Predator 2 per a Sega Master System: disparar mentre el caçador busca els ostatges

La ficció trasllada l’acció a una Los Angeles de 1997 declarada en estat d’emergència. La guerra entre bandes colombianes i jamaicanes, el tràfic de drogues i la presa d’ostatges ja han convertit la ciutat en una zona de combat quan apareixen assassinats que no encaixen amb la violència humana.¹

Harrigan és presentat com un veterà del departament de policia, condecorat i eficaç, però també independent i destructiu. Informes policials i de l’FBI vinculen el Predator amb un escorxador i amb un possible cau sota la ciutat. El joc tradueix aquesta escalada sense gaire dramatització: primer domina la guerra urbana; després, la caça alienígena ocupa el centre.¹

La creu direccional mou Harrigan en vuit direccions. El botó 1 dispara i el botó 2 permet anar canviant entre les armes especials. A la pantalla de presentació, el botó 1 obre el menú principal i, sobre «START GAME», inicia la partida; a «PASSWORD», la creu direccional i el botó 1 serveixen per introduir la contrasenya. No hi ha cap ordre separada de salt documentada.¹

L’arma estàndard conviu amb rifle, arma de dispersió, escopeta retallada i granades. El rifle augmenta la potència; la dispersió cobreix una zona més ampla; l’escopeta és l’arma humana que colpeja amb més força, i les granades serveixen contra concentracions o vehicles. Canviar d’arma és, per tant, una resposta a la forma visible de l’amenaça, no una millora lineal.¹

L’armilla antibales amplia l’energia i la farmaciola reomple el mesurador i concedeix una vida. Contra els Predators, però, el manual distingeix entre atordir i derrotar: les armes convencionals només els frenen, mentre que la llança i el disc alienígenes són les eines realment eficaces. Arribar a aquests combats només amb armament humà obliga a contenir l’enemic sense poder eliminar-lo.¹

La recomanació més útil és avançar amb intenció. Un grup pot retenir-te mentre el Predator actua fora de pantalla, de manera que netejar cada racó no sempre és la resposta correcta. Quan la retirada és necessària, el manual aconsella mantenir Harrigan encarat als perseguidors i continuar disparant fins a arribar a una escala o sortida.¹

Les set fases construeixen una baixada gradual des dels carrers fins al territori del Predator. Completar les fases 1 a 5 proporciona la contrasenya de la fase següent, i les claus permeten accedir a les fases 2 a 7. Així s’evita haver de recomençar sempre des del principi. En una campanya basada en repetir un bucle exigent, aquesta continuïtat és més que una comoditat.¹⁴

El manual brasiler compta set fases; SMS Power i les contrasenyes de GameFAQs coincideixen amb aquesta estructura. Mean Machines Sega, en canvi, parla de nou nivells, sense explicar la causa de la diferència. També discrepen sobre la mort de tres ostatges: el manual diu que acaba la partida, mentre que la ressenya britànica afirma que consumeix una de les tres vides.¹²⁴³

Predator 2 per a Master System és un joc per a un jugador, distribuït en un cartutx de 2 Mbit i pensat per al comandament estàndard. L’edició europea duu el codi MK-27026-50; la brasilera, publicada per Tec Toy, duu el 027110. Les dues edicions es diferencien pel codi, la llengua de l’embalatge i les marques comercials.²

Les datacions europees no coincideixen. GameFAQs dona el 17 de desembre de 1992, SMS Power situa el llançament el 1993 i VGDB el data el gener d’aquell any. VGDB fixa la versió brasilera el maig de 1993. L’edició europea s’ha de situar, per tant, entre 1992 i 1993 sense imposar-hi un dia definitiu.⁴²⁶

L’edició brasilera inclou un manual en portuguès publicat per Tec Toy, una garantia de noranta dies i dades vinculades a Manaus i São Paulo. El manual explica les regles d’aquesta variant regional, però la contradicció britànica sobre els ostatges impedeix assumir que cada detall s’apliqués idènticament a totes les còpies europees.¹

Avui, Predator 2 conserva una idea prou clara per superar l’etiqueta de conversió cinematogràfica rutinària: et demana que disparis de pressa, però castiga l’obsessió per dominar cada pantalla. L’ostatge converteix l’espai que encara no veus en una amenaça. Aquesta tensió funciona especialment bé quan una arma nova obre pas sense detenir l’avanç.

També cal acceptar-ne l’estretor. El repertori d’accions canvia poc durant set fases, anar canviant entre les armes especials pot ser incòmode sota pressió i les escenes amb diversos enemics deixen poc temps per interpretar el perill. No és una aventura de descoberta ni un joc de combat sofisticat; és una cursa lateral disciplinada, amb marge reduït per improvisar.

És recomanable per a qui gaudeixi memoritzant rutes, administrant un arsenal breu i millorant una execució fase rere fase. Qui busqui exploració lliure, grans variacions mecàniques o una recreació narrativa rica de la pel·lícula hi trobarà massa insistència. El seu millor moment arriba quan deixes de perseguir tots els enemics i corres cap a un simple rètol «HELP».

La capsa europea presenta el joc amb una portada centrada en el Predator i una contraportada multilingüe plena de captures. Al Brasil, Tec Toy adapta els textos i les marques comercials.⁵

El manual brasiler adopta la forma d’un expedient confidencial: memoràndums, informes policials i segells converteixen les instruccions en part de la ficció. També inclou una garantia de noranta dies i dades de producció vinculades a la Zona Franca de Manaus. Quatre pàgines publicitàries presenten altres jocs de Tec Toy. L’objecte parla tant de Predator 2 com de la manera de vendre Master System en aquell mercat.¹

L’atribució corporativa demana més precisió que un únic nom. Teeny Weeny Games figura com a desenvolupador o responsable de producció, i els crèdits també identifiquen l’equip «Acclaim Development Gray Team». La pantalla inicial reuneix Twentieth Century Fox, Acclaim, Teeny Weeny Games, Sega i Arena, reflex d’una llicència repartida entre propietat cinematogràfica, producció i publicació. Paul Johnson consta en la programació i Angela Sutherland en la producció. John Cassells i Ross Harris apareixen vinculats a l’art. Matt Furniss signa la música per a Krisalis.²