Kung Fu Kid per a Master System/Mark III: rebotar contra les parets per sobreviure a set rondes

Madanda ha matat Tayron, mestre de kungfu de Wang, i governa des del castell de Lion amb una cort de servents demoníacs. Wang emprèn el viatge per venjar-lo, protegit per un talismà màgic, mentre Kyong Shi ocupa el paper de principal subordinat de l’antagonista. El repartiment inclou bruixes, zombis, granotes, lluitadors i parelles de caps; aquesta desfilada dona varietat visual al recorregut sense interrompre l’avanç.¹

La creu direccional mou Wang, permet ajupir-lo i corregeix la trajectòria durant el salt. El botó 1 inicia el salt; si Wang toca una paret o un obstacle i el tornes a prémer, rep un segon impuls. El manual ho anomena «double jump», però és un rebot condicionat pel contacte, no un doble salt lliure.¹

Wang pot dirigir les puntades, executar-les des d’una posició ajupida o atacar durant un salt. Aquí la documentació obliga a ser prudent: el resum del manual associa el botó 2 tant a la puntada com al talismà, mentre una guia pràctica proposa una combinació diferent. La varietat d’accions és clara, però les fonts no resolen de manera coherent quina condició exacta separa tots dos atacs.¹⁵

El talismà aporta distància quan acostar-se és massa perillós. La pantalla mostra la quantitat de llançaments utilitzats i el manual en fixa un màxim de 99; els exemplars recollits valen cinc punts, però la documentació no permet assegurar que cadascun afegeixi exactament una unitat a la reserva. Conservar-los per als enfrontaments difícils és, doncs, una decisió més sòlida que disparar per rutina.¹

Wang comença amb tres oportunitats i una barra de vida. El contacte amb els enemics consumeix energia; si la barra es buida o s’esgota el temps, torna al principi de la ronda actual, i la tercera caiguda acaba la partida. Per això convé mantenir-se en moviment, temporitzar la puntada i travessar les amenaces amb l’arc del salt.¹

Cada ronda alterna grups d’enemics comuns, obstacles i un combat final amb una segona barra d’energia. Aquesta estructura canvia la pregunta: durant el recorregut importa conservar vida i temps; davant del cap, cal llegir una pauta, trobar la distància de la puntada i decidir si val la pena gastar talismans.¹

La progressió també passa per millores persistents. A la ronda 2, derrotar un llamàntol converteix l’arma en Super TalismanSuper Talisman: Millora persistent del talismà de Wang que augmenta la velocitat i l’abast del projectil durant la partida., més veloç i amb més abast; a la quarta, Kyong Shi concedeix una altra millora o activa aquesta primera transformació si encara no s’havia obtingut. Algunes parets amaguen recursos: a la cinquena ronda hi ha tres gerres relacionades amb les boles de foc, mentre el Sweet BunSweet Bun: Objecte ocult que restaura completament la barra de vida de Wang i que només es pot obtenir una vegada per partida. restaura tota la vida i pot trobar-se a les rondes 3 i 5. Només se’n pot obtenir un durant la partida. Explorar pot salvar una oportunitat, però colpejar parets també pot despertar perills. En completar una ronda, el joc calcula dues bonificacions: el temps restant més 200 punts, i la vida restant més 200 punts. El manual concedeix una oportunitat als 30.000 punts i després una altra per cada increment de 1.200, sense declarar-ne cap límit. La modalitat de dos jugadors és per torns: cadascun afronta el mateix recorregut quan li correspon, sense cooperació simultània.¹

L’edició analitzada és el cartutx nord-americà de Master System, que el manual presenta com a Mega Cartridge per al Sega System o Power Base. SMS Power el cataloga amb una capacitat d’1 Mbit, equivalent a 128 KB, i l’ús del Control Pad. El joc va aparèixer al Japó com Makai Retsuden el 17 de maig de 1987 i als Estats Units com Kung Fu Kid l’octubre següent. Les fonts públiques només situen el llançament europeu l’any 1987, de manera que no és prudent concretar-ne el mes. SMS Power també associa el nom coreà Magye Yeoljeon al joc, però no delimita una edició comercial coreana completa.¹²⁴

MobyGames data Kung Fu Kid al Brasil l’octubre de 1992 i Sapo Xulé: O Mestre do Kung Fu el juliol de 1995. Atribueix a Tec Toy l’edició de tots dos llançaments i el desenvolupament addicional en el segon. Sapo Xulé té presentació pròpia, de manera que les seves captures no descriuen l’edició principal examinada aquí.⁴

Avui conserva atractiu perquè el salt no és una pausa entre puntades: és una maniobra ofensiva, una evasió i una elecció de ruta. Quan una sala ofereix parets i plataformes, trobar l’angle correcte produeix una alegria física que els combats estrictament horitzontals no tenen.

També exigeix tolerància. Les col·lisions castiguen, els grups poden encerclar Wang i repetir una ronda després d’esgotar el temps erosiona el ritme. La contradicció documental dels botons tampoc ajuda qui hi arriba sense instruccions i espera que totes les accions siguin immediatament evidents.

És recomanable per a qui gaudeixi aprenent un sistema compacte, memoritzant caps i convertint parets en trampolins. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui cooperació simultània, continuacions generoses o un combat de precisió moderna. Kung Fu Kid és petit, aspre i sorprenentment vertical: la seva millor puntada comença sovint lluny del terra.

La capsa nord-americana mostra una figura executant una puntada sobre una quadrícula blanca. El manual anglès, publicat per Sega of America amb l’avís de drets d’autor de 1987 i imprès al Japó, té setze pàgines i documenta l’argument, els controls, els enemics, els objectes i la puntuació. Les cobertes mostren tres identitats regionals relacionades, però no equivalents: Makai Retsuden reuneix l’heroi, el palau i els adversaris en una il·lustració, mentre Kung Fu Kid concentra la mirada en una sola puntada. A la portada de Sapo Xulé, un personatge brasiler ocupa el centre de la composició. Aquesta edició posterior té presentació pròpia i desenvolupament addicional de Tec Toy.¹⁴

Computer and Video Games va descriure en una ressenya contemporània les set rondes, els enemics finals, la barra d’energia, les puntades, els talismans i la possibilitat de canviar de direcció a l’aire. Vista avui, aquella atenció als moviments continua assenyalant el millor del joc: no la quantitat de contingut, sinó la manera com una paret altera el combat. El revers és igual de persistent: quan les col·lisions o la repetició dominen, l’agilitat es converteix en desgast.³