G-LOC: Air Battle a Sega Master System: gastar punts ajorna l’enemic final

Els manuals situen l’acció a mitjan del segle XXI, després que guerres, fam i malalties hagin afeblit els governs. Entre les forces militars independents destaca la Citizens Defense Force, o CDF, que confisca armament i s’apodera d’una flota de vaixells de guerra. Els esforços pacificadors de l’ONU fracassen davant la seva resistència.¹

La resposta és desplegar els caces experimentals A8M Thunderfox, encara no provats, i confiar-ne un al jugador. No hi ha personatges amb nom ni escenes que desenvolupin el conflicte: la ficció serveix per justificar missions contra forces aèries, terrestres i navals. El pilot no rep cap caracterització més enllà del seu encàrrec militar.¹

La creu direccional fa pujar, baixar en picat i girar l’avió; si mantens premuda la direcció esquerra o dreta, executes un tonell. Abans de jugar pots triar «Normal», que manté el sentit vertical directe, o «Reverse», que inverteix les ordres de pujar i baixar. És una concessió valuosa quan l’horitzó gira i els blancs entren a la mira.¹

El botó 1 dispara cinc projectils de metralladora per pulsació i no consumeix munició. El botó 2 llança míssils guiats d’una reserva limitada. No pots emprar les dues armes simultàniament: cal llegir la distància, comprovar si hi ha una fixació i decidir si convé insistir amb ràfegues o gastar un míssil.¹

El visor mostra la quota, els objectius destruïts, els míssils, el temps, la mira, el radar i el nivell de vol. Els claudàtors assenyalen la fixació i poden retenir diversos blancs. Si apareix «Danger», l’avís de perill de la interfície, un caça et persegueix: el radar dona l’alerta, però ets tu qui ha de trencar la trajectòria amb un canvi lateral, una pujada o un picat.¹

El dany es reparteix en set blocs que s’enfosqueixen amb els impactes. Els trets propis poden anul·lar projectils enemics si encertes, de manera que moure’t i disparar no són accions separades. La defensa consisteix a conservar una línia de foc mentre impedeixes que l’adversari s’acosti en bones condicions.¹

Per començar sense malbaratar recursos, reserva els míssils fins que el visor confirmi una fixació. La metralladora és preferible contra aparells que cauen amb foc convencional; tancs, vaixells i instal·lacions justifiquen millor l’arma guiada. Quan aparegui «Danger», deixa de perseguir la mira i recupera primer una trajectòria segura.¹

Els noms originals indiquen tres graus d’experiència: Trainee és l’aprenent, Rookie el pilot novell i Ace l’as. No són simples multiplicadors de velocitat. Dins la ficció, Trainee és un entrenament contra drons i simulacres; els altres dos nivells representen combat real. També canvia l’objectiu global: cal reunir respectivament 120, 180 o 210 punts per completar la campanya.¹

Després d’una missió, l’informe condueix a «Resupply List», la llista de reabastiment. Amb les direccions amunt i avall del comandament selecciones míssils, temps o dany; el botó 1 hi transfereix punts totals i el botó 2 desfà la transferència dins dels límits permesos. El manual brasiler documenta dos topalls addicionals —deu punts recuperables i 84 punts totals— que no es poden atribuir automàticament a tots els cartutxos regionals.¹²

Destruir enemics millora l’A8M5 MK-2 inicial. Els llindars Trainee, Rookie i Ace són 40/60/80 per al MK-3; 60/90/120 per al MK-4; 80/120/160 per a l’A8M6; 100/150/190 per a l’A8M6 MK-2, i 120/180/210 per a l’A8M7. No són punts de campanya, sinó enemics destruïts, una segona escala de progrés que premia l’eficàcia ofensiva.¹

Les missions de bonificació apareixen després d’abatre trenta enemics. Cada impacte concedeix dues unitats de temps i dos míssils, però no augmenta el recompte d’enemics destruïts. Quan resten 40 punts o menys per arribar al llindar final, l’alerta vermella sol anunciar l’enemic final. Si perds per dany excessiu, pots continuar un màxim de tres vegades des d’on has caigut. Cada continuació afegeix 80 unitats de temps i 50 míssils, sense superar la capacitat de l’avió; si el temps s’havia esgotat, el temporitzador queda fixat en 80.¹

Aquesta és una campanya per a un jugador, construïda amb informes, menús i combats des de la cabina. Els controls documentats corresponen a Master System i Master System II amb el comandament estàndard; no estableixen funcions específiques de Mark III ni l’ús d’altres perifèrics.¹

La data i l’autoria de la conversió exigeixen cautela. Els registres situen les edicions regionals entre 1991 i 1992; GameFAQs atribueix el desenvolupament a Sanritsu, mentre que SMS Power! l’atribueix a SIMS. Sense una font que expliqui la relació entre tots dos noms, el crèdit ha de quedar com una discrepància, no com una suma inventada d’estudis.³⁴

El Brasil aporta la variant material més ben documentada: manual en portuguès, marques de Tec Toy, garantia de 90 dies i producció a la Zona Franca de Manaus. La coberta brasilera i la sud-coreana escurcen el títol a G-Loc o G-LOC. Són diferències editorials i comercials visibles; no demostren per si soles canvis de programari.²

La identitat d’aquesta versió neix dels dossiers previs a la missió, els enemics finals periòdics i la despesa de punts entre sortides. La versió de Master System substitueix la varietat d’espais per una mateixa vista de cabina, quotes reiterades i decisions de gestió. El resultat té més estructura de la que sembla, però també deixa al descobert la seva repetició.⁵

Encara funciona perquè la seva millor idea es pot sentir des de la primera missió: els punts no són només una puntuació, sinó una reserva que es pot sacrificar. La fixació de blancs, les dues armes incompatibles i el radar formen decisions llegibles. Les millores d’avió i els tres nivells donen una direcció clara fins i tot quan el paisatge varia poc.

Convé a qui gaudeixi aprenent un sistema curt, repetint missions i administrant marges estrets. No és la millor porta per a qui busqui vol lliure, simulació detallada o una campanya plena d’escenes i llocs diferents. La cabina sempre torna; la gràcia és arribar-hi amb una reserva distinta i un problema una mica pitjor.

La recomanació és directa però condicionada: juga-hi si vols una acció aèria compacta amb una economia sorprenent, i deixa’l passar si l’espectacle és més important que la disciplina. G-LOC: Air Battle no ven llibertat de vol; et demana que calculis quant costa continuar volant.

L’edició europea combina capsa multilingüe amb manual anglès i número de producte 7071. La brasilera substitueix aquesta uniformitat per la identitat de Tec Toy i documentació en portuguès brasiler; la sud-coreana incorpora la marca Samsung Electronics. Les tres presentacions documenten mercats diferents, però no permeten afirmar que totes arribessin el mateix dia.²⁴

Les cobertes permeten comparar títols, llengües i distribuïdors, però no autoritzen a deduir canvis en el programa. La presentació brasilera vincula G-Loc amb Tec Toy; la sud-coreana mostra G-LOC al costat de Samsung Electronics. El que canvia de manera demostrable és l’objecte comercial que envolta el cartutx.²⁴

El manual europeu reserva una pàgina per anotar nom, data i puntuació. És un detall modest, però encaixa amb la pantalla final, que resumeix enemics destruïts, missions completades, temps i rang. El grau màxim només es pot obtenir en el nivell Ace: fins i tot fora de la pantalla, l’edició física tracta la campanya com un registre de rendiment.¹