Mortal Kombat 3 a Sega Master System: defensar-se amb dos botons i dominar les distàncies

Shao Kahn ha envaït la Terra i el retorn de Sindel forma part del seu pla per estendre-hi el domini de l’Altre Món. Els supervivents del torneig i diversos guerrers vinculats a l’emperador s’uneixen a una resistència explicada sobretot mitjançant la introducció i les biografies del manual. La història dona motiu als combats, però no els converteix en una aventura narrativa contínua.¹

La plantilla connecta conflictes prou clars per distingir els combatents. Cyrax i Sektor són prototips cibernètics de Lin Kuei; Sub-Zero ha abandonat el clan i ara és perseguit per les seves màquines. Sonya intenta frenar la invasió, Sheeva dubta de la confiança de Kahn i Kabal sobreviu gràcies a respiradors artificials. Són fils breus, però donen una silueta dramàtica a cada elecció.¹

El botó 1 fa un cop de puny feble i el botó 2, una puntada feble. Prémer avall alhora que el botó 1 produeix el puny fort; prémer una direcció horitzontal alhora que el botó 2 activa la puntada forta, i una diagonal inferior amb aquest mateix botó executa l’escombrada. Prémer dues vegades endavant fa córrer. Cada atac més contundent demana, doncs, una direcció que també pot moure o abaixar el personatge.¹

La informació visible és elemental però suficient: dues barres de salut, el temps al centre i la posició dels cossos. A curta distància pots assetjar el rival amb cops ràpids o ajupir-te per evitar cops de puny i atacs aeris i impedir una projecció. A distància, saltar o córrer permet acostar-te, però et deixa vulnerable durant l’aproximació. El joc recompensa llegir aquestes tres dades abans de comprometre una ordre.¹

La defensa resumeix millor la tensió d’aquesta versió. Mantenir els dos botons premuts redueix el dany, però mentre els ocupes no pots atacar. Si bloqueges massa aviat, regales iniciativa; si esperes massa, reps el cop complet. La mateixa disposició física que permet atacar t’obliga, doncs, a renunciar momentàniament a qualsevol resposta ofensiva.¹

Els atacs aeris exigeixen saltar i prémer un botó mentre el personatge és a l’aire. L’arc del salt ensenya la intenció abans de l’impacte, així que cal decidir entre interceptar, defensar o retirar-se. Quan una barra s’esgota, el perdedor queda atordit i pot aparèixer el característic avís «Finish Him!», que obre una breu oportunitat per intentar un atac final.¹

Després d’escollir combatent, el joc ofereix tres columnes de dificultat etiquetades en anglès: Warrior (guerrer), Master (mestre) i Novice (principiant). No són modes independents, sinó recorreguts que graduen el repte de la successió de combats. El primer lluitador que guanya dues rondes s’endú l’enfrontament i avança; si s’acaba el temps, la salut restant decideix el vencedor.¹

Un segon jugador pot incorporar-se prement el botó 1 durant la partida, fet que retorna tots dos participants a la selecció. Si trien el mateix personatge, el segon adopta un color diferent. Aquesta entrada directa afavoreix el duel local, encara que el nombre reduït de lluitadors fa que els emparellaments coneguts reapareguin aviat.¹

Entre combats, «Wins So Far» representa les victòries i la fila de rivals pendents. És una progressió funcional, no una campanya amb rutes o escenes abundants: el premi consisteix a conservar la concentració mentre canvien l’oponent i l’escenari. Aquesta austeritat manté la partida clara, però l’escassetat de contingut fa que la repetició aparegui aviat.¹

L’edició revisada és el cartutx brasiler de Tec Toy, publicat el desembre de 1996 amb el número de producte 028730. Es va comercialitzar exclusivament al Brasil, admet un o dos jugadors i conserva l’embalatge i el manual en portuguès brasiler. El manual identifica una edició per a Master System i no descriu cap variant específica de Mark III.²⁴¹

La selecció inicial inclou Sonya, Cyrax, Sektor, Sub-Zero, Kabal, Kano, Sindel i Sheeva. Smoke hi figura com a personatge secret, mentre que Shao Kahn és explícitament no seleccionable. Aquest grup de vuit combatents permet alternar entre pressió cos a cos, salts i atacs a distància, però els mateixos emparellaments tornen a aparèixer ben aviat.¹

Avui interessa sobretot com a exercici de concentració. Les poques funcions bàsiques s’entenen de seguida, però defensar-se, córrer i atacar comparteixen prou ordres perquè cada impuls tingui un cost. Quan dos jugadors entenen aquesta economia, una ronda pot convertir-se en un intercanvi tens de bloqueigs tardans, salts previstos i escombrades castigades.

La virtut central és aquesta claredat tàctica. Les mancances també són visibles: plantilla curta, animacions rígides, decorats austers i una campanya que repeteix aviat les mateixes situacions. No és l’opció adequada per a qui busqui molta varietat de combatents, modes o recorreguts.

Sí que val la pena per a qui tingui curiositat per les conversions improbables, comparteixi el comandament amb un rival local o vulgui estudiar com dos botons poden sostenir un joc de lluita recognoscible. La recomanació és directa però estreta: prova’l com una adaptació amb idees, no com la resposta a totes les formes de Mortal Kombat 3. Aquí cada botó fa hores extres, i se li nota.

La caixa identifica sense ambigüitats aquesta edició brasilera: hi apareixen la marca de Master System, Tec Toy, text en portuguès i el model 028730. La portada conserva el drac metàl·lic sobre negre; la contraportada promet l’espectacle mitjançant quatre captures. El cartutx negre rep, en canvi, una etiqueta blava molt més funcional.²⁴

El llom anuncia «4 MEGA», és a dir, un cartutx de 4 Mbit o 512 KB. La xifra concreta l’espai disponible per encabir la plantilla, els escenaris, els efectes i la presentació. No excusa les mancances, però ajuda a entendre per què el joc prioritza signes immediatament recognoscibles per damunt de l’abundància visual.⁵

El manual en portuguès aporta més que una llista d’ordres. Inclou biografies, explicacions de les rondes, la pantalla secreta i una garantia brasilera de noranta dies. També dedica una pàgina a combinar videojocs, esport i protecció de la natura, una curiositat editorial molt pròpia dels manuals de Tec Toy i del context domèstic en què es venia el cartutx.¹

GameFAQs i Pixelated Arcade atribueixen el port de Master System a Software Creations, mentre que Tec Toy va publicar l’edició brasilera. La distinció separa dues feines diferents: adaptar el programa a la consola i fabricar o comercialitzar el cartutx al Brasil.²³

El manual conserva el copyright de Midway Manufacturing i acredita Williams Entertainment en el desenvolupament. Aquests noms remeten a l’obra i a les responsabilitats corporatives que envolten la conversió, sense substituir el crèdit específic del port. La síntesi més precisa és: port de Master System de Software Creations, publicat al Brasil per Tec Toy, amb els crèdits de Midway i Williams preservats a l’edició.¹²³