Laser Ghost per a Sega Master System: dispara sense ferir Katherine

Ghost City existeix entre la vida i la mort, i reapareix cada tretze anys. Els seus habitants roben l’ànima de Katherine, deixen la nena al soterrani de Demon Manor i porten l’ànima fins al tretzè pis del Ghost City Hotel. La missió consisteix a arribar-hi abans que la ciutat torni a desaparèixer.¹

La narració serveix sobretot per justificar el trajecte i la vulnerabilitat de Katherine. Ella encara pot caminar, però no combatre ni esquivar sota les teves ordres. Aquesta separació entre cos i ànima dona una lògica estranya però efectiva al joc: el personatge visible és alhora guia, objectiu i obstacle mòbil.

Amb el comandament, la creueta mou el visor, el botó 1 dispara el tret normal i el botó 2 consumeix un tret especial. El normal permet seleccionar blancs i descobrir objectes amagats; l’especial és una reserva limitada, adequada per resoldre una situació compromesa o encertar enemics voladors abans que envoltin Katherine.¹

En la configuració amb Light Phaser, la pistola de llumLight Phaser: Pistola de llum de la Master System occidental que detecta la posició del tret mitjançant el senyal de la pantalla i la connexió del port de control. es connecta al port 1 i un comandament al port 2. El gallet fa el tret normal, mentre que els botons del comandament inicien la partida i activen l’especial; la creueta no té funció en aquest mode. La punteria directa queda així separada de la gestió del recurs d’emergència.¹

La interfície reuneix puntuació, distància pendent, cors de Katherine, temps i trets especials. Cada cor resisteix dos impactes i la partida comença amb tres especials; perdre tots els cors costa una vida. Les esquerdes i certs elements amaguen símbols que atorguen 100 punts, un especial o un cor si els encertes abans que caiguin fora de l’abast.¹

La disciplina útil és mantenir el visor separat de Katherine, recollir objectes només quan les amenaces properes estiguin controlades i reservar diversos especials per als enemics forts. Els ratpenats i altres criatures voladores són blancs especialment incòmodes. L’especial redueix aquesta incertesa, però gastar-lo per nervis deixa la ruta posterior sense xarxa.

L’itinerari passa per Demon Manor, The Haunted Portrait, Demon Woods, The Sinister Swamp, The City of Terror i Beyond Horror Hotel. Després del sisè capítol arriba el setè tram final, de manera que l’obra completa suma set seccions jugables. Aquesta distinció explica els recomptes de sis capítols titulats i set trams totals.¹²

Aquesta successió evita que la mansió absorbeixi tota l’aventura. Cementiri, bosc, aiguamoll, carrer i hotel canvien colors, siluetes i punts d’entrada dels enemics. El bucle no es reinventa, però cada decorat altera la facilitat de lectura i l’espai segur que queda al voltant de Katherine.

Completar cadascun dels sis capítols enumerats dona una base de 10.000 punts multiplicada pel número del capítol, més 10 punts per segon restant i 1.000 per cor conservat. Velocitat i protecció, doncs, puntuen juntes. Fins a tres continuacions suavitzen l’aprenentatge, mentre que el rècord de la sessió convida a repetir la ruta amb menys danys i més temps sobrant.¹

Laser Ghost es va publicar a Europa el 1991 en un cartutx de Master System de 2 Mbit, amb el número de producte 7074. És per a un jugador i admet comandament o Light Phaser. Els crèdits públics nomenen SEGA com a desenvolupadora i editora, però no identifiquen cap equip intern.²

El mode de pistola exigeix una arrencada poc intuïtiva: a la pantalla d’avís prèvia a la partida cal prémer un botó del comandament i no el gallet. Retro Game Reviews situa una fallada semblant a la pantalla de títol; com que les ubicacions difereixen, convé seguir la instrucció precisa del manual i no confondre les dues situacions.¹³

Agrupar aquesta edició sota la denominació Master System/Mark III no implica compatibilitat plena amb el model japonès. El Mark III utilitza un connector de cartutx diferent i els seus ports no ofereixen el senyal que requereix la Light Phaser. El catàleg domèstic japonès de SEGA tampoc no inclou Laser Ghost.⁴⁵

Amb comandament, el joc conserva totes les regles, però el visor perd la immediatesa d’apuntar directament a la pantalla. Aquesta és la transformació més important d’aquesta edició: no desapareix cap objectiu essencial, però augmenta el temps necessari per passar d’una cantonada a l’altra i fa més perilloses les aparicions properes a Katherine.

Laser Ghost encara funciona perquè la seva idea central es veu i s’entén de seguida. Katherine avança, els monstres envaeixen l’espai i el visor ha de decidir què matar sense travessar-la. No cal perdonar-li l’edat per apreciar aquesta tensió: el foc propi continua essent una regla clara, llegible i prou maliciosa per provocar errors memorables.

Els límits també són francs. El comandament és menys àgil que la pistola, l’avanç automàtic restringeix l’exploració i el temporitzador pot convertir la recerca d’objectes en una distracció cara. Qui busqui rutes obertes o control directe de la protagonista hi trobarà poca llibertat; qui gaudeixi afinant la punteria, ordenant prioritats i millorant la puntuació hi té una proposta compacta.

La recomanació és jugar-hi acceptant que protegir bé importa més que disparar molt. Cal aprendre quan deixar passar una bonificació, quan gastar un especial i quan apartar el visor de Katherine. En el seu millor moment, Laser Ghost converteix un blanc que no pots tocar en la presència més important de tota la pantalla.

Es conserven capses europees amb adhesius d’accessoris o una il·lustració frontal redissenyada, a més d’embalatges atribuïts a Austràlia i Mèxic. Aquestes peces mostren variants d’embalatge, però no estableixen canvis de programari ni dates pròpies per a cada mercat.⁷

El manual australià deixa una pista modesta sobre l’ús domèstic: una pàgina de registre permet anotar nom, data i puntuació. Té sentit en un joc que calcula bonificacions per capítol, temps i cors; la competició no necessitava xarxa, només una sessió, una xifra i algú disposat a superar-la.¹

SEGA figura com a desenvolupadora i editora de Laser Ghost per a Master System. Cap crèdit publicat identifica l’equip o la subdivisió interna responsable, de manera que el disseny no es pot adjudicar a Sega Europe ni a cap altre grup específic.

El Laser Ghost recreatiu de System 18 va entrar en servei el desembre de 1990, admetia fins a tres jugadors i partia d’una premissa diferent. L’edició de Master System comparteix el títol, però no hi ha prou informació per precisar quins dissenys, recursos o fragments de codi passen d’una obra a l’altra. La versió domèstica s’ha d’entendre pels seus propis controls, història i escorta.⁶