Space Harrier 3-D per a Sega Master System/Mark III: esquivar distàncies enganyoses

El manual occidental presenta Space Harrier com el guerrer volador que ja havia ajudat Euria a restaurar el Rei Drac. Un any després, el rei mor, un cosí malvat ocupa el castell i Euria desapareix. Harrier torna a la Terra dels Dracs amb l’Atomic Blaster per trobar l’hereu i restituir-lo al tron.²

El manual japonès ofereix una premissa diferent. L’any espacial 6221, Harrier encara afronta la prova pràctica per convertir-se en «guerrer ESP». L’envien a Dragonland, on el rei està malalt, el primer príncep ha desaparegut i el segon s’oposa a la investigació dels monstres.¹

Són relats regionals incompatibles, no una base segura per afirmar que el programa canviï. Durant la partida, el món es defineix millor pels noms estranys, els patrons enemics i la geometria dels obstacles que per escenes narratives.

La creu direccional desplaça Harrier en vuit direccions, incloses les diagonals. Tant el botó 1 com el 2 disparen l’Atomic Blaster i poden iniciar la partida. Aquesta simplicitat allibera atenció: observes una formació, tries un espai aparentment segur i continues disparant, sabent que un enemic, un míssil o una col·lisió costa una vida.²

El terreny quadriculat orienta la perspectiva, però no resol totes les distàncies. Els obstacles obliguen a comparar l’alçada de Harrier amb els buits, mentre els enemics hi afegeixen trajectòries. Pujar d’hora pot evitar una columna i deixar-te davant d’un projectil; esperar millora la lectura, però redueix el marge de reacció.

Els caps trenquen el flux amb regles específiques. El bestiari japonès recomana acostar-se a Bylos, envoltar-lo i atacar-lo frontalment; davant Zapple, convé eliminar primer els protectors Laser. El joc premia reconèixer quina peça és vulnerable i assumir la posició necessària per atacar-la.¹

La partida normal comença amb tres vides. Se n’obté una altra als cinc, deu i quinze milions de punts, i després cada cinc milions addicionals. La puntuació deixa de ser decorativa: destruir ràpidament i sobreviure amplia la reserva.²

Els manuals occidentals divideixen la campanya en tretze fases, cadascuna tancada per un cap. Després de la tretzena, aquests adversaris reapareixen consecutivament abans del Rei Malvat. La represa converteix la memòria acumulada en examen final: cal encadenar els patrons sense el respir habitual entre territoris. Aquesta culminació també dona sentit a la repetició: una vida conservada al començament pot separar una arribada amb marge d’un intent final sense espai per aprendre.²

Assolir una de les set millors puntuacions permet introduir tres caràcters. Abans d’escriure el nom, el segon comandament permet escriure LEVEL, SOUND o THREE. LEVEL tria la dificultat, SOUND reprodueix les músiques i THREE activa o desactiva la imatge estereoscòpica. És una capa útil, enterrada sota un requisit difícil de descobrir sense instruccions.²

La seqüència 2-1-2-1-1 concedeix tres vides per continuar. El codi està confirmat, però els manuals discrepen sobre el moment exacte d’introduir-lo. La documentació brasilera també revela que 7437481, dins de SOUND, activa un missatge secret.³

La versió de Master System no es limita a posar «3-D» al títol. L’adaptador s’insereix a la ranura de targetes i les ulleres s’hi connecten per cable; els obturadors alternen les dues imatges. Sense ulleres, la pantalla sembla tremolosa o borrosa. THREE ofereix 3-D ON i 3-D OFF, però cal desbloquejar l’ordre abans de jugar sense l’accessori.²

El catàleg japonès registra el cartutx G-1349 amb 2 Mbit, so FM i indica que calen les ulleres 3-D. En una Mark III, el manual ordena desconnectar el teclat SK-1100. La documentació conserva altres costures regionals: tretze fases més una successió final a Occident, catorze confrontacions al Japó; Dylos a les taules, Bylos als bestiaris; Houla en un lloc, Moula en un altre. Cal mantenir els noms impresos, no corregir-los amb una certesa inexistent.⁴¹

Avui funciona millor com una prova concentrada de lectura espacial que com un joc de trets carregat d’armes. Quan la profunditat es percep bé, cada buit entre columnes sembla una invitació arriscada i cada patró enemic força una decisió ràpida. Els controls desapareixen sota els dits; queda veure, triar i acceptar el cost d’haver calculat malament.

També cal acceptar poques accions, una perspectiva que confon distàncies sense l’efecte original i un accés al mode 2-D força enrevessat. Qui gaudeixi de memoritzar patrons, perseguir puntuacions i explorar maquinari singular hi trobarà una peça fascinant. Les sessions curtes li escauen perquè la tensió neix de dominar un patró, no d’acumular millores. Qui busqui varietat d’armes, camins alternatius o una evolució que es mantingui entre partides probablement se’n cansarà abans del final.

La recomanació és clara: juga-hi amb les ulleres SegaScope si pots fer-ho amb seguretat i comoditat; sense l’accessori, assumeix que perds la seva idea principal i que activar el 2-D exigeix paciència. Space Harrier 3-D no amaga l’edat, però encara sap llançar-te un pilar a la cara.

Les edicions en cartutx es distingeixen segons la regió. Al Japó es diu Space Harrier 3D i porta el codi G-1349; a Europa i Amèrica del Nord, el guionet acompanya el distintiu SegaScope i el número 8004. L’edició brasilera de TecToy torna a prescindir del guionet i presenta els textos en portuguès.⁵

Els manuals expliquen una instal·lació que el cartutx no fa evident i revelen ordres gairebé invisibles. El nord-americà indica distribució de Tonka i impressió al Japó; el brasiler identifica TecToy, una garantia de noranta dies i producció a la Zona Franca de Manaus.²³

Sega va desenvolupar Space Harrier 3-D i va publicar les edicions japonesa, nord-americana i europea. TecToy va publicar l’edició brasilera.⁵

El llançament japonès està datat el 29 de febrer de 1988. Els obstacles, els manuals i l’embalatge reforcen la centralitat de les ulleres, mentre que el mode 2-D queda relegat a una ordre secreta. Aquesta dependència complica jugar-hi avui, però explica per què el «3-D» del títol afecta realment l’experiència.⁴