Ninja Gaiden per a Sega Master System/Mark III: pujar entre parets abans que s’acabi el temps

Ryu Hayabusa torna al poble del clan del Drac i el troba arrasat. L’únic supervivent li explica que han robat el rotlle sagrat del Bushido, al qual s’atribueix prou poder per sotmetre el món. La persecució arrenca com una venjança, però aviat es converteix en una cursa per impedir que aquest poder arribi a les mans equivocades.³

Les escenes entre capítols mantenen viva aquesta recerca sense convertir-la en una excusa invisible. Ryu passa del bosc a Tòquio i Osaka, rep l’encàrrec de rescatar la filla del Samurai Kendo al mont Fuji i continua cap al Castell de la Foscor. El joc revela aquests passos mitjançant pantalles narratives breus i conserva el desenllaç per a qui completi el recorregut.¹

La base és compacta: la creueta mou Ryu cap a l’esquerra o la dreta. Prémer avall l’ajup; mantenir premuda la direcció avall i afegir esquerra o dreta permet caminar ajupit. Amb el botó 1 ataques amb l’Espasa del Drac; amb el 2 saltes. Ajupir-se no és una postura ornamental: permet deixar passar bales o bombes, de manera que la informació visible d’un projectil es converteix en una decisió entre frenar, atacar o passar per sota. Les combinacions amplien molt aquest vocabulari. Prémer amunt i el botó 2 fa que Ryu salti i s’agafi a branques i sortints. Si prems una direcció i el botó 2, Ryu fa un salt en cursa; davant d’una paret, la mateixa ordre li permet saltar-hi i aferrar-s’hi. Un cop s’hi ha aferrat, cal prémer la direcció oposada i mantenir el botó 2 per executar el Kabekeri. Repetir-lo obre zones altes, però una ordre tardana talla l’ascens i retorna Ryu al perill inferior.¹

El valor d’una arma no depèn només de la potència. Una opció barata permet reaccionar sovint; una de cara pot resoldre una emergència i deixar la reserva exhausta abans del cap següent. Per això cada canvi d’arma exigeix valorar el perill visible, els punts disponibles i allò que pot esperar més endavant.

La franja superior concentra puntuació, punts de combat, vides, temps, arma i barres de salut. Les bonificacions blava i vermella donen 5.000 i 10.000 punts; els comptadors d’armes hi afegeixen 50 o 100 punts, i la curació restaura 10 punts de vida. És molta informació, però serveix per respondre una pregunta senzilla: quants recursos pots gastar abans del pròxim risc?¹

La campanya enumera set capítols i anuncia vuit nivells sense explicar com encaixen exactament totes dues xifres. El recorregut sí que és clar: bosc, Tòquio, Osaka, mont Fuji, terres glaçades, coves subterrànies i Castell de la Foscor. Cada canvi introdueix un altre tipus d’obstacle —punxes, teulades, corrents, gel o lava— i obliga a reaplicar els mateixos moviments sota pressions diferents.²

El primer cap atura la cursa i demana observar abans de colpejar. El lluitador de sumo pot sacsejar els arbres perquè caiguin branques: la pantalla avisa del perill, però quedar-se atacant al lloc equivocat rep el càstig. Les armes de llarg abast redueixen l’exposició, a canvi de consumir punts que potser caldran després.³

Quan s’esgoten totes les vides, apareix una pantalla de selecció amb un compte enrere i amb YES («sí») marcat inicialment. Amb YES seleccionat, prémer el botó 1 o el botó 2 permet continuar; triar NO («no») o deixar que s’acabi el compte enrere retorna a la seqüència de la història. Hi ha, doncs, una xarxa de seguretat, però no elimina el cost immediat d’haver de refer una ronda després de cada errada.¹

El manual europeu presenta Ninja Gaiden com un joc per a un jugador compatible amb Master System i Master System II. No descriu funcions pròpies de Mark III ni compatibilitat amb altres accessoris.¹

Film Stories presenta aquesta edició com un joc autònom programat per SIMS. Per al lector, la conseqüència és pràctica: cal valorar-ne el recorregut, la mobilitat vertical i les escenes narratives com una proposta pròpia de Master System, no com una descripció genèrica de la sèrie.⁵

Els manuals regionals comparteixen les regles principals, però discrepen en una xifra. L’europeu assigna 20 punts de combat al Remolí de Quatre Direccions i el brasiler n’indica 40. Els documents no expliquen la causa de la diferència ni permeten atribuir-la al codi del joc; per a l’edició europea revisada, el valor imprès és 20.¹³

Encara funciona perquè el seu millor moviment no és decoratiu. Aprendre a encadenar parets modifica la manera de mirar cada espai: un corredor estret pot ser una escala i un obstacle alt pot amagar una ruta. Quan encadenes amb precisió el moviment que l’espai demana, Ninja Gaiden deixa de semblar una cursa contra enemics i es converteix en una lectura contínua del terreny.

També conserva una economia interessant. Les armes potents aporten alleujament, però el límit d’un sol tipus i el consum de punts impedeixen convertir-les en una solució automàtica. La contrapartida és el preu elevat dels errors: el temps, els cops i les caigudes poden obligar-te a refer una ronda que ja dominaves parcialment.

És recomanable per a qui gaudeixi perfeccionant moviments breus, memoritzant perills i millorant una ruta després de cada fracàs. Qui busqui punts de control freqüents o ordres immediatament intuïtives el percebrà com un joc exigent. Dona-li temps per aprendre el Kabekeri: quan dues parets deixen de ser una presó, apareix la veritable amplitud del moviment.

El manual brasiler està escrit en portuguès, porta la marca Tec Toy i inclou una garantia local de 90 dies i la indicació de producció a la Zona Franca de Manaus. Aquestes dades converteixen la documentació en alguna cosa més que una guia de moviments: també expliquen com el cartutx es presentava i s’acompanyava en un mercat concret.³

Per al col·leccionista, la llengua, la marca i els impresos permeten distingir edicions sense prometre canvis jugables no acreditats. Per al jugador, el valor dels manuals és més immediat: hi troba el Kabekeri i combinacions de botons que el cartutx explica amb poca generositat.

La transcripció pública dels crèdits de GameFAQs atribueix la planificació a Kouji Inokuchi i Kanako Koyama, la programació a Inokuchi i la música a Takashi Horiguchi. Koyama i el nom «Little Dragon» figuren a l’apartat de disseny. Són crèdits reproduïts per una base de dades especialitzada, no una reconstrucció basada només en l’estil del joc.⁴

La contribució és concreta: el rebot entre parets esdevé l’eix que ordena plataformes, riscos i rutes. El joc adquireix una identitat pròpia quan obliga a convertir dues parets, aparentment tancades, en una escala practicable.