Rampage per a Sega Master System: colpejar i fugir abans que caigui l’edifici

L’argument és una excusa orgullosament mínima. Tu i, si n’hi ha, el teu company sortiu a destrossar la ciutat, menjar-ne els espectadors i apartar qualsevol força que intenti frenar-vos. No hi ha cap viatge dramàtic que competeixi amb l’acció: la història és la imatge d’una escala urbana capgirada, on les persones són petites i les façanes, consumibles.¹

Ralph és el llop, George el simi i Lizzie la sargantana. Ralph té el cop més fort, George és més hàbil escalant i Lizzie corre més de pressa a quatre potes. Són especialitats fàcils d’entendre, no pas tres campanyes diferents: orienten la tria inicial, però tots comparteixen l’objectiu i les accions fonamentals.¹

La creu direccional mou el monstre a esquerra o dreta. Quan t’acostes a un edifici, amunt inicia l’escalada; a la façana, les direccions també serveixen per mirar i orientar l’atac. El botó 1 colpeja i el botó 2 fa saltar en la direcció marcada. La pausa s’activa amb el botó Pause de la Master System.¹

Colpejar una façana hi obre forats i acosta l’edifici al col·lapse. Quan és a punt de caure, cal decidir entre rematar-lo o saltar. Quedar-s’hi massa temps converteix el teu èxit en càstig. Rampage funciona millor quan l’enderroc no és una animació final, sinó una alarma.¹

Soldats i helicòpters interrompen aquesta lectura de la façana. Pots deixar-los fora de combat amb un cop, però atacar-los et fa desviar l’atenció de la demolició i abandonar una posició útil. Alguns enemics o vianants són engolits automàticament quan els colpeges; menjar pot ajudar, però alguns elements comestibles també et poden perjudicar. La ciutat és un rebost amb trampes.¹

Sota la puntuació hi ha la barra de dany. Els impactes, les caigudes i la runa la buiden; quan l’energia s’esgota, el gegant torna automàticament a la forma humana. La partida sembla començar amb tres vides, i el botó 2 permet recuperar el monstre gastant-ne una.¹³

La supervivència demana ordenar prioritats visibles: edifici, enemic, menjar i sortida. George facilita l’ascens; els cops de Ralph són més efectius; Lizzie canvia de posició més de pressa. Cap especialitat anul·la el risc central. Si t’entestes a obtenir un últim impacte quan l’estructura ja és a punt de caure, el monstre més adequat també acaba sota la runa.¹

Amb dos comandaments, tots dos jugadors actuen alhora sobre la mateixa pantalla. Poden repartir-se edificis i contenir les amenaces, però els cops entre monstres també concedeixen punts. Per tant, no és cooperació pura: ajudar el company accelera el progrés, mentre que atacar-lo fa pujar la puntuació i pot complicar una situació que ja era caòtica.¹

La campanya encadena San Francisco, Los Angeles, Las Vegas, Dallas, St. Louis, Chicago, Detroit, Baltimore, Philadelphia i New York. Cada ciutat conté cinc paisatges, cinquanta en total. L’objectiu no canvia: només passes al següent quan tots els edificis han caigut, de manera que no pots fugir d’una disposició incòmoda ni deixar una torre mig dreta.¹

En perdre les tres vides, sembla possible continuar sense límit, però la puntuació torna a zero. Això separa dos reptes. Arribar al final depèn de la perseverança; conservar una bona puntuació exigeix evitar aquest rescat.³

Després del cinquantè paisatge apareix un final. Arribar-hi converteix la successió de demolicions en un recorregut llarg amb desenllaç, però la dificultat creix sobretot mitjançant més pressió i disposicions menys còmodes. No esperis sistemes nous a mig camí: el progrés mesura fins on aguantes el mateix ritual destructiu.³⁴

Rampage per a Master System és una conversió del joc recreatiu de Bally Midway desenvolupada per Sega Enterprises. Activision va distribuir l’edició nord-americana; Sega va publicar les edicions europea i australiana, i Tec Toy, la sud-americana.¹²⁵

La conversió de Master System conté cinquanta paisatges i un final després de completar-los. La puntuació acompanya tot el recorregut, però la continuïtat de la campanya depèn també de les vides. Les continuacions semblen il·limitades després de perdre-les, tot i que cadascuna torna el marcador a zero.³⁴

L’acció queda adaptada al comandament de dos botons de la consola. La creu combina desplaçament, escalada, mirada i direcció de l’atac; el botó 1 colpeja, el botó 2 salta i la pausa obliga a prémer el botó de la mateixa Master System. És una distribució compacta, però sobre una façana una mateixa direcció pot canviar de funció segons la posició del monstre.¹

L’edició nord-americana es va publicar el gener de 1989. La data europea continua discutida: hi ha registres que la situen el 1988 i d’altres que indiquen juliol de 1989. L’any exacte de publicació a Europa, per tant, no es pot fixar amb seguretat.²⁵

Avui, Rampage encara comunica la seva fantasia amb una eficàcia envejable: veus una torre, hi puges i la converteixes en runa. No exigeix memoritzar combinacions ni interpretar menús llargs. El pla és immediat, però l’execució produeix decisions reals sobre posició, ritme i retirada. És un joc millor quan observes l’edifici que quan només martelleges el botó.

La millor porta d’entrada és una partida de dos jugadors. Repartir façanes alleuja la monotonia i crea accidents memorables quan algú caça punts a costa de l’altre. En solitari, convé jugar per sessions breus i canviar de monstre: les especialitats aporten matisos, però no transformen prou el recorregut per sostenir cinquanta paisatges seguits sense fatiga.

És recomanable per a qui valori objectius transparents, puntuació i caos local compartit. No ho és tant per a qui busqui paisatges amb idees noves o una progressió plena de sorpreses. La conversió de Master System ofereix una demolició llarga i honesta: divertida mentre cada edifici és una decisió, feixuga quan només en queda la paret.

La caixa europea adopta la quadrícula blanca de Sega, la il·lustració dels tres monstres i el número de producte 27005. La contraportada combina textos en cinc idiomes amb quatre captures i la indicació d’un o dos jugadors. Als Estats Units, la quadrícula vermella i el logotip d’Activision canvien clarament la presentació; al Brasil, la portada incorpora Tec Toy i l’anunci «2 MEGA».²⁵

El manual nord-americà és breu però especialment útil: en vuit pàgines concentra la premissa, els controls, les especialitats dels monstres, la campanya, el dany i diversos consells. També acredita Tom Sloper com a productor, John Crompton en gestió de producte i Kelly Zmak en proves; Liz Armstrong signa la guia, Laura Singer en gestiona l’edició i GlennHills Graphics Company n’assumeix la producció.¹