Mercs per a Sega Master System/Mark III: set missions contra el rellotge

L’expresident nord-americà viatja en missió de pau per l’Àfrica central amb informació militar secreta. Els revolucionaris de Zutula el segresten i exigeixen governar el país. Com que una intervenció militar oberta seria políticament inviable, el govern envia clandestinament la unitat MERCS.¹

Tu controles un sol Merc, entrenat en operacions antiterroristes i obligat a infiltrar-se sense ajuda. El relat no busca girs ni psicologia: dona una direcció clara al recorregut i reserva la urgència dramàtica per a la setena missió, quan cal impedir que l’avió enemic s’endugui l’expresident.¹

L’esquema de control és senzill, però cada ordre té conseqüències. A peu, la creu de control desplaça el personatge en vuit direccions; el botó 1 inicia la partida i dispara, mentre el 2 llança la megabomba. El botó Pause de la consola atura l’acció i una segona pulsació la reprèn.¹

La interfície concentra tres dades: temps, energia i megabombes restants. Són tres urgències diferents. El temps castiga l’exploració indecisa, l’energia permet assumir algun impacte i les bombes ofereixen marge davant d’una situació saturada; gastar-les aviat facilita el present, però elimina una sortida d’emergència posterior.¹

Les caixes proporcionen metralladora, llançaflames, llançacoets, energia i medalles de 1.000 punts. També poden revelar una millora POW, etiqueta original d’un objecte que augmenta la potència d’impacte de l’arma. Recollir una arma substitueix l’anterior; per això convé evitar una icona que deixaria el Merc amb una arma menys potent que la que ja duu.¹

No totes les oportunitats són igual de visibles. Els elements que parpellegen quan reben trets es poden destruir si continues disparant-hi. Alguns murs i ponts també oculten obertures que només apareixen en atacar el punt adequat. Recordar-ne la ubicació transforma una temptativa lenta en una ruta deliberada: estalvia segons i permet arribar al vehicle final amb més energia.¹

El moviment també varia dins d’un jeep o una barca, on la creu de control permet avançar amunt, avall, a l’esquerra o a la dreta. Aquestes seccions alteren l’amplada útil del camí i la relació amb els projectils, però mantenen la mateixa pregunta central: quant terreny pots guanyar sense exposar l’energia ni malgastar el temps?¹

La campanya encadena set missions en una seqüència fixa. Cada recorregut introdueix un paisatge o obstacle diferent i desemboca en un vehicle final. La varietat neix del canvi constant d’amenaça: trinxeres, foc de tancs, cobertes navals, rius, ferrocarril i corredors fortificats.¹

Els vehicles finals donen una silueta pròpia a cada tram de la campanya. L’avió de reacció, el vehicle blindat, l’helicòpter, el vaixell de guerra, el canó ferroviari, la base de míssils i l’avió de transport converteixen el final de cada missió en una fita recognoscible, encara que la dificultat global no augmenti sempre amb la mateixa fermesa.¹

Superar una missió obre una pantalla de puntuació, concedeix bonificacions —també per les megabombes conservades— i presenta l’objectiu següent. Una marca entre les sis millors permet introduir tres inicials. A més, la pantalla de títol amaga un mode difícil: cal mantenir premuda la direcció avall de la creu de control mentre es prem el botó 1.¹

L’edició europea de Master System es va publicar el 1991, tot i que el mes exacte resta incert. El cartutx té una capacitat de 4 Mbit, admet un jugador amb el comandament estàndard i porta el codi europeu 9007.³

La pantalla de títol mostra «© Capcom 1990» i «Reprogrammed Game © Sega 1991». SMS Power! atribueix la conversió a Tiertex, mentre GameFAQs identifica Sega com a desenvolupadora d’aquesta versió. La pantalla acredita Sega, però l’atribució a Tiertex impedeix presentar el repartiment exacte de tasques com una qüestió resolta.³⁴¹

L’edició brasilera de Tec Toy és de 1992 i presenta el joc en portuguès. El manual identifica Tec Toy i Manaus, mentre la coberta destaca la capacitat de 4 MEGA. Aquesta versió continua essent Mercs per a Master System, però la caixa i la documentació adopten una identitat comercial pròpia del mercat brasiler.²⁴

Mercs encara funciona perquè cada element exigeix una decisió clara. Un soldat obliga a corregir la trajectòria; una caixa planteja si val la pena desviar-se; un vehicle enorme divideix l’atenció entre moviment i atac. No ofereix una gran llibertat tàctica, però mostra amb prou claredat quin risc has assumit i què t’ha fet fallar.

La millor manera d’entrar-hi avui és acceptar-lo com un recorregut d’aprenentatge. Cal reservar megabombes, recordar on apareix l’energia i identificar els punts de murs i ponts que amaguen obertures. Repetir no serveix només per executar més ràpid: permet arribar al mateix punt amb una arma més adequada i prou temps per afrontar el vehicle final.

Durant les primeres partides convé prioritzar la supervivència i observar el terreny abans de perseguir totes les medalles. Quan la ruta ja resulta familiar, les caixes i les bonificacions per megabombes donen una segona lectura al recorregut. Aquesta progressió depèn de la memòria del jugador, no d’un sistema persistent: aprens a fer millor la mateixa ofensiva.

És recomanable per a qui vulgui acció multidireccional concentrada, objectius nets i una campanya concebuda per jugar en solitari. Convencerà menys qui prefereixi compartir la partida o trobar una resistència molt severa. La Master System no converteix la guerra en estratègia: la converteix en una línia que cal travessar abans que el rellotge arribi a zero.

La contracoberta del manual brasiler imprimeix crèdits de Champions of Europe: UEFA 92, Lance Investments, BERNI i TecMagik, una incongruència que el mateix objecte no explica. El manual també inclou un certificat de Tec Toy amb 90 dies de garantia contra defectes de fabricació: un petit rastre de com es presentava i protegia comercialment aquella edició.²

El manual europeu reserva les darreres pàgines a un quadern de puntuacions on es poden anotar nom, data i marca. Mean Machines indicava que la partida no ofereix continuacions. El quadern en paper conserva el resultat; la memòria de la ruta, en canvi, queda en mans del jugador.¹⁵

Mean Machines va valorar favorablement la conversió: li atorgà un 81% i destacà l’acció, el desplaçament fluid, les armes i els vehicles. La lectura encaixa amb la virtut més visible del joc: reduir moltes amenaces a decisions immediates sense deixar que la pantalla perdi claredat.⁵

Sega Force fou molt més severa. Considerava el joc massa fàcil, criticava un ritme sense prou pressió i el jutjava inferior a la versió de Mega Drive. La discrepància continua sent útil: Mercs pot semblar una conversió àgil o una ofensiva massa dòcil segons si es valora més la claredat de l’acció o la resistència que oposa.⁶