Mortal Kombat II per a Sega Master System/Mark III: quan blocar ocupa els dos botons

El manual brasiler situa l’acció després que fracassés la maniobra de Shang Tsung per sotmetre la Terra. Shang Tsung torna al Món Exterior sota l’amenaça de Shao Kahn i proposa una última jugada: atraure els vencedors a un nou torneig, aquesta vegada en territori de l’emperador.¹

Aquesta premissa dona una direcció a la successió de duels. Shang Tsung és alhora conspirador, combatent seleccionable i primer gran obstacle de la recta final. Després arriba Kintaro, substitut de Goro, i només aleshores s’obre el pas cap a Shao Kahn.¹

Els vuit combatents amb moviments descrits són Liu Kang, Reptile, Sub-Zero, Shang Tsung, Kitana, Jax, Mileena i Scorpion. La manera de lluitar de cadascun es distingeix sobretot pels projectils, lliscaments, agafades i transformacions particulars, no pas per un sistema narratiu separat.¹

Cada assalt comença amb les dues barres de salut vermelles. A mesura que entren els cops, el vermell deixa pas al negre fins que una barra queda completament negra; si el temps s’acaba abans, guanya qui ha rebut menys dany. La informació és escassa però suficient: salut, temps, distància entre els cossos i gestos del rival.¹

Avançar posa el rival a l’abast dels teus cops, però també facilita la seva resposta. Ajupir-se o saltar canvia la línia de l’atac; prémer amunt alhora que esquerra o dreta produeix un salt en diagonal. Quan l’altre s’exposa, un puny o una puntada ofereixen una resposta ràpida, mentre que els moviments avançats causen més dany però demanen més temps.¹

Blocar concentra la tensió del sistema. La mateixa parella de botons que produeix els dos atacs bàsics es converteix en defensa quan es prem alhora. Si la pulsació no és prou precisa, pot sortir un cop involuntari o el rival pot encertar l’atac; si funciona, pots respondre mentre l’adversari encara es refà del seu moviment.¹

El primer combatent que guanya dos assalts s’endú el duel. Si després de cinc assalts ningú no ha guanyat la partida, tots dos queden desqualificats. La regla impedeix limitar-se a esperar indefinidament: protegir l’avantatge és útil, però evitar qualsevol risc pot expulsar els dos participants del torneig.¹

La columna de rivals presenta la campanya com una ascensió. Després dels combatents regulars, l’edició brasilera ordena tres proves finals: Shang Tsung, Kintaro i Shao Kahn. No cal explorar nivells: cada victòria elimina un obstacle i acosta el combatent a l’emperador del Món Exterior.¹

El segon jugador es pot incorporar durant la campanya prement el botó 1. Tots dos tornen aleshores a la pantalla on trien combatent, i la partida d’un sol jugador passa a ser un duel local. Aquesta possibilitat queda desactivada durant els enfrontaments contra Kintaro i Shao Kahn.¹

La versió examinada és l’edició brasilera de 1994 publicada per TecToy. El manual és en portuguès brasiler i confirma que hi poden jugar una o dues persones. També documenta l’arrencada, tres nivells de dificultat —etiquetats a la interfície com Easy, Medium i Hard— i l’elecció del combatent abans d’entrar al torneig.²¹

La documentació il·lustra els models Master System Super Compact i Master System III Compact, adverteix que el cartutx s’ha d’inserir amb la consola apagada i situa TecToy a Manaus. Aquestes dades descriuen el context físic brasiler, però no demostren que existís una versió amb diferències de joc específica per a Sega Mark III.¹

La fitxa de Master System registra Acclaim com la responsable de la publicació europea i TecToy com la responsable de la sud-americana. En la presentació brasilera, la marca de TecToy apareix a la capsa, al manual i al certificat de garantia que acompanya el cartutx.²

En pantalla, l’adaptació prioritza siluetes, barres grans i escenaris recognoscibles. La lectura general del duel funciona, però els detalls petits es fonen fàcilment amb el fons. No és només una qüestió estètica: si costa distingir l’inici d’un gest, també es redueix el temps disponible per decidir si bloques o contraataques.

Avui, la millor virtut d’aquesta edició és la concentració. Les ordres bàsiques ocupen només dos botons, però blocar exigeix prémer-los alhora i els moviments especials afegeixen seqüències direccionals o pulsacions mantingudes. Cada duel demana controlar la distància, esperar el moment oportú i executar l’ordre amb precisió.¹

El preu d’aquesta concentració és alt. El manual documenta moviments amb diverses direccions, botons simultanis i pulsacions mantingudes durant dos o tres segons; recordar-los i executar-los sota pressió exigeix pràctica. Qui busqui un inici assequible o una presentació fàcil de llegir trobarà alternatives més accessibles.¹

És recomanable per a qui vulgui estudiar una conversió de lluita de vuit bits, conservar el manual a prop i dominar un personatge a poc a poc. No és la millor porta per a qui només vulgui reproduir l’experiència d’una altra plataforma. Aquí, cada blocatge recorda la regla central: per sobreviure, primer has de deixar d’atacar.

El manual brasiler no és un simple tràmit. A més de les ordres dels moviments especials, inclou instruccions per als models locals de consola, un certificat de garantia de noranta dies i la indicació de producció a la Zona Franca de Manaus. Conservar-lo facilita molt l’aprenentatge del joc.¹

El manual també inclou una pàgina completa dedicada a Asterix and the Secret Mission dins d’una selecció d’altres èxits de TecToy. Aquesta publicitat situa el cartutx dins del catàleg brasiler de Master System i converteix el manual en un petit document comercial, no només en una llista d’instruccions.¹

La conversió de Master System s’atribueix a Probe Software Ltd. GameFAQs identifica Probe en la fitxa de plataforma, mentre que SMS Power transcriu els crèdits específics de programació, gràfics, música, producció i control de qualitat. L’any associat a aquesta edició és 1994.²³

Aquesta atribució concreta evita barrejar la versió amb altres adaptacions de Mortal Kombat II. La pantalla de crèdits associa Probe Software amb Acclaim, Midway i Sega, però no justifica afegir cap altre estudi a l’autoria d’aquesta edició concreta. En un joc adaptat a moltes plataformes, cal separar l’obra original de l’equip responsable de cada versió.²³