Master of Darkness a Sega Master System: tria l’arma abans que la màscara decideixi per tu

El manual situa l’acció al Londres victorià, sacsejat per assassinats nocturns durant la lluna plena. Ferdinand Social és un jove psicòleg amb coneixements d’ocultisme. Els esperits guardians de la seva taula ouija l’adverteixen que cal destruir la font del mal abans que arribin horrors pitjors.¹

Quan visita Julia Arkham, especialista en ocultisme i mèdium reconeguda, Ferdinand descobreix que ha estat segrestada. Jonathan Harker li entrega una nota que anuncia el retorn del vampir i el control de forces poderoses. La trama serveix d’impuls clar: salvar Julia, aturar els assassinats i seguir les visions fins a Dràcula, sense revelar cap gir final.¹

El botó 1 fa servir l’arma normal i el botó 2 fa saltar. Per activar l’arma especial, cal prémer amunt i el botó 1 alhora; també es pot utilitzar durant un salt lateral. El direccional permet caminar, ajupir-se i avançar ajupit. Per pujar una escala, cal prémer simultàniament amunt i la direcció horitzontal corresponent; per baixar-la, avall i aquesta mateixa direcció. És un repertori modest, però obliga a separar bé moviment, salt i atac.¹

El combat normal comença amb una daga feble. Sabre, estaca i destral augmenten el dany, però l’abast no creix en la mateixa proporció: la destral és la més forta i alhora més curta que el sabre i l’estaca. Com que no pots conservar dues armes, una màscara no és una millora automàtica. Cal reconèixer l’objecte i decidir si el canvi afavoreix l’espai immediat.¹

Les armes especials permeten atacar enemics que queden fora de l’abast de l’arma normal. La pistola aporta setze bales de plata; les bombes es poden llançar cap amunt o cap avall; el bumerang colpeja alguns monstres, però no es pot recuperar quan torna; i el projectil causa quatre punts de dany. La munició limitada i la substitució automàtica obliguen a valorar quan convé fer servir l’arma especial i si compensa recollir-ne una altra.¹

Les pocions recuperen quatre dels vuit globus de salut i els ninots vudú concedeixen una vida. Una maragda elimina els enemics visibles, mentre diversos globus només sumen punts. Aquesta barreja fa que dues màscares semblants puguin representar supervivència, potència o simple puntuació; l’escenari informa, però no sempre concedeix temps per interpretar-lo.¹

Les cinc rondes són Thames River, The House of Wax Dolls, Epitaph, Laboratory i In the Wake of Dracula. Les quatre primeres es divideixen en tres etapes, mentre el tram final concentra una sola etapa. El viatge passa per molls, una travessia en barca, un museu de cera, coves, un cementiri, una església, un laboratori i un castell.¹⁵

La varietat no és només decorativa. Figures de cera animades, zombis, esperits, animals i morts vivents poblen els escenaris; punxes, vores inestables i cambres aparentment tancades obliguen a llegir parets i terres. En la ronda final, fins i tot les pedres del paviment amaguen el camí correcte cap a Dràcula.¹

Perdre les tres vides obre una pantalla de continuació amb forma de taula ouija. Seleccionar «Yes» reprèn la partida al començament de la ronda assolida, no al punt de la derrota. La concessió és generosa comparada amb començar de zero, però repetir una ronda llarga fa que els errors tardans encara pesin.¹

L’edició europea de Master of Darkness és per a un jugador i funciona tant en una Master System com en una Master System II, amb el comandament connectat al port 1. En aquest article, «Sega Master System/Mark III» designa la família de maquinari; l’edició concreta examinada és l’europea de Master System.¹

Hi hagué edicions de Master System a Europa, Austràlia i Brasil. L’europea utilitza els noms Ferdinand Social i Julia Arkham, mentre el manual brasiler els localitza com Fernando Social i Júlia Arkhan. Vampire: Master of Darkness i el títol japonès In the Wake of Vampire corresponen a Game Gear, no a l’edició europea examinada.¹²³⁴

Master of Darkness (Classic), publicat el 1994, presenta un embalatge europeu diferenciat amb un marc marró. Sega-16 assenyala que la Master System mostra més espai de joc que la Game Gear.⁴⁵

Avui funciona millor quan observes l’espai abans d’avançar, no quan intentes eliminar tot el que es mou. La força està a anticipar una trajectòria, conservar l’arma adequada i acceptar que fugir pot ser més intel·ligent que lluitar. Els decorats canviants donen caràcter a un sistema senzill sense dissimular-ne la rigidesa.

Convé observar cada objecte abans de recollir-lo, provar parets sospitoses i deixar enrere els monstres lents quan el rellotge pressiona. El mateix límit de temps que dona tensió també castiga la curiositat, especialment quan trobar un camí amagat exigeix provar diverses superfícies. Les escales i alguns salts poden frustrar qui esperi una resposta moderna i permissiva.¹

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs d’acció metòdics, les atmosferes gòtiques i les decisions petites amb conseqüències duradores. No és la millor porta d’entrada per a qui rebutgi repetir rondes o vulgui controls flexibles. Master of Darkness encara mossega perquè la troballa més brillant pot ser exactament allò que no hauries d’agafar.

La història física de Master System inclou la caixa europea ordinària, la reedició Classic de 1994 i una edició brasilera de Tec Toy. El manual europeu és multilingüe, reserva dues pàgines per anotar noms, dates i puntuacions, i indica que fou imprès al Japó. Són detalls d’una època en què el llibret també feia de guia, registre i part del ritual de joc.¹⁴

La documentació brasilera afegeix manual en portuguès, garantia de noranta dies i producció a la Zona Franca de Manaus. Més endavant, Tec Toy va incloure el joc amb el nom Vampire en un Master System III Collection amb 74 jocs incorporats.³⁸⁹

SIMS va desenvolupar el joc i SEGA va publicar l’edició europea. Per a la consola de vuit bits, la proposta adapta una fórmula d’acció gòtica basada en rondes, armes substituïbles i monstres clàssics, però hi afegeix una identitat londinenca molt marcada: psicologia, l’ouija, museus, molls i cementiris substitueixen el marc medieval convencional.⁵

La semblança general amb altres aventures vampíriques és evident, però el detall important és què fa amb ella. La substitució obligatòria de les armes converteix els objectes en risc; la continuació adopta la forma de l’ouija; i les cinc rondes encadenen una investigació urbana abans del castell. La personalitat neix més d’aquestes decisions que de reinventar el gènere.

La revista Sega Force va presentar el joc com una aventura d’un jugador amb cinc rondes, enemics finals, armes i objectes, i li va concedir una puntuació global del 79%. Aquesta recepció contemporània ajuda a situar-lo com una proposta competent i visible dins el catàleg europeu, no com una curiositat descoberta dècades després.⁶

Vist ara, el seu valor no depèn d’aquella xifra. El combat és rígid i les continuacions poden obligar a refer una ronda sencera, però la direcció artística, l’itinerari gòtic i les decisions d’equipament encara construeixen una aventura coherent. No supera les seves influències; sí que demostra que la Master System podia sostenir una caça de vampirs amb veu pròpia.