Rambo III a Sega Master System/Mark III: dispara abans que l’enemic obri foc

El punt de partida segueix la missió cinematogràfica: Trautman és capturat per forces soviètiques mentre lliura armes als mujahidins a l’Afganistan. Les autoritats consideren massa delicada una operació oficial, de manera que Rambo entra al país per rescatar el seu amic i antic comandant, ajudar els rebels i sortir-ne viu.¹

El joc redueix aquest conflicte a una successió d’escenes de combat. La narració dona sentit als canvis de lloc i al rescat, però no interromp sovint l’acció: Trautman és l’objectiu, les forces soviètiques són l’oposició i el Mil Hind assenyala el desenllaç mecànic de la missió.⁶

Disparar abans que disparin

La pantalla es desplaça automàticament i presenta soldats, tancs i helicòpters que convé atacar abans que obrin foc. La informació és immediata: veus una figura, la identifiques i decideixes si mereix un tret. Abatre les amenaces abans que ataquin redueix els impactes rebuts i activa la recuperació gradual de vida; dubtar massa permet que el càstig es vagi acumulant. Per avançar a la batalla següent, però, cal eliminar tots els soldats enemics de l’escena actual.¹

Disparar indiscriminadament tampoc funciona. Ferir presoners o habitants del poblat redueix la vida o la puntuació, de manera que la velocitat només és útil si va acompanyada d’una lectura visual correcta. Enmig de personatges petits i decorats carregats, aquesta exigència pot ser estimulant, però també explica bona part de la duresa del joc.²

Disparar sobre el mateix marcador

La franja inferior mostra la puntuació, una barra vermella de vida, una bomba, un objecte de recuperació i la reserva de munició automàtica. La particularitat és que alguns recursos s’activen disparant contra la seva icona. La bomba elimina els enemics visibles, inclosos tancs i helicòpters; l’objecte de recuperació omple de nou la barra de vida.¹

Només pots dur una bomba alhora. Mantenir premut el gallet produeix foc continu mentre queda munició automàtica, però, quan s’esgota, l’arma només pot disparar trets individuals fins al final de la ronda. Aleshores la cadència depèn de prémer i deixar anar ràpidament el gallet, una degradació clara de potència que castiga haver malgastat la reserva.¹

Els objectes sospitosos, com caixes o gerres, poden amagar bombes addicionals. Al final de la ronda, el joc també premia bombes, recuperacions, munició i segments de vida que no hagis gastat. Això crea una decisió senzilla però efectiva: consumir ara un recurs per assegurar la supervivència o conservar-lo per augmentar la puntuació.¹

La progressió és lineal, però procura que cada tram tingui una silueta pròpia. Casernes, construccions del poblat, roca, instal·lacions de maó, torres nocturnes i coves porpres reordenen els llocs on pot aparèixer una amenaça. No canvia la regla bàsica, però sí la facilitat amb què pots llegir la pantalla.¹

A la sisena batalla apareix el sergent Koloff. Els manuals adverteixen que els trets directes no li fan efecte i conviden a buscar una altra manera de neutralitzar-lo, però no revelen el procediment concret.¹²

La setena batalla funciona com una última resistència davant l’exèrcit soviètic. L’objectiu final és destruir el gran helicòpter Mil Hind, una diana que ocupa molt més espai que els soldats anteriors i concentra el desenllaç en l’habilitat practicada al llarg del joc: apuntar, disparar i administrar el dany.¹

Rambo III es presenta amb la denominació Sega Master System/Mark III, però els controls detallats provenen dels manuals nord-americà i brasiler de Master System. Tots dos exigeixen connectar la Light Phaser al port de control 1. Apuntar la pistola al televisor i prémer-ne el gallet permeten iniciar la partida; durant el joc, el mateix gest dispara, mentre que mantenir el gallet premut activa el foc continu disponible. No hi ha prou evidència per atribuir cap tret propi a una edició específica de Mark III.¹²

Als manuals nord-americà i brasiler, la Light Phaser concentra l’inici, la punteria, el tret i l’activació dels recursos del marcador; no s’hi descriu cap control convencional alternatiu. L’embalatge europeu també anuncia l’ús de la pistola, però aquesta dada no basta per afirmar que sigui obligatòria en totes les edicions regionals.¹²⁷

L’edició nord-americana és per a un jugador i es distribueix en Sega Cart, el nom comercial del format de cartutx, amb el número de producte 7015; també identifica Tonka com a distribuïdora. El revers de la capsa europea presenta textos en cinc idiomes i mostra la Light Phaser com a reclam. Al Brasil, Tec Toy publica la seva edició en portuguès, el manual de la qual exigeix explícitament la pistola.⁵⁷⁴

Visualment, la Master System reserva la franja inferior per a tota la informació crítica i deixa la resta de la pantalla a figures grans, vehicles i decorats de colors plans. Aquesta claredat funciona millor quan l’enemic contrasta amb el fons; quan civils, soldats i objectes comparteixen tons, la dificultat ja no prové només dels reflexos, sinó de distingir-los a temps.

Avui continua essent atractiu com a joc de punteria amb una regla més fina que «dispara a tot». L’ordre dels objectius, la recuperació de vida i les penalitzacions pels innocents obliguen a prendre decisions tàctiques breus. Per jugar a les edicions nord-americana i brasilera tal com les descriuen els seus manuals, necessites una Light Phaser i una configuració compatible; aquest requisit no es pot generalitzar amb seguretat a totes les edicions regionals.¹²

És recomanable per a qui gaudeixi perfeccionant una ruta fixa, intentant millorar la puntuació i aprenent on apareix cada amenaça. També té interès per a qui vulgui veure com un perifèric pot governar no només la punteria, sinó l’ús dels recursos. En canvi, frustrarà qui busqui moviment lliure, exploració o una campanya flexible.

La limitació principal és la mateixa que li dona caràcter: gairebé tot depèn d’un sol gest, repetit durant set batalles. Si acceptes aquesta concentració i, en les edicions nord-americana o brasilera, disposes del perifèric requerit, trobaràs una partida exigent i llegible, amb decisions reals dins d’un marc molt estret. Rambo no pot aturar la pantalla; tu només pots arribar abans que el tret enemic.

La capsa europea desplegada conserva el frontal explosiu i dedica el revers a textos en anglès, alemany, francès, castellà i italià. També identifica el joc com una experiència per a un jugador amb la Light Phaser. Més que una simple traducció, l’embalatge recorda que el perifèric formava part de la promesa comercial de l’edició.⁷

Al Brasil, Tec Toy va publicar una edició en portuguès. El manual brasiler declara que la Light Phaser és necessària, inclou una garantia de noranta dies i indica que l’edició es va produir a la Zona Franca de Manaus.²

A Amèrica del Nord, el joc va arribar el desembre de 1988 amb el número de producte 7015. L’edició europea, també de 1988, utilitza 7015 o MK-7015-50, i la coreana, GB-7015. Aquests identificadors permeten reconèixer cada embalatge regional.³

El manual nord-americà inclou fins i tot un full per anotar dates, noms i puntuacions. És una peça modesta, però revela com s’esperava que es jugués: no tant per descobrir una història nova cada vegada, sinó per repetir les set batalles, gastar millor els recursos i anotar una puntuació més alta.¹