a 24 fotografies per fase. Una imatge ordinària val 5 dòlars; un cartutx de fluid costa 250. Les fotografies dels sequaços valen més, tot i que el manual no especifica l’import de cada fotografia de sequaç. Això premia capturar els moments importants i evita que la fotografia sigui una simple col·lecció sense efecte.¹

Els sis portadors de claus són Dr. Octopus, Lizard, Electro, Sandman, Hobgoblin i Venom; Kingpin espera després. Les localitzacions ajuden a donar-los identitat: Lizard és a les clavegueres, Electro domina una central elèctrica i Sandman espera a Central Park. No és una ciutat oberta, sinó una campanya d’escenaris associats a adversaris i perills concrets.¹

La configuració ofereix tres opcions amb les etiquetes originals Easy, Difficult i Nightmare. La quantitat inicial de teranyina depèn de la dificultat escollida, i aquesta reserva altera directament el marge per experimentar. La mateixa maniobra arriscada pot ser una drecera raonable amb reserves abundants o un luxe irresponsable quan cada cartutx compta. Després de conèixer Dr. Strange, tornar al llit de Peter permet recuperar vida; cada descans costa 15 minuts. Fer-ho durant una fase obliga a reiniciar-la. El descans és, doncs, una compra amb dues monedes: temps global i progrés local. La norma lliga vida i rellotge amb més força que una curació gratuïta entre combats.¹

Els recomptes publicats no encaixen: SMS Power cataloga nou nivells, mentre que una contraportada australiana conservada per Sega Retro anuncia cinc fases. Poden respondre a criteris estructurals diferents, però la documentació no permet conciliar els dos recomptes; per això no es pot fixar un total definitiu.²⁶

Aquesta és l’edició de Sega Master System, per a un jugador, amb comandament estàndard. El manual europeu descriu l’arrencada tant a la Master System com a la Master System II, però no documenta cap funció especial per a Mark III ni cap accessori.¹

1991 és l’any de referència més ben corroborat, però la cronologia regional exacta continua oberta. Les edicions europea i nord-americana porten el títol Spider-Man vs The Kingpin, mentre que l’edició brasilera l’escurça a Spider-Man. Sega publica les edicions europea i nord-americana; Tec Toy s’encarrega de la brasilera.⁴

SMS Power cataloga Sega com a desenvolupadora; MobyGames encapçala els crèdits com una producció de Sega of America; GameFAQs atribueix el desenvolupament a Technopop. Els crèdits personals coincidents no resolen quina empresa n’assumeix l’autoria.²³⁴

El millor argument per recuperar-lo no és només controlar Spider-Man, sinó veure com les seves dues identitats cooperen. L’heroi gasta teranyina per avançar; el fotògraf observa, documenta i paga la següent reserva. Aquesta unió és modesta, però dona sentit a una acció que en molts jocs quedaria reduïda a una pausa decorativa.

També conserva interès la mobilitat vertical. Les parets i els arcs de balanceig permeten llegir cada sala més enllà del terra, encara que la resposta contextual no sempre sigui tan transparent com voldria un jugador modern. Cal acceptar una fase inicial d’aprenentatge i administrar recursos; qui busqui combat immediat sense fricció trobarà el sistema més aspre que heroic.

És recomanable per a qui gaudeixi desxifrant controls compactes, planificant una ruta i convertint una limitació en estratègia. No ho és tant per a qui vulgui moviment acrobàtic lliure o una gestió de recursos permissiva, sobretot perquè descansar reinicia la fase en curs. Quan funciona, cada fotografia acosta Peter Parker als diners necessaris per reposar la reserva de fluid de teranyina.

Les capses documenten una circulació regional visible: les edicions europees i nord-americanes comparteixen el títol llarg i el número de producte 7065, mentre que l’edició brasilera porta el títol curt, el número 025290 i la identitat de Tec Toy. Aquestes diferències descriuen l’objecte comercial; no demostren, per elles mateixes, canvis en el programa.

El manual europeu és multilingüe i explica l’ampli repertori amb diagrames de dos botons. El brasiler adapta el text al portuguès i dedica diverses pàgines a taules de puntuacions. Tots dos preserven la mateixa idea memorable: fer de la càmera, el llit de Peter i el Daily Bugle parts funcionals de l’aventura, no simples referències del còmic.¹⁵

Paul Hutchinson s’encarrega de la programació, amb assistència de John Kennedy, i també de la música i el so. Christopher Erhardt firma el disseny; Whitney Caughlan i Alan J. Murphy, els gràfics; E. Ettore Annunziata, la producció.³

El resultat sembla construït al voltant d’una pregunta concreta: quantes facetes de Spider-Man caben en un comandament tan limitat? La resposta és irregular, perquè la mateixa economia de botons que permet grimpar, saltar, atacar i fotografiar també confon. Però aquesta compressió dona caràcter a l’edició: no imita només el vestit, intenta convertir l’heroi i el fotògraf en un sol sistema.