Shinobi a Sega Master System/Mark III: rescatar abans d’arribar al cap

Joe Musashi és un mestre ninja i agent secret del govern. Els manuals occidentals anomenen Ring of Five el grup que ha segrestat els fills de dirigents mundials i els manté repartits entre diversos amagatalls. Cada missió comença amb una fitxa d’operació que mostra la localització, el retrat i el nom del líder: Ken Oh, Black Turtle, Mandara, Lobster i Masked Ninja. Una capsa nord-americana reproduïda per SMS Power, en canvi, imprimeix Ring of Fire.¹⁵

Els manuals japonès i coreà anomenen l’organització criminal ZEED i presenten les víctimes com a infants ninja. ZEED trafica amb armes i drogues; Joe rep l’ordre d’infiltrar-se als seus caus, rescatar els infants i destruir el grup. Ring of Five, ZEED i Ring of Fire són, per tant, variants regionals dels textos i l’embalatge, no noms d’enemics successius.²³

La creueta mou Musashi, l’ajup i permet caminar ajupit amb les diagonals inferiors. El botó 1 ataca i el 2 salta. Si prems amunt o avall juntament amb el salt en un punt on el joc permeti el canvi, Joe passa al pla superior o inferior. No és un adorn: un enemic situat a l’altre pla pot quedar fora de la línia de tir, però el canvi també pot fer-te aterrar davant d’una amenaça. La distància governa el combat. Lluny de l’enemic, el botó 1 envia el projectil o l’arma equipada; a tocar, activa el cop cos a cos, amb una puntada si Joe està ajupit. Per això la posició no només evita bales: determina l’atac que sortirà. Saltar sobre un rival sense haver calculat on cauràs és una manera molt eficient de descobrir com de poc sentimental és el sistema.¹

Joe comença amb tres vides i una barra de salut; cada 100.000 punts concedeixen una vida addicional. Els ostatges poden restaurar o ampliar la salut, reforçar els shuriken, potenciar els cops, donar 10.000 punts o obrir la bonificació. La puntuació no és només vanitat: alimenta la supervivència, mentre que cada rescat pot alterar la dificultat immediata. L’arsenal creix amb espases, nunchaku, la manrikugari —una arma de cadena que amplia l’abast del cos a cos—, ganivets, bombes i pistola. Les bombes responen a la postura: dempeus roden cap al blanc; ajupit queden com una càrrega temporitzada. És una diferència petita que recompensa entendre l’ordre, no prémer-lo per rutina.¹

La màgia ninja disposa de sis efectes, entre els quals hi ha immobilització, invulnerabilitat, duplicació, vol, llamp i tornado. Se’n poden guardar fins a quatre càrregues; després d’obtenir-ne una, cal derrotar deu enemics perquè l’indicador esquerre parpellegi. Només llavors es pot invocar mantenint premut el botó de salt i prement atac, una combinació prou estranya perquè el fullet d’instruccions sigui gairebé part del comandament.¹

A Occident, el recorregut consta de cinc missions i 19 fases, i cada missió culmina amb un líder. Una capsa nord-americana va anunciar-ne 15; una impressió posterior ho va corregir a 19. El detall és revelador: fins i tot l’embalatge va necessitar una segona passada per descriure bé l’escala del joc.⁵

Al Japó i Corea, la campanya es divideix en sis missions de tres o quatre fases. La progressió continua basada en rescats, fases i caps, però aquestes edicions agrupen el trajecte de manera diferent de les cinc missions occidentals.²³

La ruptura més clara arriba amb la bonificació. La càmera passa a primera persona i només mostra les mans de Joe mentre els ninjes s’acosten. La creueta orienta el llançament i qualsevol botó d’acció envia un shuriken; cada objectiu encertat val 500 punts. Si un enemic arriba al primer pla, la bonificació es perd, però la campanya continua.¹

L’edició japonesa va sortir el 19 de juny de 1988 en un cartutx de 2 Mbit amb referència G-1353. La nord-americana va arribar el setembre del mateix any amb el número 7009. L’edició europea, identificada com a MK-7009-50, està datada el 1988. GameFAQs data les edicions sud-coreana i brasilera el 1989 i una reedició brasilera el 1994; aquestes tres dates no tenen corroboració independent i, per tant, no formen una cronologia confirmada.⁴⁶

La capsa japonesa de Mark III anuncia compatibilitat FM, i el programa admet variants musicals YM2413 i PSG. Aquesta possibilitat pertany a l’entorn japonès compatible i no descriu automàticament els cartutxos europeus o nord-americans. La barra de salut, les armes progressives, la màgia i la bonificació frontal defineixen la conversió més enllà d’aquesta diferència sonora.⁴⁵

Les diferències regionals també afecten els noms i les especificacions. Els manuals occidentals empren Ring of Five, mentre que una capsa nord-americana reproduïda per SMS Power diu Ring of Fire; els manuals japonès i coreà empren ZEED. Les edicions occidentals i japonesa són per a un jugador, igual que la coberta coreana. Tanmateix, les pàgines interiors del manual coreà imprimeixen «1–2 jugadors» i expliquen com connectar dos comandaments.¹²³⁵

El joc no inclou crèdits interns complets que permetin identificar individualment qui va programar, dissenyar o adaptar la conversió de Master System/Mark III.⁵

Shinobi encara funciona perquè cada pantalla planteja una lectura concreta: distància, pla, trajectòria i recompensa. No cal memoritzar un repertori enorme, però sí entendre què farà el mateix botó en cada posició. Quan aquesta gramàtica encaixa, Joe encadena projectil, canvi de pla, rescat i atac de proximitat amb una claredat seca i satisfactòria.

El límit és igualment clar. Qui busqui moviment flexible, correccions aèries generoses o una aventura llarga trobarà una acció rígida i molt dependent dels patrons. També hi ha combats menors que repeteixen la mateixa pregunta de distància. La varietat real apareix en la ruta, les millores i els caps, no en una transformació constant dels enemics bàsics.

És recomanable per a qui gaudeixi dominant controls compactes, perseguint una puntuació útil i convertint errors en coneixement. Convé menys a qui vulgui superar cada situació només amb reflexos. La millor porta d’entrada és jugar els primers carrers com un rescat, no com una cursa: en aquest Shinobi, arribar abans al cap pot significar arribar-hi pitjor.

Els manuals formen part del joc perquè expliquen combinacions essencials, dibuixen l’arsenal i enumeren les sis màgies. També mostren com cada mercat va reformular l’enemic i l’estructura. El fullet japonès conserva un anunci del servei telefònic Sega Joy Joy Telephone; l’europeu reuneix diverses llengües i va ser imprès al Japó.¹²

El llegat material més suggeridor és aquesta falta d’uniformitat: una capsa que primer diu 15 fases i després 19, tres denominacions diferents del grup enemic segons el mercat i una edició coreana que no concorda sobre els jugadors. Són rastres d’un mateix cartutx envoltat de relats, traduccions i especificacions diferents segons el mercat.⁵³