Gauntlet per a Sega Master System: disparar, aturar-se i sobreviure a la multitud

La premissa ocupa poques línies i no necessita més. Un món de màgia i misteri amaga calabossos de profunditat desconeguda, habitats per fantasmes, dimonis, Grunts —soldats que carreguen amb maces—, Lobbers —llançadors que projecten roques per damunt dels murs—, bruixots i la Mort. Els herois hi entren per resistir l’assalt i acumular punts, no per seguir una història amb escenes o girs.¹

Thor el Guerrer, Thyra la Valquíria, Merlin el Mag i Questor l’Elf són sobretot quatre respostes mecàniques al mateix problema. Les seves siluetes fantàstiques donen caràcter al conjunt, però la diferència important no és biogràfica: és saber qui aguanta un cop, qui desfà un generador i qui ha de reservar la màgia.¹

La creu direccional mou l’heroi en quatre direccions. El Botó 1 dispara i també serveix per començar o reincorporar-se segons el context; el Botó 2 consumeix una poció i desencadena la màgia. Per lluitar cos a cos avances contra un enemic: guanyes més punts, però també acceptes que et colpegi mentre dura el contacte.¹

El tret automàtic fa més fàcil netejar una línia, però immobilitza. La informació visible —quantitat d’enemics, distància fins al generador, menjar exposat i salut restant— et diu si pots sostenir el foc o si convé obrir espai. L’error habitual és apuntar al monstre més proper mentre el generador del fons continua fabricant el següent grup.

Els generadors tenen tres graus de resistència i produeixen tipus concrets de monstre. Els fantasmes causen molt dany en un sol contacte; els dimonis llancen boles de foc; els Lobbers ataquen per damunt dels murs i fugen; quan els bruixots són invisibles, els trets els travessen sense afectar-los. La Mort és l’examen definitiu de preparació: drena fins a 200 punts de salut i només la màgia la pot destruir.¹

Claus i tresors concedeixen 100 punts. El menjar recupera 100 punts de salut i suma 100 punts, mentre que la sidra normal pot quedar destruïda per un tret. Les pocions especials milloren l’armadura, la màgia, la velocitat o la potència de tir, la força cos a cos o la capacitat de càrrega, que passa de 10 a 15 objectes. Per això no tot allò que brilla s’ha de disparar: un tret precipitat pot eliminar just el recurs que necessitaves.¹

La sortida manté el descens en marxa, però Gauntlet introdueix desviacions. Les sales del tresor apareixen a intervals aleatoris entre nivells, limiten el temps per recollir objectes i només concedeixen la bonificació si arribes a la sortida. Sense arribar-hi, no obtens aquesta bonificació.¹

Cada jugador comença amb tres crèdits. Començar, incorporar-se o continuar en consumeix un; en morir, tens deu segons per escollir un heroi. La continuació sol reprendre l’últim nivell, però posa la puntuació a zero; després d’una sala del tresor, el nivell es tria aleatòriament. Sobreviure i conservar una gran partida no són exactament el mateix.²

El cooperatiu admet incorporacions durant la partida i permet que un jugador continuï mentre l’altre espera tornar. En alguns nivells, però, els projectils poden atordir o ferir el company. També hi ha una regla contra la passivitat: uns 40 segons sense lluitar, disparar ni rebre dany obren les portes; uns 40 segons més converteixen les parets en sortides.¹

La conversió de Sega Master System va tenir una edició europea el 1990 i una de brasilera el febrer de 1993. El manual europeu indica que el material fou imprès al Japó, una dada de fabricació que no altera la identitat de l’edició tractada.¹⁴

L’adaptació resol un joc de recreativa exigent amb la creu i dos botons. El resultat és llegible, però el compromís més important es nota cada segon: el mateix Botó 1 dispara, inicia i reincorpora, mentre el foc sostingut bloqueja el moviment. El Botó 2 reserva la màgia per a una poció, de manera que una ordre senzilla pot consumir el recurs capaç d’eliminar la Mort.¹

La imatge és funcional: personatges petits, parets de colors plans i una multitud fàcil de comptar. Aquesta austeritat ajuda a llegir perills i objectes, encara que redueix la sensació de descoberta quan els mateixos motius reapareixen. El marcador lateral conserva salut i puntuació a la vista; en dos jugadors, els dos marcadors laterals redueixen encara més l’espai disponible per al laberint.

Avui conserva una virtut molt clara: converteix una sala plena d’elements simples en una cadena de prioritats. Destruir el generador, rescatar el menjar, reservar la poció o córrer cap a la sortida són decisions immediates amb costos visibles. Quan el laberint funciona, no cal embellir-lo: la multitud ja escriu el problema.

Convé començar destruint generadors i deixar el cos a cos per a enemics assumibles. No ataquis físicament els fantasmes, evita disparar al menjar i guarda almenys una poció si la Mort pot aparèixer. En cooperatiu, repartir fronts i avisar abans d’agafar un recurs especial aporta més supervivència que competir per cada centenar de punts.¹

És recomanable per a qui gaudeixi de l’acció metòdica, la puntuació i les partides compartides; costa més defensar-lo davant qui busqui varietat visual, exploració narrativa o moviment fluid mentre dispara. En solitari, juga-hi en sessions curtes. Amb dues persones, els corredors estrets recuperen tot el sentit: cada avanç exigeix repartir espai, enemics i recursos sota setge.

L’edició europea s’identifica amb el codi 25006-50 i l’EAN 5013442551882; la brasilera, amb 023130 i 7891196023132. No són simples adhesius diferents: la versió brasilera mostra la marca de Tec Toy i inclou documentació en portuguès. La caixa europea, publicada per U.S. Gold, ofereix textos en diversos idiomes.⁵²

Els manuals també preserven dues maneres d’explicar el mateix sistema. L’europeu utilitza noms anglesos com Grunt i Lobber; el brasiler en tradueix alguns i acompanya les instruccions amb garantia i publicitat de Tec Toy. Aquest material físic és especialment valuós perquè revela regles que la pantalla no explica, com el foc amic ocasional o la transformació del laberint després d’una inactivitat prolongada.²

Atari Games va crear l’original de recreativa, i U.S. Gold s’encarregà de la conversió i publicació europea per a Master System; Tec Toy publicà l’edició brasilera. Els crèdits d’aquesta edició identifiquen U.S. Gold a Europa i Tec Toy al Brasil, mentre que Mindscape no hi figura com a editora. Les fonts especialitzades atribueixen la música a Tiertex. Aquesta cadena explica una pantalla de títol carregada de marques: la conversió domèstica és el resultat de diverses llicències, territoris i responsabilitats.¹²⁴

SMS Power atribueix el codi i els efectes sonors a T. Porter, i els gràfics a K. Bulmer i T. Porter. Són crèdits nominals procedents d’una sola base especialitzada, sense una confirmació equivalent als manuals revisats; cal llegir-los com una atribució de catàleg. El que sí queda clar és l’ambició del projecte: traslladar hordes, cooperació i gestió de recursos a una màquina de dos botons, encara que el moviment en pagui la factura.³