Kenseiden a Sega Master System/Mark III: triar la ruta per arribar a Edo amb més tècniques

La història japonesa se situa a Tenmei 3. L’il·lusionista Yōnensai convoca criatures sobrenaturals, aixeca el castell Yōma a Edo i envia sis dimonis contra la família Narukami. L’atac deixa mortalment ferit l’espadatxí Shunken i s’endú la Ryūōken, una arma familiar concebuda contra els éssers demoníacs, juntament amb cinc volums de tècniques.¹

Hayato, fill de Shunken, parteix de Higo per recuperar l’espasa i derrotar Yōnensai. Els manuals nord-americà i brasiler simplifiquen i transformen aquesta premissa: parlen del Japó del segle XVI, de bruixots malignes i d’un Castell Negre. No són peces d’una cronologia comuna, sinó localitzacions regionals diferents d’un mateix conflicte.¹²³

La creueta mou Hayato; el botó 1 fa servir l’espasa i el botó 2 salta. Amunt també permet entrar en edificis o pujar escales, mentre que avall serveix per baixar-ne o ajupir-se. Cal mantenir premuts la direcció avall i el botó 1 perquè Hayato adopti una guàrdia baixa, especialment útil quan un enemic repeteix atacs alts i baixos.²

El salt canvia d’alçada segons l’estona que es manté premut el botó. Això permet passar arran d’un projectil o assolir una plataforma elevada, però també fa menys automàtica la resposta: una pulsació massa llarga pot portar Hayato contra un enemic o més enllà d’una superfície segura.¹

Cinc tècniques que canvien la distància

Aquestes tècniques no són una escala simple de força. Taka Tobi modifica rutes; Kara Take Wari respon a amenaces elevades; Shinku Kiri protegeix els dos costats quan el joc encercla Hayato. Escollir bé importa més que encadenar ordres: cada postura cobreix una zona i en deixa una altra exposada.

Objectes que converteixen la puntuació en supervivència

La katana augmenta l’atac, la carbassa recupera part de la resistència i la kokeshi concedeix una vida. L’Inrōinrō: Estoig medicinal que restaura automàticament tota la resistència quan aquesta arriba a zero., un estoig medicinal, es conserva entre rondes i restaura automàticament tota la resistència quan arriba a zero; només se’n pot portar un. Aquesta reserva converteix un error fatal en una segona oportunitat, de manera que trobar-la aviat té més valor que qualsevol grapat de punts.²

La partida comença amb tres vides i en concedeix una a cada múltiple de 20.000 punts, fins a nou. Superat aquest màxim, els llindars posteriors només sumen 5.000 punts. La puntuació, per tant, no és decorativa: premia l’eliminació d’enemics fins que el dipòsit de vides és ple, però deixa de protegir-te indefinidament.³

La majoria de rondes s’acaben trobant la sortida; les que contenen un cap no permeten avançar fins a derrotar-lo. Entre territoris, el mapa mostra el Japó antic i deixa triar les rutes disponibles. El botó 1 recorre els noms japonesos intermitents i el botó 2 confirma, una interfície funcional però poc immediata si no saps què estàs seleccionant.²

El recorregut cartografiat va de Higo fins a Edo, amb Chikuzen com a segona ronda. Els manuals occidentals discrepen en la forma d’aquest segon nom —també hi apareixen Hizen i Chizuken—, de manera que Chikuzen serveix com a terme de navegació sense implicar cap diferència jugable.⁶²³

Algunes rondes inclouen escales cap a un entrenament opcional. Un mestre sotmet Hayato a una prova d’esquiva amb fletxes i llances: superar-la pot ampliar la resistència o concedir un omamoriomamori: Amulet protector obtingut als entrenaments que augmenta la defensa de Hayato; n’hi ha de vermell i de blau., un amulet protector que augmenta la defensa, però fallar-la en resta una fracció. Passar de llarg de les escales permet renunciar al risc i continuar.²

També es poden revisitar rondes ja superades. Aquesta regla evita que una elecció primerenca tanqui del tot la preparació: pots buscar objectes o afrontar una branca diferent abans d’Edo. El joc no elimina la dificultat, però permet respondre-hi amb una ruta més llarga i un Hayato millor equipat.¹

Al Japó, 剣聖伝 es va publicar el 2 de juny de 1988 com un Gold Cartridge. El cartutx G-1358 té una capacitat de 2 Mbit i compatibilitat amb so FM. Són característiques d’aquesta edició regional, no prestacions universals de totes les consoles occidentals.⁷

En aquesta edició, els botons Rapid del comandament de Master System no generen repetició automàtica, i cal desconnectar un teclat SK-1100 abans de jugar en Mark III. Com que l’acció principal és un cop d’espasa i no una ràfega, la primera restricció té poc efecte pràctic, però delimita amb precisió el comportament del maquinari.¹

El manual japonès indica que el diari Nikki permet una única continuació des del començament de la ronda on Hayato ha caigut. A l’edició nord-americana, número 7013 i distribuïda per Tonka, el diari Nikki reprèn la partida des del punt de la caiguda. A més, una seqüència separada a la pantalla GAME OVER —amunt, amunt, avall, avall i botó 2— reprèn l’última ronda. Aquesta ordre no s’ha d’extrapolar a les altres regions.¹²

L’edició brasilera correspon a Tec Toy i declara producció a la Zona Franca de Manaus. El diari Nikki hi permet una continuació, i una instrucció separada associa el botó 2 amb la pantalla GAME OVER, però la relació exacta entre totes dues vies no queda definida. Les continuacions, doncs, s’han de tractar com a regles regionals i no com un únic procediment compartit.³

Kenseiden conserva interès perquè la progressió amplia opcions, no només xifres. Un pergamí pot obrir una alçada nova, protegir els dos costats o donar una resposta concreta als enemics aeris. El mapa deixa decidir quan buscar aquestes eines, i així converteix la dificultat en una pregunta: falta precisió o falta preparació?

La recomanació és clara per a qui gaudeixi dels jocs d’acció metòdics, dels patrons enemics i d’una campanya que permet traçar rutes. En canvi, pot frustrar qui esperi una espasa generosa, salts amb molt marge d’error o una progressió sense interrupcions ni memorització. Les col·lisions i les caigudes castiguen abans que el repertori de Hayato maduri.

Val la pena jugar-hi amb paciència, visitar almenys alguns entrenaments i observar què resol cada tècnica abans de córrer cap a Edo. Kenseiden no et demana que siguis més ràpid que els monstres: et demana que arribis al lloc correcte de la ruta amb la tècnica adequada ja apresa.

Les edicions físiques de Kenseiden adopten presentacions regionals molt diferents. El Japó conserva el nom 剣聖伝 i la imatge Gold Cartridge; Amèrica del Nord, Europa i Austràlia utilitzen Kenseiden; Corea del Sud adopta Hwarang-ui Geom. La data exacta de l’edició coreana resta indeterminada.⁴

L’edició brasilera manté el títol Kenseiden i associa el joc a Tec Toy, amb manual en portuguès i fabricació declarada a Manaus. Aquest conjunt de caixes, idiomes i distribuïdors mostra un llançament internacional, però no implica per si sol canvis en les regles del cartutx; les diferències més clares són narratives, documentals i comercials.³

Sega figura com a desenvolupadora i editora original de Kenseiden. L’edició japonesa arribà el 2 de juny de 1988 i la nord-americana el novembre del mateix any; Europa i Austràlia també reberen edicions el 1988. Els crèdits individuals de programació, disseny, gràfics i música resten sense atribució prou segura.⁵