Poseidon Wars 3-D a Sega Master System/Mark III: dispara abans de veure l’enemic

Una força invasora travessa el mar, sorprèn l’armada del país i n’enfonsa una part. Davant l’emergència, el govern mobilitza el Poseidon, un creuer ràpid d’entrenament tripulat per cadets. Tu n’ets un: primer has de demostrar que pots sobreviure a les pràctiques; després, ja com a oficial, has d’entrar en aigües hostils i aturar la flota enemiga.¹

La història és sobretot una justificació funcional de la progressió. El pas de cadet a oficial coincideix amb l’obertura de les missions de combat, i els rangs posteriors tradueixen la puntuació acumulada en una carrera militar. No hi ha personatges desenvolupats ni escenes llargues: el protagonista real és el mateix Poseidon, perquè les seves avaries i millores uneixen una missió amb la següent.

Apuntar amb els instruments, no només amb els ulls

La creu direccional mou el punt de mira. El botó 1 dispara el canó doble de 76 mm, útil contra vaixells i aeronaus, i el botó 2 llança els SSM. El tret queda adreçat al punt seleccionat en el moment de prémer: no cal mantenir el punt de mira sobre el blanc. Això permet buscar immediatament una altra amenaça, però també obliga a avançar el tir perquè els projectils necessiten temps per arribar-hi.¹

Radar i sonar són la informació decisiva. El primer avisa d’aeronaus que s’acosten pel davant; el segon detecta vaixells abans que entrin a la vista. Veus un senyal, situes el punt de mira a la zona probable i decideixes si gastes un míssil o prepares el canó. Encertar abans que l’enemic sigui visible evita foc rival; equivocar-se consumeix temps, munició i combustible.

Els enemics barregen fragates, petroliers, caces, avions d’atac, helicòpters i projectils que també es poden abatre. El petrolier és una oportunitat logística: enfonsar-lo recupera combustible. L’avió d’alerta avançada AWACS és una prioritat diferent, perquè destruir-lo redueix l’aparició d’avions. El joc demana, doncs, que triïs el blanc pel que canvia després, no únicament pels punts que concedeix.¹

Quan el quadre de comandament comença a fallar

El panell controla canó, míssils, motor, radar, sonar, brúixola, danys i combustible. Els impactes poden malmetre els sistemes: un radar avariat dona menys seguretat, un motor malmès accelera el consum i un llançador tocat pot exigir diverses pulsacions. La pèrdua d’informació és especialment cruel, perquè el joc continua enviant blancs encara que ja no puguis anticipar-los bé.¹

A les pràctiques només disposes de quatre SSM; en combat en pots portar fins a dotze. El canó evita malgastar-los, però demana més trets i exposició. Vigilar radar i sonar, crear una cortina de foc davant atacs continus i destruir els llançadors abans que disparin són hàbits més valuosos que perseguir cada blanc petit.

La campanya es divideix en cinc missions d’entrenament i vuit de combat. Pots triar l’ordre de les quatre primeres pràctiques, però la cinquena queda reservada per al final; en combat, també pots ordenar les set primeres i la vuitena tanca la seqüència. Cada missió introdueix onades d’amenaces i culmina amb una nau de comandament que cal enfonsar perquè la victòria compti.¹

Combustible, míssils i avaries converteixen l’ordre en una petita ruta logística. Algunes missions reabasteixen o reparen el Poseidon. La missió de combat 1 reforça el blindatge, la 4 transforma el canó doble en un tret triple i la 5 augmenta la potència dels projectils; la campanya també permet obtenir un motor més eficient. Si la situació es torna insostenible, el botó 2 d’un segon comandament permet fugir i buscar auxili, però després cal tornar a la missió i enfonsar-ne la nau de comandament.¹

La puntuació suma destruccions i impactes, però resta danys, míssils gastats, combustible, temps i fugides. Per això superar una missió de qualsevol manera pot no ser suficient: després de les cinc pràctiques, menys de 15.000 punts impedeixen la promoció. Els rangs continuen pujant fins al d’almirall de la flota (Fleet Admiral) als 105.000 punts, de manera que l’eficiència actua alhora com a examen i com a objectiu de domini.¹

La versió de Sega Master System/Mark III va ser concebuda al voltant de les ulleres d’obturació i l’adaptador 3-D. El cartutx presenta dues imatges, i els obturadors de cristall líquid fan que cada ull en rebi una d’alternada. A ull nu, la vista 3-D sembla tremolosa o borrosa; amb el perifèric, la separació entre punt de mira, projectils i blancs produeix profunditat.¹

Hi ha una sortida pràctica, encara que gens intuïtiva: connectar un segon comandament i prémer-ne el botó 1 canvia de 3-D a 2-D fins i tot durant la partida. El botó 2 d’aquest mateix comandament activa la fugida. Són dues funcions importants amagades fora del control principal, una decisió que avui fa el joc més dependent del manual del que hauria de ser.

Sega va desenvolupar i publicar el joc per a Master System, amb llançament documentat el 1989 i una data nord-americana de març. Les edicions examinades comparteixen l’estructura principal, però la documentació obliga a conservar matisos regionals. El títol brasiler elimina el guionet —Poseidon Wars 3D— i la seva data exacta de llançament resta indeterminada.³⁴

El millor motiu per jugar-hi és descobrir que sota l’aparença d’una galeria de tir hi ha una disciplina d’anticipació. Quan el sonar dibuixa un contacte i encara no veus res, has de preparar el punt de mira, calcular el retard i escollir arma. Aquesta petita espera concentra tot el que funciona: informació incompleta, decisió i conseqüència immediata.

El límit també es fa evident aviat. L’horitzó canvia de color, arriben enemics nous i els instruments es degraden, però l’acció continua lligada a la mateixa vista fixa. Les missions i la gestió de recursos aporten continuïtat, no una varietat equivalent de moviments. En 2-D, a més, desapareix l’efecte que justificava bona part de la presentació.

És recomanable per a qui gaudeixi dels sistemes compactes, la caça de puntuacions i el maquinari peculiar de Sega. No ho és per a qui esperi navegació lliure, una campanya narrativa o una acció visualment variada. Amb les ulleres originals és una curiositat tècnica amb nervi; sense elles, encara queda una austera prova de punteria. El mar és pla, però les decisions no.

L’edició nord-americana es va distribuir amb manual anglès de Sega of America i Tonka, imprès al Japó. La brasilera va arribar en portuguès sota la marca Tectoy i identifica la producció a la Zona Franca de Manaus. Totes dues expliquen minuciosament sistemes que la pantalla deixa en abreviatures, des dels estats d’avaria fins als llindars de rang.¹²

El manual nord-americà inclou fins i tot dues pàgines de registre per anotar dates, noms i puntuacions. No és un ornament innocent: revela un joc pensat per repetir missions, reduir penalitzacions i perseguir rangs més alts. El seu llegat més clar no és una gran nissaga naval, sinó una manera molt de 1988 d’unir accessori, llibre d’instruccions i marcador en una sola experiència.