Ghouls 'n Ghosts per a Sega Master System/Mark III: vestir Arthur per sobreviure al següent salt

Aquesta localització situa l’acció al regne de Lexet. Tres anys després d’haver estat derrotat per Sir Arthur, el Príncep Fosc Loki torna, saqueja el territori i segresta la princesa Tamara. L’heroi ha de venjar el poble, recuperar les claus protegides pels guardians i obrir-se pas fins al castell.¹

L’argument és una empenta funcional, no una narració que interrompi el combat. Cada clau converteix un cap o guardià en una barrera concreta entre Arthur i Tamara. Aquesta edició anomena el regne Lexet, l’antagonista Loki i la princesa Tamara; són els noms que articulen aquí el rescat.¹

La creu direccional mou Arthur, el fa pujar o baixar escales i permet ajupir-lo. El botó 1 ataca i el botó 2 salta. Prémer la direcció amunt mentre s’ataca envia el projectil cap al cel; durant un salt, prémer la direcció avall i el botó d’atac permet disparar cap a sota. Aquesta amplitud vertical importa perquè els enemics sovint ocupen una alçada diferent de la plataforma següent.¹

La màgia comparteix el botó d’atac: cal mantenir-lo premut fins que Arthur i el mesurador parpellegin i deixar-lo anar. El botó Pause («pausa»), situat a la consola, obre la pantalla d’estat; allà es tria la màgia amb les direccions amunt i avall i es consulta l’equipament. És una interfície poc immediata avui, però separa deliberadament la preparació del combat.¹

Les cinc armes exigeixen hàbits diferents. La javelina vola recta; la daga és més ràpida i admet tres llançaments seguits; la destral travessa enemics però no es pot encadenar; el disc ressegueix el terra quan Arthur el llança ajupit; i la bola de foc permet una successió de projectils ardents. Recollir una arma és, doncs, acceptar una nova geometria d’atac.¹

Les sis màgies amplien aquesta elecció. Fire, la màgia de foc, escampa quatre boles; Thunder, la de tro, descarrega llamps; Shield, la d’escut, crea dues proteccions; Double, la del doble, invoca un segon Arthur; Bomb elimina enemics, i Life recupera vida. Cada ús consumeix una quantitat pròpia del mesurador, de manera que carregar l’encanteri correcte demana llegir la pantalla, escollir i assumir el cost.¹

Els cofres introdueixen la broma més cruel. S’obren a cops i poden alliberar un mag que transforma Arthur en ànec si encara porta armadura o en vell si ja va despullat. Les portes secretes ofereixen l’altra cara del risc: rere seu pot haver-hi un ancià que restaura vida i màgia, o una cambra amb armes i equipament.¹

El manual ordena l’aventura en cinc etapes: The Hill of Torture, The Village of Decay and Destruction, Baron Rankle’s Tower, The Crystal Forest i The Castle. Les flors que escupen calaveres donen pas a pous, columnes ardents, llengües relliscoses, esquelets de dinosaure, corrents i el laberint final. La varietat prové menys d’afegir ordres que de recombinar-les sota pressió.¹

Les cinc etapes contenen deu seccions principals: cadascuna de les cinc àrees es divideix en dues parts, seguides per l’espai de Loki. Parlar de deu etapes independents faria semblar més extensa i fragmentada una estructura que el joc organitza en cinc grans trams.²³

Perdre els tres intents obre una continuació amb compte enrere. Acceptar-la retorna al principi de l’escena perduda, tantes vegades com calgui. Aquesta regla defineix la progressió real: no es tracta de conservar crèdits, sinó d’aprendre prou bé cada tram perquè la repetició següent arribi més lluny amb un equipament millor ordenat.¹

La conversió de Master System no es limita a simplificar el joc original per traslladar-lo a una consola domèstica. Organitza la resistència d’Arthur en cors i reparteix la millora entre casc, armadura i sabates, amb graus de plata, vermell, verd i or. Aquesta segmentació dona continuïtat a l’aventura: una porta secreta pot reforçar només la mobilitat, només la reserva màgica o només la capacitat d’encaixar cops.¹

La pantalla d’estat mostra la màgia seleccionada, les tres peces, l’arma, la puntuació i els intents restants. La informació és clara un cop oberta, però consultar-la exigeix tocar Pause a la consola. Aquesta dependència física és la concessió més visible del sistema: les decisions d’equipament són més riques, mentre que l’accés a la informació és menys còmode que en un comandament modern.¹

El cartutx és per a un sol jugador, i la caixa sud-coreana utilitza el títol 대마계촌. Les diferències de so FM, accessoris especials o compatibilitat pròpia d’una hipotètica edició japonesa de Mark III romanen sense determinar. El nom conjunt de la plataforma no permet atribuir aquestes característiques a les edicions conegudes.¹²

Avui continua interessant perquè obliga a pensar en dues escales alhora. A curt termini cal reservar el salt, apuntar a l’alçada correcta i no deixar que un enemic tanqui la plataforma. A llarg termini cal trobar portes secretes i construir un conjunt d’equipament capaç de sostenir la ruta. L’acció és directa; les conseqüències, acumulatives.

Les continuacions il·limitades el fan més practicable del que suggereix la primera derrota, però no el tornen amable. Repetir una escena després d’un pou, perdre cors o sortir d’un cofre transformat continua castigant la impaciència. Funciona millor per a qui gaudeix de reconèixer patrons i afinar recorreguts; frustrarà qui vulgui improvisació permissiva o progrés guardat.¹

La recomanació és directa: val la pena si busques acció exigent amb una progressió d’equipament poc habitual, i costa recomanar-lo si la repetició et pesa més que l’aprenentatge. La seva millor imatge no és Arthur cobert d’or, sinó Arthur obrint un cofre quan sap perfectament que el joc també hi podria haver amagat un ànec.

La versió de Master System va arribar als Estats Units, Europa, Brasil i Corea del Sud. Les caixes canvien llengües, marques i composició, però això no implica diferències de programari. L’edició europea mostrada aquí utilitza el número 7055 i una contraportada multilingüe amb quatre captures.²

Al Brasil, la caixa incorpora la marca Tec Toy; a Corea del Sud, la portada daurada utilitza el títol 대마계촌. Les diferències visibles afecten la llengua, la presentació, el codi i el distribuïdor. El joc continua sent, en tots aquests casos, una edició per a Master System.²

Austràlia també va tenir manual en anglès i embalatge identificables per a Master System. El manual australià conserva els mateixos sistemes d’equipament, màgia i continuació, i la contracoberta indica que fou imprès al país. La data exacta del llançament regional continua oberta.⁶

El manual nord-americà explica els controls, els cors, l’equipament, les màgies i les cinc etapes. El paper complementava una pantalla d’estat austera i preparava el jugador per interpretar peces, colors i poders que el cartutx presenta amb molt poc text.¹

La pantalla de títol i els manuals separen l’obra original de Capcom, datada el 1988, de la reprogramació de Sega, datada el 1990. La versió de Master System es va publicar el 1991, al gener als Estats Units. Així, l’any de la reprogramació no equival automàticament a la data de venda de totes les regions.¹²

Les atribucions corporatives divergeixen. GameFAQs presenta Capcom com a desenvolupadora i Sega com a editora; SMS Power reserva a Capcom l’obra original i atribueix la conversió a Sega i Arc System Works. GameFAQs assigna la programació a David J. Broadhurst, els gràfics a Andrew R. Threlfall i la música a Tim Follin. SMS Power atribueix la direcció a Katsuhiro Hasegawa, però adverteix que aquest nom no apareix dins del joc i que la llista de crèdits és incompleta.⁴²

L’abril de 1991, el número 7 de Mean Machines situava Ghouls 'N Ghosts per a Master System a la secció d’avanços, a la pàgina 80. La conversió ja tenia, doncs, visibilitat editorial britànica, encara que aquell avanç no determina el dia exacte de la seva arribada a les botigues europees.⁵