RoboCop Versus The Terminator per a Sega Master System/Mark III: disparar mentre la ciutat creix en vertical

La història no es limita a reunir dues llicències. Cyberdyne aprofita la unió entre la ment humana i l’ordinador de RoboCop per construir la CPU de Skynet. Quan la xarxa adquireix consciència, envia Terminators al passat i prepara un parany a l’OCP. Després de combatre l’ED-209, RoboCop es connecta a un ordinador i proporciona involuntàriament la tecnologia necessària. Transportat al futur, ha de travessar les defenses de Skynet i destruir-ne la CPU.¹

El botó 1 permet disparar i el botó 2 permet fer un salt baix; si mantens premuda la direcció amunt i prems el botó 2, RoboCop fa un salt alt. A terra es pot orientar el tret en totes les direccions excepte directament cap avall. Si mantens premuda la direcció avall, RoboCop s’ajup per atacar enemics baixos. RoboCop s’agafa a les escales i les cadenes saltant-hi. Per penjar-se d’un cable superior, pot caure-hi des de dalt o mantenir premuda la direcció amunt i saltar-hi des de sota. Des d’aquests suports també pot disparar cap avall, però queda immòbil mentre obre foc.¹

La barra d’energia apareix a la cantonada superior esquerra i es reomple al començament de cada missió. Els caps tenen un indicador propi a la dreta. Les caigudes normals no fan mal, així que deixar-se anar pot escurçar una ruta; el privilegi s’acaba davant un perill o un pou sense fons.¹

La pistola sempre acompanya RoboCop. Recollir un rifle làser, un rifle de plasma o un llançacoets substitueix l’arma pesada anterior; si arriba viu al final, la conserva per a la missió següent. El plasma és especialment útil contra caps, però reservar una recàrrega d’energia per a més endavant pot importar tant com el calibre. Mantenir el botó de tir produeix foc automàtic lent; prémer-lo repetidament augmenta la cadència. També convé provar parets i decorats: alguns trets els travessen i certs objectes s’hi amaguen. Aquesta persistència converteix cada recollida en una aposta: conservar el plasma fins al cap facilita el combat, però morir abans obliga a refer el tram amb la pistola. Per això, explorar per trobar energia o una ruta més segura no és una pausa del tiroteig, sinó part del mateix càlcul.¹

Les onze missions tracen un recorregut des de l’entrenament i els carrers de Detroit fins a Delta City, l’OCP i les fortificacions de Skynet. Primer cal recollir armes, rescatar ostatges i destruir càmeres; després arriben fang tòxic, foc, fosses, endoesquelets i instal·lacions subterrànies. Aquestes tasques no sempre són obligatòries, però milloren la bonificació, igual que conservar energia. Córrer cap a la dreta resol el mínim; explorar i completar encàrrecs eleva la puntuació.¹

El recompte no encaixa. Els manuals enumeren onze missions, SMS Power cataloga onze nivells més una fase de bonificació i les contraportades europea i australiana imprimeixen «LEVELS: 6». La relació entre les tres formulacions continua sense explicació: podrien aplicar criteris diferents, però no hi ha base per precisar quins.¹³⁷⁸

Les sortides secretes obren fases ocultes i el joc n’anuncia l’objectiu quan les trobes. També hi ha portes que cedeixen davant el salt alt, objectes en un altre pla que es recullen saltant-hi i decorats que amaguen passos. És la millor resposta a la repetició: observar l’arquitectura com un sistema, no com un simple teló nocturn.¹

RoboCop Versus The Terminator per a Sega Master System/Mark III és una edició per a un jugador, desenvolupada i produïda per NMS Software i editada per Virgin Games. El menú permet triar tres nivells de dificultat: Easy, Normal i Hard; també permet activar o desactivar música i efectes, i consultar els crèdits. Normal és la selecció inicial del manual europeu. La dificultat determina si es comença amb set, sis o cinc vides i modifica la resistència o l’agressivitat dels adversaris.¹³⁵

El manual europeu documenta Master System, Master System II i Power Base Converter a Europa i Australàsia. El brasiler mostra els models Tec Toy Super Compact i Master System III Compact. Aquest abast no prova que existís una edició japonesa específica de Mark III ni permet atribuir-li diferències de programari.¹²

SMS Power i GameFAQs situen la publicació de Master System el 1993. L’ordre exacte de les tirades europea, australiana, Classic i brasilera continua sense resoldre’s; una data general no basta per reconstruir el calendari de cada capsa.³⁵

La ressenya retrospectiva assenyala menys combats contra caps que a les edicions de 16 bits, però destaca el disseny vertical, les àrees secretes i el tir multidireccional. La Master System redueix l’espectacle i concentra l’acció en recorreguts estrets on diversos pisos comparteixen pantalla. El preu són els alentiments quan s’hi acumulen enemics i projectils.⁹

Avui funciona millor si t’atrau un joc d’acció on cal triar bé l’altura i l’angle de tir. Els enemics ocupen finestres, carrers i terrats, i disparar des d’un cable pot resoldre una emboscada o deixar RoboCop exposat. Conèixer el lloc segur on aturar-se pesa més que avançar de pressa.

Cal acceptar parpelleig, alentiments i menys combats contra caps que en conversions més potents. Tampoc convé esperar salts àgils: RoboCop salta per assolir una escala, canviar de pla o obrir una ruta. En canvi, les parets permeables, els objectius opcionals i les sortides secretes recompensen qui examina cada pantalla.⁹

La recomanació és clara: val la pena per a jugadors pacients que gaudeixin dominant pocs moviments i aplicant-los en situacions cada vegada més carregades. Costa més recomanar-lo a qui prioritzi una fluïdesa constant o grans combats finals. La seva imatge perdurable és RoboCop penjat d’un cable, obligat a quedar-se quiet per disparar.

La versió de Master System circula en presentacions regionals ben diferenciades: una capsa europea estàndard, una reedició europea Classic, una edició australiana i una brasilera de Tec Toy. Les contraportades europea i australiana conserven la mateixa promesa de sis nivells, encara que els manuals descriguin onze missions.⁷⁸³⁵

L’edició brasilera no és només una caràtula traduïda: el manual és en portuguès, mostra models locals de Tec Toy, inclou una garantia de noranta dies i identifica la producció a la Zona Franca de Manaus. La capsa anuncia 4 MEGA, una dada física que no demostra canvis jugables. Els manuals també conserven una peculiaritat: el rècord inicial és de 7.500 punts i sobreviu a RESET, però desapareix en apagar la consola.¹²

Mike Fox figura com a programador; Steve Beverley, Wayne Edwards i Nick Pearce signen els gràfics, i Mark Cooksey, la música. SMS Power atribueix també l’animació als tres artistes i identifica Richard Chappells com a productor de NMS i John Roberts com a productor de Virgin. GameFAQs corrobora programació, gràfics i música, però no aquests últims detalls, atribuïts únicament a SMS Power.⁴⁶