Megumi Rescue per a Sega Master System/Mark III: rebotar entre finestres abans que el foc guanyi

El manual presenta Megumi Rescue com un dels trenta-nou escamots de bombers disponibles per acudir a qualsevol incendi. La llista d’emergències salta alegrement entre castells, escoles, hotels, hospitals i edificis d’oficines. No hi ha un drama desenvolupat, sinó una excusa còmica que permet canviar de façana sense demanar coherència urbana.¹

La gent rescatable manté el mateix esperit. Hi apareixen assalariats, estudiants, una infermera, un metge, un gat, un lluitador de sumo, un monjo, una princesa, un senyor feudal i un samurai, entre altres figures. Cada tipus té una puntuació assignada, tot i que diversos comparteixen el mateix valor; així, el repartiment també funciona com una taula de prioritats absurda.¹

El dial, el botó i la trajectòria

Abans de començar cal desconnectar el comandament digital de Sega (Control Pad) i connectar-hi el Paddle Control. Girar el dial mou lateralment els dos bombers de la lona; el botó inicia la partida i el salt, i també permet agafar-se a una finestra o deixar-la anar. Aquesta separació és elegant: una mà corregeix el punt de recepció mentre l’altra decideix quan interrompre o reprendre el vol.¹³

El foc converteix l’ascens en una despesa. Extingir una habitació consumeix LIFE POWER, i fins i tot travessar una finestra encesa pot restar-ne. Quan només queden tres segments, el bomber comença a cremar i la barra continua baixant tota sola; si arriba a zero, cau carbonitzat i l’escamot perd un dels tres membres inicials.¹

Les finestres buides eviten que la ruta òbvia sigui sempre la millor. Poden amagar objectes, però inspeccionar-les costa temps i pot desviar el rebot d’un resident a punt de saltar. La informació visible és incompleta: cal triar entre resoldre el perill conegut o buscar una ajuda que potser no apareixerà.¹

Les dues condicions de final de fase creen estratègies diferents. Rescatar tots els residents concedeix una bonificació perfecta de 10.000 punts; apagar tot l’incendi completa igualment la fase i duplica el valor dels residents que encara quedaven dins. La ruta més humana i la més lucrativa no sempre coincideixen, una petita crueltat matemàtica que dona caràcter al sistema.¹

El marcador lateral informa de la fase, la puntuació, el LIFE POWER, els bombers restants i el recompte de residents: els que encara són dins, els salvats i els que han caigut. Aquesta separació ajuda a decidir sense aturar el moviment. Saber que només queda una persona pot justificar apagar el foc; veure’n diverses en perill obliga a reservar la lona.¹

Trenta fases són moltes per a un vocabulari tan concentrat. Els edificis, la il·luminació i la densitat de l’emergència canvien, però la pregunta central continua sent on col·locar la lona abans del rebot següent. La repetició no elimina la precisió del joc, però sí que limita la sorpresa a llarg termini.⁴

L’edició analitzada és el Gold Cartridge japonès G-1359, publicat per Sega el 30 de juliol de 1988. El cartutx d’1 Mbit està identificat per funcionar tant amb Mark III com amb Master System, és per a un jugador i figura al catàleg oficial amb compatibilitat específica amb el Paddle Control.²¹

Aquesta compatibilitat no converteix el comandament en opcional. El manual diu explícitament que el joc no funciona sense el perifèric dedicat i ordena desconnectar el comandament digital de Sega, anomenat Control Pad, i connectar el Paddle Control a la consola. També indica que es podia aprofitar el Paddle Control inclòs amb determinades edicions de Woody Pop o BMX Trial, una solució pràctica només per a qui ja posseïa aquell maquinari.³¹

La pantalla inicial mostra literalment «©AICOM 1988» i «REPROGRAMMED GAME ©SEGA 1988». Aquestes línies confirmen la presència de tots dos noms, però no expliquen per si soles com es van repartir el disseny, el codi original i la reprogramació. Sega sí que queda documentada com a editora; una autoria única seria una simplificació excessiva.¹

Megumi Rescue encara té una idea física excel·lent. El gir del dial no mou un avatar, sinó el lloc on aquest haurà d’aterrar un instant després. Això converteix cada rebot en un exercici de previsió: mires l’arc del bomber, corregeixes la lona i decideixes si el pròxim contacte serà una finestra, una flama o una persona en caiguda.

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs de puntuació, de dominar un control analògic i de repetir una situació fins a llegir-la amb fluïdesa. No és una bona porta d’entrada per a qui busqui varietat constant, una campanya narrativa o una configuració senzilla amb comandament convencional. El perifèric és part de l’obra, però també la seva barrera més severa.

La recomanació, doncs, és directa però condicionada: val la pena si es disposa del Paddle Control necessari i s’accepta una estructura insistent. Poques façanes de vuit bits converteixen tan bé uns centímetres de moviment horitzontal en una decisió de vida, foc i caiguda.

La caixa japonesa anuncia el joc com a Gold Cartridge compartit entre Mark III i Master System. La contracoberta dedica espai al Paddle Control, una decisió comprensible perquè comprar el cartutx sense el perifèric deixava el joc inutilitzable. El preu original registrat per Sega era de 5.000 iens.²¹

La contracoberta del manual també publicitava Sega Joy Joy Telephone, un servei telefònic amb informació sobre novetats de programari. És un detall modest, però situa el cartutx dins un ecosistema comercial anterior a internet: maquinari específic, manuals impresos i notícies distribuïdes per telèfon.¹

La pantalla inicial conserva els crèdits literals «©AICOM 1988» i «REPROGRAMMED GAME ©SEGA 1988», però les fonts modernes discrepen sobre com interpretar-los. SMS Power separa Aicom com a creadora original i Whiteboard com a desenvolupadora, mentre que Sega Does atribueix amb cautela el desenvolupament a Aicom. Cap d’aquestes variants és concloent: Sega queda documentada com a editora, però el repartiment exacte del desenvolupament continua sense resoldre’s.¹⁴⁵

SMS Power documenta també un projecte cancel·lat per a màquines recreatives i descriu aquesta adaptació domèstica com l’única versió publicada. Això sosté parlar d’una única publicació comercial coneguda al Japó per a Mark III/Master System, però no pas afirmar sense matisos que la idea mai va existir en cap altre maquinari.⁴