Renegade per a Sega Master System/Mark III: colpejar bé exigeix vigilar els dos costats

El relat del manual brasiler de Tec Toy situa l'acció als anys setanta, en una New Arcadia dominada per un sindicat de drogues. En aquesta versió de la història, el protagonista és Mr. K, un vigilant que decideix combatre pel seu compte i arribar fins a Lucas, el dirigent instal·lat en una mansió protegida. Aquests noms identifiquen aquell relat regional.¹

El mateix manual brasiler dona un adversari principal a cada etapa del viatge. Jack tanca la missió del metro; Joel espera després dels molls i la carretera; Kim ocupa una sala d'estil japonès; Lucas culmina el laberint final. Així, el trajecte avança des dels afores conflictius de New Arcadia fins al centre del sindicat.¹

La creu direccional desplaça el protagonista cap a l'esquerra i cap a la dreta, mentre amunt i avall canvien el pla de profunditat. En combat, la funció de cada botó depèn de l'orientació de Mr. K: un ataca els enemics que té al davant; l'altre respon amb puntades o moviments defensius cap al costat oposat. Cal mirar on són els enemics abans de prémer, especialment quan n'arriba un per darrere.¹

Prémer dues vegades una direcció inicia una cursa capaç d'enderrocar enemics desprevinguts. Després de córrer, cal emprar el botó d'atac corresponent al costat on queda l'adversari per rematar l'aproximació amb un cop; les instruccions s'inverteixen si canvia de costat. Prémer alhora els botons 1 i 2 activa el salt amb puntada i, després de la cursa, un atac més contundent. Topar amb una paret per calcular malament la distància deixa el protagonista exposat.¹

La proximitat obre una segona capa. El protagonista agafa automàticament un enemic quan s'hi acosta prou: un botó encadena puntades i l'altre el llança. També pot dominar un enemic caigut o escapar d'una presa per l'esquena. Si xoca contra una paret mentre corre, prémer els botons 1 i 2 just en l'impacte li permet fer una volta i aterrar dempeus. Són ordres exigents, però donen una resposta concreta a l'encerclament.¹

La interfície manté visibles l'energia del jugador i de l'enemic, la puntuació i el cronòmetre. Cada impacte li resta a l'enemic una barra d'energia; quan el seu indicador queda buit, abandona l'escena. Això permet repartir cops entre diversos objectius o concentrar-se en un de sol. Concentrar els atacs elimina abans un membre del grup, però facilita que els altres colpegin des del costat desatès.¹

Les bonificacions floten i desapareixen, de manera que recollir-les també és una decisió de posició. La L recupera energia i afegeix dues barres a l'indicador, però el manual brasiler no n'especifica cap capacitat màxima. La P augmenta la potència, l'1UP concedeix una vida i la S ofereix invencibilitat breu. Córrer cap a l'objecte pot salvar la partida o deixar el protagonista exposat als enemics.¹

Les quatre missions no són quatre repeticions del mateix carrer. El joc passa del metro a les drassanes, interromp la lluita a peu amb un tram de carretera en motocicleta, obre dues portes en la tercera missió i acaba amb una mansió organitzada com un laberint. Els enfrontaments principals separen els trams i canvien les distàncies i el grau d'atenció que exigeix cada combat.¹

Es pot triar entre tres nivells de dificultat. El primer és el més assequible i el tercer, el més dur. La gradació importa perquè obliga a afinar la identificació de la posició de cada enemic respecte del protagonista, anticipar com s'apropen els rivals i aprofitar millor les mateixes ordres de combat.⁴

El mode de dos jugadors per torns alterns tampoc converteix la campanya en una baralla cooperativa. Comença el jugador 1 i el segon entra quan el primer perd una vida. Cadascú pot escollir una dificultat diferent, una flexibilitat curiosa per compartir la partida, però cada combat continua recaient en una sola persona.¹

La conversió funciona amb el comandament estàndard de Master System.²

La versió conserva prou personatges en pantalla i prou profunditat perquè l'encerclament sigui llegible. La contrapartida és una acció seca: els espais estrets, els personatges compactes i la lògica lateral poden fer que una pulsació equivocada costi diversos cops seguits. No és una versió que dissimuli la seva duresa amb una posada en escena amable.¹

Avui, el millor argument per jugar-hi és la seva relació poc habitual entre comandament i espai. Molts jocs de lluita de carrer permeten desfer-se d'un grup amb una seqüència còmoda; aquí, un enemic que canvia de costat també canvia la resposta correcta. Quan el sistema s'entén, separar enemics, girar-se a temps i convertir una presa en llançament produeix una satisfacció molt concreta.

També conserva una tensió que no depèn d'una campanya llarga. El cronòmetre força a actuar, els objectes desapareixen i les trampes de l'escenari poden eliminar instantàniament un enemic o costar una vida al protagonista. El mateix escenari és oportunitat i amenaça. La duresa del reinici, però, castiga més el temps del jugador que la seva curiositat.¹

És recomanable per a qui gaudeixi aprenent controls singulars, repetint recorreguts curts i millorant la lectura de grups. Resultarà menys amable a qui busqui cooperació simultània, continuacions generoses o una resposta immediatament intuïtiva. Cal començar al nivell 1, dominar primer els costats i acceptar que la ciutat no regala segones oportunitats: a Renegade, mirar enrere forma part de colpejar endavant.

L'edició europea i la brasilera es distingeixen físicament pels números 7116 i 025300. La caixa europea presenta textos multilingües; la brasilera incorpora la marca Tec Toy i la indicació de 2 MEGA. Aquests elements identifiquen els dos embalatges i els seus àmbits regionals.²

El manual brasiler té setze pàgines i inclou instruccions, una garantia de Tec Toy i adreces de Manaus i São Paulo. A la contracoberta hi figuren el crèdit © Technos Japan Corp., la indicació de llicència de Taito Corp. i l'avís © 1993 Taito Corp. Aquests noms i avisos identifiquen el document brasiler, no necessàriament la caixa europea.¹

La conversió de Master System de 1993 s'atribueix a Natsume, mentre Sega consta com a editora europea. Els crèdits conservats també detallen funcions individuals de programació, disseny, música i direcció. Technos Japan hi apareix vinculada a la creació o la llicència del joc original.²³⁵

El document brasiler no anomena Natsume: mostra © Technos Japan, llicència de Taito i © 1993 Taito. MobyGames, en canvi, compila un avís © Taito 1992. Sense una explicació directa d'aquesta discrepància, cal vincular el 1993 al manual brasiler i el 1992 al registre de MobyGames, sense convertir cap dels dos anys en una data universal de drets d'autor per a totes les regions.¹⁵