SDI a Sega Master System/Mark III: mou el satèl·lit sense perdre de vista el tret

El relat és escàs però funcional. Bases enemigues repartides per l’espai llancen míssils balístics i satèl·lits contra la Terra, i el jugador opera un satèl·lit defensiu enviat per interceptar-los. No hi ha cap heroi amb nom ni una trama que avanci entre escenes: el recorregut espacial marca una escalada militar fins al planeta final.¹

Aquesta brevetat fa que la presentació regional tingui més pes documental del que sembla. Katsuhiro Hasegawa explica que l’adaptació occidental va retirar l’Estàtua de la Llibertat tant de la introducció com del final. També va modificar el text de la pantalla de títol. Global Defense, per tant, no és només SDI dins una capsa amb un altre nom.³

Durant l’ofensiva, els objectius entren principalment per la dreta. El cursor de tir indica on impactarà el làser, però el satèl·lit ocupa una altra posició i rep els atacs. Apuntar no et posa fora de perill; moure’t per esquivar tampoc reorienta automàticament el tret. Cada gest obliga a decidir quina de les dues peces necessita atenció immediata.⁶

El làser premia més l’anticipació que la punteria microscòpica. Un impacte directe destrueix l’objectiu, però el núvol de l’explosió també pot atrapar enemics propers. Aprendre els patrons permet col·locar el cursor de tir on coincidiran diversos blancs. Disparar compulsivament funciona contra amenaces aïllades; preparar una explosió ben situada és el camí cap a una ofensiva perfecta.⁶

La partida occidental comença amb tres satèl·lits. La barra inferior registra les omissions: cada enemic que escapa a l’ofensiva i cada míssil que arriba al territori durant la defensa encenen una unitat vermella. Si la barra s’omple, el satèl·lit actual explota. Fora de la defensa, la partida acaba quan s’esgoten totes les reserves; durant una etapa defensiva, perdre el satèl·lit provoca la derrota immediata encara que en quedin. Superar l’etapa 10 completa la campanya i salva la Terra.⁵

Hi ha tres satèl·lits de suport, cadascun amb un efecte concret. El groc accelera tant el satèl·lit del jugador com el cursor de tir; el blanc esborra cinc unitats de dany; el rosa amplia l’àrea del làser. No són simples premis: el blanc pot rescatar una defensa compromesa, mentre que el rosa facilita les explosions múltiples necessàries per no haver de defensar res.²

Les dues edicions comparteixen quatre localitzacions —Terra, Lluna, cinturó d’asteroides i Saturn— però distingeixen l’escenari final: al Japó és un planeta mecànic i a Occident, un planeta ocult. Al Japó, cadascuna de les deu rondes conté una meitat ofensiva i una de defensiva. A Occident hi ha deu etapes alternes: les senars són ofensives i les parelles, defensives. Barrejar les dues nomenclatures faria semblar que una versió té el doble de campanya.⁴⁶

La puntuació converteix la neteja en una segona ruta de progrés. Un míssil val 50 punts, un satèl·lit 40, un caça 30 i una base 100. El 100% d’una categoria suma 2.000 punts. Una ofensiva perfecta comença amb una bonificació de 20.000 punts i un satèl·lit extra; cada perfecte consecutiu eleva el premi següent en 10.000.⁶

La sorpresa és la modalitat simultània amb dos comandaments. S’activa des del segon comandament prement la dreta i el botó 2, o l’esquerra i el botó 1. Després, el primer jugador mou el cursor de tir, el segon mou el satèl·lit i el làser dispara automàticament. El repte ja no consisteix a governar tot sol dues funcions alhora: ara exigeix que dos jugadors sincronitzin les seves accions.⁶

Per començar bé, convé resistir la temptació de moure sempre el satèl·lit. És millor conservar una posició segura, anticipar els patrons i vigilar que el cursor de tir no desaparegui dins el soroll visual. Al cinturó d’asteroides, les bases es confonen amb el fons; deixar-ne una viva significa més trets indestructibles i, probablement, una defensa posterior.⁶

Al Japó, el cartutx es va publicar com SDI; fora del Japó va adoptar el títol Global Defense. La coberta japonesa associa l’edició a Mark III/Master System, mentre les instruccions interiors se centren en Mark III. Els accessoris i les particularitats del manual japonès corresponen a aquesta edició concreta i no s’estenen automàticament a la resta de regions.³⁴

La presentació física occidental utilitza Mega Cartridge com a segell comercial i, en el cas europeu, ofereix instruccions en anglès, alemany, francès, castellà i italià. Europa i Nord-Amèrica comparteixen substancialment els mateixos controls, el mateix sistema de dany, les mateixes millores i la modalitat amb dos comandaments.⁶⁵

Avui continua sent atractiu perquè el seu sistema de control singular té una lògica clara. El joc demana separar supervivència i punteria, i després converteix cada objectiu perdut en una factura que cal pagar. Quan el patró encaixa, una explosió neta elimina un grup, evita tota una defensa i fa que l’èxit sembli guanyat, no concedit.

També pot cansar. Els fons canvien, però el repertori d’amenaces és limitat, el cursor de tir es perd amb facilitat i una defensa fallida castiga molt. És recomanable per a qui gaudeixi memoritzant patrons, perseguint percentatges i dominant un sistema de control peculiar. Qui busqui varietat constant o un joc que faciliti els primers intents hi trobarà una màquina severa. Millor provar-lo amb paciència —o amb una segona persona— i recordar la seva regla més punyent: allò que no destrueixes ara torna després.

Els manuals són especialment valuosos perquè expliquen allò que la pantalla no ensenya bé: la combinació per moure el satèl·lit, la persistència del dany i la modalitat amb dos comandaments. El japonès presenta el cartutx amb el segell comercial Gold Cartridge i conserva fins i tot l’anunci del servei telefònic Sega Joy Joy Telephone; l’europeu, molt més extens, desplega les instruccions en cinc idiomes.⁴⁶

El llegat específic d’aquesta conversió rau en la manera de traslladar dos moviments independents a una creueta i dos botons. La variant occidental hi afegeix una petita història de localització: el nou títol, la pantalla retocada i els símbols eliminats pertanyen a l’adaptació occidental.³¹

Sega va desenvolupar i editar aquesta conversió sota la direcció de Katsuhiro Hasegawa, que també va conduir l’adaptació occidental.³⁷⁸

La decisió tècnica essencial va ser fer cabre dos moviments independents en un comandament convencional. Mantenir el botó 1 converteix temporalment la creueta en control del satèl·lit; en deixar-lo anar, la creueta torna a moure el cursor de tir. La solució és econòmica i esdevé clara amb la pràctica, però resulta incòmoda durant els primers minuts: exactament la mena de compromís que dona personalitat a una conversió domèstica.¹