Quartet per a Sega Master System/Mark III: pren la clau al líder i arriba a la sortida

Milers d’anys en el futur, la humanitat viu en colònies repartides per la galàxia. Uns invasors ocupen la Colònia Espacial Número Nou, profanen la tomba de la reina Cynthia i s’enduen el seu taüt. Recuperar-lo i evitar l’ensorrament de la colònia és el marc que justifica l’avanç per les rondes.¹⁴

Mary és l’heroïna de la partida individual i el primer personatge en parella; Edgar queda assignat al segon jugador. El manual els presenta com els únics humans amb prou poder espiritual per derrotar els alienígenes. El joc no desenvolupa gaire més els personatges, però la presència de tots dos dona coherència a la cooperació simultània.¹

La creu direccional mou Mary o Edgar, prémer avall els fa ajupir i les diagonals inferiors permeten avançar ajupits. Aquesta última maniobra serveix per ajustar la posició sense oferir el cos sencer. Saltar i disparar ocupen botons separats, de manera que cada passadís planteja una decisió senzilla: conservar una trajectòria segura o atacar abans que l’enemic tanqui l’espai.¹

Amb el Jet Engine, la creu controla vuit direccions i el botó 1 obre portes quan el personatge s’hi planta davant. Volar evita salts incòmodes i permet canviar d’altura immediatament, però no anul·la el perill. Com que el contacte pot fer caure l’equipament, travessar una pantalla plena de projectils continua exigint triar una trajectòria segura.¹⁵

Els objectes reforcen aquesta lectura espacial. El Stopper congela temporalment els alienígenes, la bomba afecta tots els alienígenes presents a la pantalla i els míssils poden neutralitzar-los o augmentar el poder. Les Point-Balls apareixen després d’eliminar enemics i aporten punts: recollir-les sembla opcional, però accelera els ascensos de rang i les millores associades.¹

A partir de la segona ronda, el mapa es divideix entre el Surface World, el món de superfície, i l’Underworld, el món subterrani. La Warped DoorWarped Door: Porta que comunica el Surface World, o món de superfície, amb l’Underworld, o món subterrani, a partir de la segona ronda. és la porta que els comunica i l’únic pas entre tots dos: s’hi entra prement amunt a peu o el botó 1 amb el Jet Engine. La diferència de control és petita, però enmig del combat pot produir l’error més irritant del joc: disparar o saltar quan volies canviar de món.¹

La partida comença amb tres vides. Perdre-les totes talla una progressió que depèn tant d’haver arribat lluny com d’haver recollit les Star-Powers correctes. Per això convé tractar cada objecte útil com una assegurança de ruta, no com una invitació a accelerar sense mirar.¹

Les rondes no són simples corredors. La primera ensenya el ritual del líder, la clau i la sortida; les següents introdueixen els dos mons, enemics nous i condicions específiques per descobrir les Star-Powers. A la segona cal disparar a l’enemic Maback situat al capdamunt d’una formació vertical; a la tercera, dos trets al pot de la sortida. El joc espera observació, però comunica poc aquestes regles.¹

El rang Captain s’assoleix amb 40.000 punts i amplia la distància de tir; Major, amb 80.000, concedeix una vida; Colonel, amb 120.000, eixampla l’abast; General, amb 200.000, accelera els trets. Així, recollir Point-Balls i medalles no és lluïment: modifica les eines amb què afrontes els laberints posteriors.¹

El mode simultani per a dos jugadors posa Mary i Edgar a la mateixa partida i atorga 5.000 punts per cada medalla del líder. Compartir pantalla facilita cobrir diverses altures, però també omple l’espai de moviments i trets. Quartet funciona millor quan la parella reparteix funcions: una persona obre camí mentre l’altra protegeix la clau o cerca l’accés correcte.¹

Aquesta edició per a Sega Master System/Mark III no trasllada simplement la recreativa a una consola menys potent. Sega la descriu com una reordenació profunda: incorpora una història pròpia, modifica enemics, permet tornar enrere pels mapes i vincula part del progrés a la puntuació. El resultat és més laberíntic i domèstic, menys dependent d’avançar sempre cap a la dreta.³

El Japó va rebre el joc el 18 de gener de 1987 com a Double Target: Cynthia no Nemuri. Quartet va arribar als Estats Units l’abril del mateix any. Les edicions europea i australiana es daten el 1987, sense dia ni mes verificats. L’edició japonesa utilitza el codi G-1314 i un cartutx d’1 Mbit; els embalatges occidentals mostren la denominació The Mega Cartridge.²⁶

Entre les diferències regionals verificades, Sega assenyala un gràfic diferent per a Mary a la versió nord-americana respecte de Double Target. No hi ha prou suport per estendre aquesta observació a una llista més gran de canvis. Allò segur és el canvi de títol i presentació, no una suposada revisió integral del programa.³

Avui, Quartet continua sent interessant quan es juga com un problema de ruta. La satisfacció no prové només de disparar, sinó de recordar portes, conservar el Jet Engine i decidir quan val la pena exposar-se per una Star-Power. La combinació és prou singular per superar la modèstia visual i la duresa dels salts.

També demana paciència. Les pistes imprescindibles queden fora de la pantalla, els contactes poden desmuntar una ronda ben preparada i repetir trams per una Star-Power perduda pesa més que un simple intent fallit. Qui busqui acció lineal trobarà fricció; qui gaudeixi cartografiant sistemes petits hi trobarà una peça sorprenentment obstinada.

La recomanació és directa: juga-hi amb el bucle clau-sortida ben entès i, si pots, comparteix-lo amb una segona persona. No és el Quartet més fidel a la recreativa, sinó el que converteix una invasió espacial en una feina de missatger armat. Aquí, vèncer el monstre és només mitja victòria; encara has de tornar amb la clau.

La presentació física explica bé la doble identitat del joc. Al Japó, el títol llarg dedicat a Cynthia apareix dins la gamma de cartutxos anomenada Gold Cartridge, amb el codi G-1314; a Occident, les capses blanques de Sega destaquen Quartet i The Mega Cartridge. El manual nord-americà és de 1987, va ser imprès al Japó i inclou una garantia limitada de noranta dies de Sega of America.²¹

El fullet també conserva una mena de cartografia invisible: enumera divuit enemics, revela com obtenir les Star-Powers i reserva una pàgina per anotar puntuacions a mà. És un objecte funcional, no un simple complement. Sense aquestes instruccions, diverses regles centrals semblen secrets arbitraris; amb elles, el joc mostra la seva estructura real.¹

El desenvolupament d’aquesta edició s’atribueix a Sega; la identificació més específica de Sega R&D2 continua incerta.⁵⁶

El seu context més revelador és la llibertat amb què adapta la recreativa. En lloc de perseguir una còpia reduïda, la versió de Master System reorganitza mapes, progressió i història per construir una aventura domèstica basada en aprendre i repetir rutes. Aquest desplaçament explica tant els seus millors encerts —exploració, vol i rangs— com el seu defecte més persistent: massa informació decisiva viu al manual.³