Gangster Town per a Sega Master System: cada tret decideix qui avança

El manual et converteix en agent federal i et demana netejar una ciutat dominada per gàngsters. Si no escrius cap nom, el joc anomena Scott el primer jugador i Bird el segon. La persecució travessa els dominis de Lucky Linguini, Doll-Face i Nick the Nightmare abans d’arribar al cap de la banda.¹

Ferret Face, segon de Big Boss, apareix al final de cada escena i necessita cinc impactes. LuLu exerceix la funció contrària: travessa la pantalla mentre els enemics intenten capturar-la. Si li obres pas, reps punts; si la confons amb un blanc, perds un cor. La història és mínima, però aquesta distinció entre amenaça i persona protegida sosté decisions reals.¹

Tot es fa disparant. A la pantalla inicial, fins i tot escrius el nom apuntant a les lletres, a DEL per corregir i a END per confirmar. Aquesta entrada serveix també per comprovar on cau el tret i ajustar la posició abans que comencin a sortir enemics. El control és elemental; la lectura ràpida de la pantalla, no.¹

Comences amb cinc cors vermells. Cada quatre impactes enemics en buiden un, que es torna blanc, i perdre’ls tots acaba la partida. Els cinc cors són només l’estat inicial: una bona qualificació pot augmentar el Game Level, però el manual no n’estableix el màxim. Cada grup de quatre impactes transforma els descuits acumulats en una pèrdua visible.¹

Cada escena altera les prioritats. A la persecució convé desprendre una roda amb tres trets i encertar després el pneumàtic; quan arriba el biplà, cal atacar les bombes, perquè disparar a l’avió no concedeix punts. Al centre, disparar a totes dues frontisses fa caure un rètol sobre els gàngsters. Al saló, destruir el taulell deixa els enemics sense cobertura.¹

Els secrets connecten puntuació i supervivència. Un medalló ocult dona punts quan el trobes i, si tornes a encertar-lo després que salti, restaura els cors blancs. Els gàngsters abatuts es converteixen en àngels que valen punts addicionals. Cada desviació promet benefici, però també et distreu de l’enemic que ja està disparant.¹

La ruta comença amb una pràctica de punteria i salta a una persecució en cotxe. Després arriben el centre, el saló —«Saloon» al manual—, el club nocturn —«Nightclub»—, una escena de bonificació i els molls. El verb principal no canvia, però sí la informació que cal filtrar: finestres, bombes, civils, amagatalls o elements destructibles.¹

Al saló, les ampolles introdueixen una petita cursa dins del tiroteig: en solitari cal trencar-les totes per cobrar la bonificació; en una partida de dos jugadors, els punts són per a qui destrueix l’última. Els ratolins també són blancs opcionals, una broma visual que pot sortir cara si et fa ignorar un enemic que ja apunta. El club nocturn reprèn aquesta barreja d’enemics amagats i distraccions puntuables.¹

La bonificació et posa davant d’una paret de maons i un rellotge. Disparar ràpid revela una clau sencera, una part o res; la recompensa depèn del resultat i, en solitari, també del temps. És la millor interrupció de la campanya perquè conserva l’acte d’apuntar, però substitueix la reacció contra enemics per una aposta de velocitat i concentració.¹

Entre rondes apareixen HIT, HIT RATIO i POINTS. Superar l’estàndard en més de dos criteris afegeix un cor i restaura tots els blancs; si no se supera aquest llindar, només se’n recupera un. En una partida de dos jugadors, la puntuació del rival substitueix l’estàndard fixat per la consola, i qui obté més punts rep el cor addicional. La cooperació sempre conserva una fiblada competitiva.¹

Gangster Town s’atribueix a Sega com a desenvolupadora i editora original. GameFAQs data les edicions nord-americana i europea el 1987, amb llançament nord-americà a l’agost. La versió revisada és el cartutx europeu per a Sega Master System, identificat amb la referència 5074.³

A 8 d’octubre de 2026, GameFAQs i VGDB cataloguen edicions de Master System dels Estats Units, Europa, Austràlia i Brasil o Sud-amèrica. Cap de les dues fonts no documenta una edició japonesa específica de Mark III ni diferències funcionals pròpies d’aquella consola.⁴

La partida individual requereix una Light Phaser; per jugar-hi dues persones cal connectar-ne una per participant. Tots dos disparen simultàniament i els impactes es distingeixen per colors: blau per al primer jugador i groc per al segon. En algunes escenes, al primer jugador només se li compten els blancs encertats a l’esquerra i al segon, els de la dreta.¹

La pistola té un únic gallet: no incorpora creueta ni segon botó que permetin corregir la punteria per una via alternativa. Aquesta senzillesa fa que el maquinari sigui part inseparable del disseny. També converteix el televisor CRT en la principal barrera pràctica per reproduir avui l’experiència original.⁶

Encara funciona perquè demana més que bons reflexos. Cada escena presenta un petit problema de prioritats: una bomba pot costar un cor, LuLu no és un blanc, un medalló pot reparar errors i un àngel promet punts mentre un altre enemic aixeca l’arma. Quan aquesta lectura encaixa, el joc és breu però extraordinàriament clar.

També té crueltats difícils de defensar sense instruccions. Després d’un GAME OVER, el barret de l’agent surt volant: encertar-lo permet continuar des de l’última escena, però fallar retorna a la pràctica. És una idea memorable i coherent amb el control, tot i que amaga una continuació decisiva dins d’un reflex fugaç.¹

És recomanable per a qui disposi del maquinari adequat, gaudeixi perfeccionant puntuacions i vulgui compartir dues pistoles davant la mateixa pantalla. No és una bona compra per a qui busqui exploració, una campanya llarga o compatibilitat directa amb un televisor modern. Gangster Town dura poc; el tret que has ajornat, però, acostuma a arribar abans que tu.

La capsa europea conserva el distintiu Light Phaser Series i la referència 5074. Les capses nord-americanes reutilitzen la il·lustració principal, mentre que Tec Toy va distribuir al Brasil capses pròpies i una reedició amb disseny blau. L’embalatge canvia segons la regió, però aquestes cobertes no acrediten cap modificació del programa.³

Les dates brasileres discrepen. GameFAQs situa una edició sud-americana el 1987 i una reedició de Tec Toy el 1996; VGDB data el primer llançament brasiler el 5 de febrer de 1991. Cap de les dues cronologies resol per si sola l’ordre exacte d’aquelles publicacions.³⁴

El manual nord-americà explica regles que la pantalla tot just insinua: els quatre impactes per cor, els medallons, la clau, el repartiment lateral a dos jugadors i el barret de continuació. El manual brasiler de Tec Toy adapta aquestes instruccions al portuguès i detalla igualment la connexió d’una segona Light Phaser.²

Gangster Town acredita Sega com a desenvolupadora i editora original, i Tec Toy com a responsable de la publicació brasilera. L’autoria resta en aquest nivell corporatiu: no s’hi identifiquen programadors, artistes o dissenyadors individuals. Atribuir el joc a cap persona concreta aniria més enllà d’aquests crèdits.⁴

Guinness World Records el classifica com el primer joc de tir sobre rails amb pistola òptica, és a dir, una galeria on el recorregut avança automàticament mentre el jugador apunta. El registre destaca especialment la persecució motoritzada. Aquesta classificació no substitueix l’anàlisi: el seu valor durador és haver combinat aviat espectacle, punteria i decisions de prioritat.⁵